Davant la caiguda sense frens de la taxa Euribor, la banca reforça les seues hipoteques lligades a aquest tipus amb clàusules que limiten l'interès mínim a pagar al 0%. Però després del desastre de les "clàusules solc", s'enfronten a una altra batalla legal?
25 de de febrer de 2016
Fa 7 anys, concretament el 2 d'octubre de 2008, l'Euribor a 12 mesos va tocar el seu nivell més alt en 14 anys: va arribar fins al 5,526%. Que aquest tipus d'interès del préstec interbancari aconseguira xifres tan astronòmiques va tenir conseqüències gravíssimes en les hipoteques que ho usen de referència - és a dir, la majoria de les hipoteques espanyoles. Per exemple, per a un pis de 300.000€ hipotecat a 30 anys podia significar un augment de la quota mensual per valor de 400€, 4.800€ anuals més.
Llavors, en un context de recessió i de creixent taxa de desocupació, un Euribor tan elevat suposava un mal de cap per a clients, però també bancs per l'increment enorme de la morositat. Ara, amb l'Euribor en negatiu i sense tocar sòl, la banca té un problema totalment oposat: les hipoteques no tenen marge de benefici. Nous préstecs són emesos amb diferencials superiors al 2%, i també hi ha un auge de l'oferta d'hipoteques amb tipus fixos, però aquelles que es van signar fa uns anys amb diferencials baixos (fins i tot inferiors a 0.3%) s'aproximen a un terreny perillós per a les entitats financeres: una taxa negativa.
Deurien els bancs espanyols pagar a clients per les seues hipoteques? La resposta de la banca és negativa, i per açò molts plantegen aplicar una "clàusula 0%" en els seus nous contractes. Açò constitueix efectivament una nova clàusula solc, que ja van ser il·legalitzades aquest passat any. Un interès mínim del 0% seria llavors també irregular?
Parlant en La Vanguardia, el president de l'Associació Hipotecària Espanyola, un lobby format per diferents entitats financeres del territori nacional, va opinar que "o seria lògic ni legal" que la banca haguera de remunerar als seus clients, i que acudirien als tribunals per a defensar la seua posició. No obstant açò, hi ha precedents en altres països i amb hipoteques multidivisa (en aquest cas la banca simplement disminueix el principal a amortitzar).
La citada "clàusula sòl" va ser declarada il·legal, en realitat, per falta de transparència en els contractes signats. Introduir una taxa mínima que pagar és correcte si el client signa el contracte amb ple coneixement de la seua existència; per tant, nous contractes no es veurien afectats (en teoria).
Però no està gens clar la situació legal en el cas de les hipoteques ja signades, els clients de les quals ja han guanyat in extremis la batalla legal sobre les clàusules solc. In extremis, perquè el debat sobre el caràcter retroactiu d'aquesta sentència encara no ha quedat resolt, i amb açò el reintegrament dels interessos excedentarios pagats. Encara que la nova "clàusula zero" també fóra declarada il·legal, si es confirmara l'anul·lació de la retroactividad del conjunt de les clàusules solc existiria possiblement un precedent perquè les entitats interessades allargaren la condemna definitiva suficients anys fins que l'Euribor es tornara a situar en xifres positives (i per tant no reemborsar res).
En cualquier caso, si la política de Quantitative Easing del BCE continúa arrastrando al Euribor a nuevos suelos, los tribunales tendrán pronto otro enmarañado que resolver durante el próximo lustro.
