La particularitat de les obres d'art, en ser peces úniques d'incalculable valor històric i artístic, imposa severes limitacions a les tècniques analítiques que s'empren per a caracteritzar-les, per la qual cosa un aspecte important ha de ser la capacitat de no ser ni agressives ni destructives per a l'obra.

Una tècnica que compleix amb aquests requisits és la fluorescència de rajos X dispersiva en energia (EDXRF), que ha sigut àmpliament aplicada en la caracterització del patrimoni cultural des de finals dels anys cinquanta i que es va convertir, a partir dels anys setanta, en una eina de gran utilitat en els museus i en els centres de conservació i restauració.

Direcció general d'Investigació i Transferència Tecnològica. Generalitat Valenciana (Ref. GRUPS03/192).