|
Bodies on Trial: Medicine in the Courts of Law of Early Modern Europe (Silvia de Renzi) |
| La conferència analitza la rellevància del testimoniatge dels experts mèdics en els tribunals de justícia, civils i criminals, amb una llarga tradició, en particular, en els països que han adoptat el sistema legal romà, on era habitual la participació de doctors, cirurgians i llevadores. La conferència aborda la dinàmica social i els desafiaments intel·lectuals que van tindre lloc en aquests tribunals. Es prendrà com a exemple destacat Roma, on els seus tribunals van proporcionar els recursos claus a Paolo Zacchia, qui va escriure Quaestiones Medico-legales (1610-1630), obra de referència en la medicina legal.
Tres són les qüestions que Silvia De Renzi tracta de respondre: com actuaven els doctors a l'hora de donar testimoniatge i quin paper van jugar aquestes intervencions en les seues carreres?, com es resolien els desacords entre els diferents experts mèdics? i quin tipus d'enteniment hi havia entre juristes i doctors? Aquestes relacions entre lletrats i metges proporcionen als historiadors una perspectiva extraordinàriament rica sobre la història del cos humà i la medicalització de la societat. En relació a la conferenciant, Silvia De Renzi treballa en el Departament d'Història de The Open University. Està interessada en els usos del coneixement mèdic en els inicis de la societat moderna i ha publicat diversos treballs sobre la medicina legal de l'època. A més, ha estudiat els recursos mèdics de la societat moderna, centrant-se en els doctors romans. Recentment, ha escrit sobre aquests doctors romans i com es produïa la seua participació en les Counter Reformation Courts. Ha publicat el llibre Physicians for the Eternal City: Practising Medicine in Counter Reformation Rome, editat per l'Oxford University Press. El seu següent projecte analitzarà la història de les intervencions post mortem, és a dir, les disseccions que es realitzen amb l'objecte de descobrir les causes de la mort i de reexaminar les possibles malalties. |
| Which History of Early French Criminology? (1885-1939) (Marc Renneville) |
| La història de la criminologia a França no ha estat establida com un àrea d'estudi delimitada. De fet, la mateixa existència de la criminologia com a disciplina científica és objecte de discussions a França. Primer, ha sigut criticada per Michel Foucault com un saber inútil, després els sociòlegs es negaven a reconèixer-li un estatus científic. Per la seua banda, els juristes van incloure la criminologia en la història de la seua disciplina, fent-la d'aquesta manera dependre de l'evolució de les doctrines jurídiques. I serà a partir de 1980 quan es faça pública una perspectiva històrica, en el deixant de la història social i de la història de les idees. Els primers treballs sobre el naixement de la criminologia van ser desenvolupats a França. Aquest naixement es va entendre així amb la publicació d'Archives de l’anthropologie criminelle, revisats per Alexandre Lacassagne (mèdic forense) i Gabriel Tarde (jurista). Altres investigadors van proposar començar la història de la criminologia molt abans, en la Revolució Francesa. L'objectiu del seminari és repassar el context historiogràfic, així com oferir alguns detalls sobre moments rellevants de la història dels discursos científics del crim i dels criminals a França, recordant la importància del lloc que ocupava la medicina legal en aquesta història, tant per les seues teories com per la seua pràctica de peritatge judicial. Marc Renneville és investigador al CNRS (Centre A. Koyré, París). Ha impartit classes d'Història contemporània i d'Informàtica en la Universitat de París 8 Vincennes. Després va dirigir el departament de recerca de la École Nationale d’Administration Pénitentiaire en Agen i va participar en la creació del centre de recursos històrics sobre els crims i les penes. Des de 2012 és director de Recerca al CNRS i dirigeix des de 2013 el TGIR Huma-Num. És l'autor de Le langage des crânes, une histoire de la phrénologie (Paris, 2000), estudi que va obtindre el premi a la millor obra de la Société française d’histoire de la médeciner. També va publicar Crime et folie. Deux siècles d’enquêtes médicales et judiciaires (Paris, 2003) i reeditat per Gabriel Tard, La criminalité comparée (Paris, 2004). És el creador i el director científic de la plataforma web Criminocorpus. Histoire de la justice, des crimes et des peines. |
