Jueves 1 de diciembre a las 12 horas
Sala de juntas segundo piso, Palau Cerveró
ENLACE ZOOM
https://uv-es.zoom.us/j/98179834234
RESUMEN
El pal de paller del Museu Municipal de Llívia, inaugurat el 1981, és l’antiga farmàcia Esteva de la localitat. L’apotecaria de l’enclavament espanyol en territori francès està embolcallada de dos mites: el dels orígens i el de la propietat. Per descodificar el lloc de memòria, el relat mitologitzat, el procés d’apropiació sociocultural i els agents promotors, en la lògica de la historiografia sociocultural, s’ha dut a terme una investigació documental en diferents institucions, eminentment el mateix museu que és objecte d’estudi. Al llarg de la comunicació s’indaga, per una banda, sobre la creació i l’apropiació de la narrativa materialitzada en el lloc de memòria, i la seva ombra allargada. Així, la mitologització transmesa pel museu de Llívia els anys vuitanta i disseminada per la premsa (inter)nacional no nasqué quan fou museïtzat, sinó que es començà a forjar a inicis del segle xx. Per altra banda, es reflexiona sobre les connotacions identitàries nacionalistes inherents en el projecte de museïtzació. Una empresa iniciada durant la dictadura en un sentit espanyolista, es resignificà durant la democràcia en un to catalanista.
FotografÍa:
BIO
Lluís Coromina Verdaguer és graduat en història amb premi extraordinari (2019), màster en recerca en humanitats amb premi extraordinari (2020) i màster en formació del professorat d’eso i batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes amb premi extraordinari (2021) per la Universitat de Girona. Actualment, és doctorand dins el programa de doctorat en ciències humanes, del patrimoni i de la cultura de la Universitat de Girona, a través de la «Ayuda para la formación de profesorado universitario» (FPU19/05363), i imparteix docència al grau en història d’aquesta universitat. Està vinculat al grup d’investigació interuniversitari «Treball, Institucions i Gènere» (adscrit a la Universitat de Barcelona) i al projecte «Treball i mobilitat social a la Catalunya contemporània (1836-1936)» (PDI2021-122261NB-I00).
El juny de 2022 coordinà i fou ponent de les Jornades Internacionals «Llocs de memòria, identitats professionals i salut», organitzades per la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l'Àmbit Rural. En els darrers mesos ha dut a terme comunicacions orals relacionades amb la tesi en diferents àmbits com el iii Seminari d’Història Política i Cultural (Universitat de Girona), el ii Congrés Internacional de la Secció d’Història Contemporània i Món Actual «Herències: Legacies» (Universitat de Barcelona) o el Congrés Internacional «De la grip de 1918 a la covid-19: una anàlisi històrica a Europa i Amèrica Llatina» (Universitat de Girona). A més, ha publicat un article sobre els llocs de memòria com a recurs didàctic (Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 108, juliol de 2022, pp. 55-59).
En la tesi doctoral indaga sobre els «lieux de mémoire» mèdics i farmacèutics —en particular, necrològiques, biografies, nomenclàtor de les vies públiques, plaques commemoratives, monuments, panteons, centres d’investigació i espais museològics— a l’Espanya contemporània com a via d’anàlisi de la creació d’identitats professionals en el llarg segle xx. Un dels focus analítics és València. La recerca s’efectua en fonts documentals de diversa índole —a saber: bibliogràfiques, epistolars, hemerogràfiques, fotogràfiques i orals— en institucions com l’Institut Interuniversitari López Piñero, el Museu d’Història de la Medicina i de la Ciència, la Biblioteca Historicomèdica «Vicent Peset Llorca» o la Biblioteca de Ciències de la Salut «Pelegrí Casanova».
Més informació: https://www.udg.edu/ca/directori/pagina-personal?ID=177373
