Divendres 21 de novembre de 2025 va tindre lloc la presentació del documental “Enguídanos, descriptor que viatjà a les estrelles”, a càrrec de la seua directora Joana Chilet, i del seminari “Saga i sentit de la meravella”, impartit per Pedro García Bilbao, professor del Departament de Ciències de la Comunicació i Sociologia de la Universitat Rei Joan Carles, a l’Institut Interuniversitari López Piñero.

Pasqual Enguídanos va escriure una saga de ciència-ficció entre els anys 1950 i 1978. Per exigències editorials, va signar la seua obra amb els pseudònims George H. White i Van S. Smith. La seua producció va captivar moltes persones de l’època, igual que les il·lustracions realitzades per José Luis Macías. 

La sessió va començar amb la projecció del documental “Enguídanos, descriptor que viatjà a les estrelles”. A continuació, la directora Joana Chilet va presentar el seu treball i va explicar com va ser el procés d’investigació necessari per a realitzar-lo: escriure un guió, obtenir documentació i buscar persones que conegueren les obres d’Enguídanos. Joana va comentar que encara existeixen algunes obres perdudes publicades per Editorial Valenciana  i la importància que tindria recuperar tota la producció de Pascual, ja que forma part de la història de la comunitat valenciana i no s’hauria de perdre.

Tot seguit, el professor Pedro García Bilbao va presentar el seu seminari i va mencionar treballs previs, com el del doctor Michel Barceló, fonamental perquè l’obra d’Enguídanos no fora oblidada. Gràcies a aquell treball, fou possible articular els esforços de molta gent al voltant de la saga i de l’obra de Pascual Enguídanos, ja que Barceló insistia que no havia de perdre’s de la memòria col·lectiva.

El professor Bilbao va explicar que Pascual, més enllà del cercle format pels seus amics, la família i l’editor d’Editorial Valenciana, no era un personatge conegut, ja que escrivia sota pseudònim i la seua obra, considerada novel·la popular, no era valorada en els entorns més cultes. Va contar que l’editor d’Editorial Valenciana li va concedir llibertat total per a escriure; en canvi, en altres col·laboracions, com amb l’ Editorial Bruguera, això no va ser així i el restringiren, especificant que les novel·les havien de ser independents i no basar-se les unes en les altres. La major llibertat que va tindre amb Editorial Valenciana li va permetre crear una sèrie completa, amb una saga de personatges. Aquesta combinació de llibertat i restricció va facilitar a Pascual construir un univers propi on desenvolupar els personatges i les línies temàtiques de la seua obra, configurant així un univers literari d’enorme èxit en la ciència-ficció.

Segons Bilbao, les novel·les d’Editorial Valenciana aportaven llum i color en una època marcada per l’ambient gris de la dictadura i l’escassetat. Per això, aquestes novel·les oferiren el sentit de la meravella, fent que els lectors es deixaren fascinar per un món imaginari que continuava captivant-los amb el temps. Va assenyalar que la fascinació inspira les persones a entendre i aprendre allò que encara no coneixem. Pascual Enguídanos no treballava només per fama o diners; ho feia perquè li apassionava, i va portar la seua obra més enllà del que hauria pogut imaginar, aconseguint connectar amb els lectors. Va oferir alguna cosa diferent de la ciència-ficció de l’època i, per això, va tindre tant d’èxit, arribant fins i tot a països com França i Bèlgica.

El professor Bilbao va explicar també que la ciència-ficció continua sent un gènere menys llegit que altres, tot i que puga parèixer el contrari; tanmateix, pot tindre més projecció gràcies a les noves plataformes. Va indicar que els lectors gaudeixen del gènere perquè planteja mons imaginaris que no busquen explicar la ciència, encara que incloguen elements de realitat. En la saga dels Aznar existeix una societat utòpica; no obstant això, la novel·la presenta conflictes. La història és dramàtica perquè mostra la vida i la mort dels personatges, i eixa és la connexió que la novel·la estableix amb els lectors del món real.

També va destacar la figura fonamental de l’il·lustrador i artista José Luis Macías, clau en la configuració final de les novel·les. Va afirmar que l’il·lustrador aporta “la meitat de la màgia” de l’obra i que hauria de considerar-se un segon autor, ja que sap transmetre i connectar amb el lector a través de les imatges.

El seminari va concloure explicant que la fascinació és fonamental tant en la ciència com en la literatura. Segons Bilbao, la lectura pot portar-nos a molts mons i, encara que es perda l’hàbit de llegir com a forma d’entreteniment, molts continuaran insistint en la literatura i en la fascinació per mons desconeguts. Va assenyalar també la importància de la lectura entre la joventut i, especialment, de la ciència-ficció, un gènere que aporta molt. Va recordar que Pascual Enguídanos no comptava amb formació científica; tanmateix, es fascinava pel que llegia i pel que feia, i per això va exercir sempre la seua llibertat creativa, fascinant també els seus lectors.

Enllaç a la gravació del seminari: Video seminari (codi d´accés: B.LprAT4)

Ivania Maturana, estudiant en pràctiques extracurriculars del Màster Interuniversitari d'Història i Comunicació de la Ciència