El Grup d'investigació PRECOVIR té com a nord de la seua actuació la PREvenció de COmportaments VIals de Risc en tots els actors participants en qualsevol tipus de situació vial, des de totes les òptiques d'investigació científica, i inclús des de la pura reflexió, la deontologia i la filosofia de la seguretat també atrauen a algun dels seus integrants.

Part, en tot cas, de la idea força que la pedra mil·liar de l'edifici d'una cultura de la seguretat és el ser humà, lògicament només o en interacció amb els altres elements del sistema de tràfic (via, vehicle, entorn, condicions atmosfèriques, legislació, supervisión...) . Un ser humà complex, que es construïx des del genoma, però també des de la cultura (i les subcultures) al llarg de tota la seua vida. Una visió longitudinal que obliga a plantejar la prevenció al llarg de tota la vida, només així es pot respondre raonablement, inclús eficientment, a les necessitats d'eixe ser mutable, canviant i difícilment predicible que és una persona.

Com en tants grups humans, inclús en les pròpies disciplines científiques, PRECOVIR té una curta història però un llarg passat. La seua història formal es remunta a fa tan sols 6 anys, però el seu passat allarga el període fins als primers anys 80, aquells prometedors anys 80 que van contemplar entre altres coses la cristal·lització d'una democràcia que tenia uns pocs anys de vida!

A inicis de la dècada, ja en la nostra universitat de València, un grup de persones, universitaris uns i professionals altres, va convertir el departament de psicologia general de la Facultat de Psicologia, en un lloc on es podia investigar en Seguretat Viària. Prompte, des de 1983, va haver-hi tesi (de llicenciatura i doctorals) , comunicacions a congressos, articles, i inclús llibres. Ja en 1987, José Soler i Francisco Tortosa publicaven el primer manual espanyol de seguretat viària. A més, es van organitzar seminaris especialitzats i congressos internacionals de gran transcendència. La pròpia DGT va vindre a celebrar el seu 25 aniversari a València, en un destacat esdeveniment organitzat per integrants del hui grup PRECOVIR. Allí va forjar un canvi normatiu transcendent, que es va plasmar en el R.D. 2272/1985 de 4 de desembre.

Després la premiada sèrie publicada en la llavors revista TRAFICO, editada des de la DGT. Durant dos anys, en cada número va aparéixer un breu article comentant aspectes crucials de la prevenció. Va ajudar, sens dubte, a posar el dominant optimisme tecnològic en el seu lloc, i a assumir, de manera generalitzada, la complexitat de les actuacions preventives. La va premiar el Col·legi Oficial de Psicòlegs.

Des de llavors (pot veure's en el currículum del grup) un innumerable conjunt de congressos organitzats, de direcció de simposia, de cursos (dins i fora d'Espanya) , d'articles, de capítols de llibre i encara de llibres, de projectes d'investigació obtinguts en convocatòries públiques... i procedents d'empreses i organismes, de premis (l'últim rebut per l'INTRAS fa a penes unes setmanes) , de tesi de llicenciatura, de tesis doctorals, moltes referendes per premi extraordinaris de doctorat i publicacions científiques. Desenrotllaments tècnics i patents, col·laboracions com a experts amb associacions, instituts i grups de referència.

En fi, uns anys replets de treball, d'il·lusió i d'esforços, sempre compartits, sempre participats. I tot, amb un únic objectiu, contribuir, des de la modèstia i des de l'anonimat, però sense parar, a salvar vides i a evitar dolor. En eixe objectiu caben moltes persones, moltíssimes, però entre elles, sens dubte, estan les vinculades a la nostra Universitat de València, al nostre Institut d'Investigació, al nostre PRECOVIR, i a les institucions que han apostat per nosaltres, i donen suport a la nostra activitat quotidiana dedicada a la prevenció de riscos i la millora de la qualitat de vida.