CONCLUSIONS TVMORFOSIS/CONTD
LA TELEVISIÓ DE PROXIMITAT EN L’ENTORN TRANSMEDIA
25-26 de maig de 2016 – Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València
En el context contemporani, la televisió de proximitat és més necessària que mai, donat que la diversitat cultural i lingüística corren perill davant els continguts mediàtics globals. S’ha constatat, a més, que aquestes televisions vertebren socialment i culturalment el territori, i promouen el desenvolupament del sector audiovisual propi, que genera teixit industrial i llocs de treball d’alt valor afegit.
Per tot això, les televisions de proximitat acompleixen una funció de servei públic que no atenen altres cadenes, les dimensions i objectius de les quals són uns altres. S’ha de seguir invertint en aquestes empreses i consolidar els seus instruments de finançament, especialment des del sector públic. Cal entender la despesa pública en aquests mitjans com una inversió.
El concepte de proximitat en l’audiovisual està immers en una profunda transformació que té a veure amb els hàbits de consum, l’envelliment de l’audiència de televisió convencional i la crisi econòmica, que ha afectat de manera especial a aquests mitjans.
Des que la televisió digital i els nous dispositius tecnològics permeten accedir a nombrosos continguts audiovisuals provinents de qualsevol part del món, la proximitat ha de redefinir-se.
La proximitat pot definir-se en base a criteris geogràfics, de continguts i a partir de noves formes de gestió i de connexió amb el públic, que ha de poder participar i interactuar d’una forma més activa.
Les televisions de proximitat han de centrar-se, sobretot, en els continguts informativos, que, però no haurien d’abandonar els continguts d’entreteniment, especialment les ficcions, per la seua capacitat de construir imaginaris propis. Perden la seua raó de ser si es dediquen a imitar els continguts de les grans cadenes.
En tot cas, es fa imprescindible explorar noves formes narratives que connecten amb els nous públics, especialment amb el públic jove. Cal pensar la creació de nous espais de proximitat en relació amb les possibilitats que ofereix Internet, les xarxs socials i la narrativa transmediàtica, amb dissenys participatius i experiències immersives.
Allò transmèdia i el consum multiplataforma són una realitat que s’ha de plantejar com un repte, que ha d’abordar-se des del començament. Les audiències ja no són la suma de la gent que veu televisió, sinó totes les experiències audiovisuals amb què ens trobem cada dia.
La proximitat pot ser un valor en aquest nou escenari, però per a competir és necessari la imaginació i la innovació. Per a aconseguir-ho, fa falta desenvolupar l’alfabetització digital, fomentar la creativitat i la iniciativa, però també s’han d’adaptar les normatives a la nova realitat transmèdia, tant en la Unió Europea com en Iberoamérica. De moment, la televisió a la carta està fora de les regulacions actuals.
No es requereixen grans inversions, sinó un canvi en l’ordre de les prioritats i en l’estructura professional i empresarial del sector audiovisual.
