Bancs centrals i entitats privades esperen amb inquietud el resultat del referèndum del 23 de juny. Si es produeix finalment l'eixida del Regne Unit de la Unió Europea, la banca reaccionaria amb més QE, acomiadaments i molta incertesa.

El BCE ho tem. També el Banc d'Anglaterra. I el FMI. Fins i tot la Fed. A quasi la totalitat d'institucions financeres li espanta els efectes que tindria una eixida del Regne Unit de la Unió Europea en una situació financera global encara fràgil, i no obstant açò les enquestes indiquen que, en sis dies, és exactament el que podria produir-se. Les estimacions dels experts són variades, però (quasi) totes dibuixen un panorama inquietant.

La banca es prepara així per a una situació de risc. Els reptes per a cada entitat o institució són diferents i les solucions complexes i incertes. Repassem quins seran els fulls de ruta dels grans ens monetaris i financers si es produeix el Brexit.

Bank of England:

Segons The Guardian, el banc central d'Anglaterra ja ha detallat l'operatiu que engegaria l'endemà del referèndum. Reunions d'emergència del Comitè Monetari i del Comitè de Política Financera, amb, principalment dues solucions sobre la taula: pujar els tipus d'interès per a evitar que una caiguda de la lliura dispare la inflació (actualment estan al 0,5%), o relaxar les seues polítiques monetàries (precisen, abaratint el finançament o expandint el seu propi programa de Quantitative Easing) per a facilitar el creixement.

Banc Central Europeu:

El BCE ja s'ha compromès, al costat del BoE, a obrir línies de swap a partir del dia 24. A curt termini, la qual cosa aconseguiria aquesta política és, com indica elEconomista.es, "reduïr les tensions entre els agents que intercanvien divises i fluxos financers" i mantenir la liquiditat en els mercats. A part d'açò, el marc d'actuació del BCE és limitat ja que, com indica Reuters, li seria difícil estendre més el seu programa de Quantitative Easing.

A més, el BCE, sota les seues responsabilitats de Supervisió Bancària, ha demanat als bancs europeus més exposats al Regne Unit (en particular a la lliura, però també bons i altres títols) un informe exhaustiu dels seus plans si es produeix el Brexit.

La banca espanyola és la que més notaria un Brexit: la seua exposició al Regne Unit triplica la mitjana europea

La banca espanyola:

El sector financer espanyol té un 16% dels seus actius a Regne Unit, comparat al 5% de la mitjana europea.  No obstant açò, els grans bancs espanyols han demanat "desdramatizar" la situació. El Regne Unit tindrà dos anys per a negociar la seua eixida de la Unió Europea i la banca privada tindrà major marge per a actuar i protegir les seues inversions, encara que en un context de renovació del negoci i de dificultats per a obtenir rendibilitat, la notícia d'un Brexit no seria precisament favorable per als seus interessos. De moment, el Santander ja ha presentat el seu pla de contingència al BCE.

La Reserva Federal d'Estats Units:

La Fed també s'ha pronunciat sobre el Brexit. De fet, ja ha modificat els seus plans per la incertesa creada. L'esperada pujada dels tipus d'interès ha quedat paralitzada fins a, almenys, juliol o setembre (i amb tota probabilitat fins a finals d'any). Si es produeix el Brexit i es ressenten els mercats, és probable que es torne a frenar, una altra vegada, la seua voluntat de pujar els tipus.

Altres bancs:

Londres (més concretament, la City) és la capital financera d'Europa i un dels grans eixos econòmics mundials. Però s'estima que amb prou faenes el 5% de treballadors de la City afavoreix el Brexit, i les multinacionals que operen des d'ací ja han previst plans de xoc en el cas que es produïsca. Citigroup va anunciar als seus empleats que hauria de traslladar part del seu negoci fora de Londres i Belfast. JP Morgan va estimar en "fins a 4000" el nombre d'empleats que haurien d'acomiadar en l'illa. I l'HSBC preveu moure almenys mil ocupacions de Londres a París si hi ha eixida.

Enllaços relacionats:

El pla del món financer per al Brexit? Creua els dits - New York Times

Què significaria el Brexit per a la City de Londres? - Financial Times