Cartell de la IV Matinal d'Història de la Ciència

El 17 i 18 de novembre es va celebrar en el Palau de Cerveró la IV Matinal d'Història de la Ciència per al professorat d'Educació Secundària de el Institut Interuniversitari López Piñero (UMH-UJI-UA-UV), organitzada amb el Centre de Formació del Professorat CEFIRE-CTEM, la Delegació per a la Incorporació a la Universitat i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València 

A més de presentar la nova exposició temporal (dedicada a Frankenstein i el diàleg ciència-literatura) i els recursos de l'IHMC (entre ells, el nou MOOC d'Història de la Ciència de la Universitat de València), aquesta jornada d'actualització per al professorat d'Educació Secundària (ESO i Batxillerat) va estar centrada en els usos didàctics de les controvèrsies sociocientíficas, comptant amb dues ponències convidades sobre aquesta qüestió.

Enrique Perdiguero (UMH) va oferir una perspectiva nova de les medicines alternatives i complementàries  (MAC) a partir dels estudis d'història i antropologia de la medicina. No va entrar en la qüestió que monopolitza el debat: les proves científiques existents sobre aquestes medicines. En la major part dels casos, no existeix un debat important sobre aquest tema i els metaanálisis han mostrat la manca d'efectes terapèutics detectables, no més enllà de l'efecte placebo. Es va centrar a revisar les diverses definicions d'aquestes medicines, els punts de vista dels diferents protagonistes, les escasses dades disponibles sobre el seu ús i els models històrics i antropològics que han tractat d'abordar la qüestió des de la hipòtesi del pluralisme assistencial. Va assenyar un canvi de tendència i un major interès entre els comunicadors de la ciència (per exemple, en el blog Matèria d'El País) durant l'any 2017, almenys fins la tardor. No solament va augmentar el nombre de notícies -també van aparèixer noves perspectives (de “pseudociencias” en plural a “pseudociencia” en singular). Molts comunicadors solen ser persones distants del món mèdic i amb pocs coneixements de les recerques d'història i antropologia mèdica sobre aquests temes.

A més dels comunicadors, Enrique Perdiguero va repassar les perspectives dels usuaris de les medicines alternatives i complementàries (MACs), incloent les associacions contràries (com APETP), els laboratoris que produeixen aquests productes (Boiron seria un dels més famosos), els col·legis de farmàcia (en l'últim any han condemnat l'homeopatia, però aquests productes es mantenen en les farmàcies), els col·legis de metges (solien tenir una secció relacionada amb les MAC, però en els últims mesos s'han produït tensions), les universitats (solien tenir màsters en MACs com a homeopatia, incloent càtedres subvencionades per indústries com Boiron, recentment tancades), les grans editorials científiques com Elsevier publiquen diverses revistes exclusivament dedicades a les MACs. També va fer un repàs de les diferents mesures adoptades pels governs. La prohibició i altres estratègies coercitives no són les més comunes entre els governs europeus, tal i com ha estat estudiat amb detall per part del grup CAMbrella. Hi ha en general molt pocs informes per conèixer el nombre i les característiques dels usuaris, dades que permetin realitzar una anàlisi comparada, tot i que les enquestes de salut europea (2014) com l’enquesta nacional de salut (2011/12) ofereixen dades d’interés. Aquest problema està relacionat amb la pròpia definició de les MACs, la seva classificació, l'enorme diversitat de situacions i les diferents regulacions (sobre les pràctiques, els productes, els practicants, etc.).  Per exemple, alguns productes (homeopàtics, plantes medicinals) apareixen citats en la llei del medicament, encara que de forma inconsistent.  Va finalitzar amb un repàs dels models històrics i de l'antropologia mèdica en els quals domina el reconeixement del pluralisme assistencial. Les MACs formen part d'aquest continu de pràctiques curatives que es troba en totes les societats.

La segona ponència a la qual vam poder assistir els participants en la IV Matinal d’Història de la Ciència va ser impartida pel doctor Juan José Ruiz, assessor del CEFIRE CTEM de València, professor de secundària de física i química i autor d’una recent tesi doctoral al voltant del tema. Va defensar la necessitat d'incorporar l'ús de les controvèrsies sòcio-científiques a les classes de ciències. Els diversos estudis realitzats sobre l'ocupació de les controvèrsies a l'aula han mostrat que augmenta l'interès i la motivació de l'alumnat cap a la ciència. També permeten desenvolupar i facilitar l'adquisició d'algunes de les habilitats de pensament d'ordre superior com el pensament crític, l'habilitat argumentativa o la resolució de problemes. A més a més, ofereix a l'alumnat un millor coneixement sobre la naturalesa de la ciència. D'altra banda, en tractar-se en molts casos de temes interdisciplinaris, possibilita la seva inclusió en el currículum de les diferents assignatures i potencia la interconnexió entre els diferents sabers escolars. Juan José Ruíz va assenyalar que les MACs poden ser treballades com a controvèrsies sòcio-científiques, especialment, a les assignatures de Biologia i Geologia i Física i Química de 3r i 4t d’ESO, així com, en les assignatures de Cultura Científica tant en 4t d’ESO com en 1r de Batxillerat.

Com a exemples de projectes recolzats des de la Unió Europea va esmentar els següents:

Portal Engaging Science http://www.engagingscience.eu/es/

Scientix http://www.scientix.eu/resources

Portal EuroStemCell http://www.eurostemcell.org/landing/education-resources

Playdecide http://www.playdecide.eu/play/topics.html  

Es van presentar alguns materials dissenyats per a treballar les MACs com a controvèrsia sòcio-científica, concretament per preparar debats sobre l'homeopatia. La utilització d'aquests materials fomenta els debats orals a l'aula. També, la participació de l'alumnat en la discussió requereix un aprenentatge previ sobre els conceptes relacionats amb el tema a debatre. D'altra banda, l'alumnat aprèn a expressar-se oralment i a defensar a través de l'argumentació les seves idees.

Després d'una breu descripció dels problemes que troba el professorat per a la incorporació de les controvèrsies a l'aula (manca de temps, existència de pocs materials ja elaborats, inseguretat en el coneixement dels temes, poca formació prèvia dins de l’àrea de la història i la sociologia de la ciència) es va concloure amb la necessitat d'elaborar materials educatius innovadors per tractar les controvèrsies socio-científiques. Aquests materials han de ser constantment revisats amb el propòsit de contribuir a la seva millora i actualització. És important, per tant, la constitució de seminaris que condueixin a l'elaboració de nous materials i a la seva avaluació a l'aula. La seva constant revisió pot comportar a una millora significativa de l'ensenyament i aprenentatge de les ciències. La ponència completa de Juan José Ruiz pot llegir-se  a aquest enllaç: DOCUMENT 

Exemples  d'intervencions didàctiques basades en controvèrsies desenvolupats per diferents autors i recollides per Juan J. Ruiz per la seva conferència.

En aquesta línia, les Matinals d'Història de la Ciència per al Professorat de Secundària de l'IHMC pretenen actuar com a punts de trobada entre la comunitat d'investigadors en estudis històrics i socials sobre ciència i el professorat d'ESO i Batxillerat, a fi de crear col·laboracions fructíferes encaminades a millorar l'ensenyament-aprenentatge de les ciències, alguna cosa al que els temes i perspectives plantejades en aquesta IV Matinal poden contribuir. La creació de uns nous seminaris de col·laboració, als que podran participar-hi professorat de secundària junt amb especialistes d’història i didàctica de les ciències, oferirà un nova forma de consolidar aquestes línies de treball dins del nou institut interuniversitari López Piñero.

Resum de José Ramón Bertomeu Sánchez i Rosa Muñoz Bello basat amb les ponències i els comentaris de Juan José Ruiz i Enrique Perdiguero.