Àlvar Peris Blanes (València, 1976) és Doctor en Comunicació Audiovisual (2016) i professor Titular de la Universitat de València, on imparteix docència al Grau en Comunicació Audiovisual i al Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals, del qual n'és l'actual Director. És membre del Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV) des del juliol del 2021. Ha estat el secretari del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València des del novembre del 2018 al febrer del 2024.

Els seus principals interessos com a investigador estan centrats en l'anàlisi dels continguts audiovisuals i formats televisius, així com en la construcció mediàtica de les identitats, especialment en la relació entre les identitats nacionals i les globals o postnacionals. És autor o coautor de nombrosos treballs científics publicats a revistes acadèmiques, monografies i llibres col·lectius sobre comunicació, estudis culturals i història. Ha estat professor visitant a la Università degli Studi di Milano (Itàlia), Duke University (EUA) i a The University of Nottingham (Regne Unit).

És membre del Grup de Recerca de la Universitat de València Mediaflows (www.mediaflows.es), centrat en l'anàlisi dels processos comunicatius en relació amb la mobilització política, l'activisme i la ciutadania. A través d'aquest Grup ha format part de diversos projectes d'R+D, el darrer dels quals porta per títol Fluxos de desinformació, polarització i crisi de la intermediació mediàtica (PID2020-113574RB-100), i està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya per al període 2021-2024. El projecte aborda la desinformació en diferents àmbits socials dinterès per a lopinió pública.

Peris Blanes també ha participat al llarg de la seva trajectòria acadèmica en altres projectes de recerca multidisciplinars i de caràcter internacional a les àrees de comunicació i d'Història contemporània finançats per les diferents administracions públiques.

La seva activitat investigadora ha estat reconeguda pel CNEAI amb un sexenni i compta, a més, amb un quinquenni de docència.

Pel que fa a projectes d'Innovació Docent, ha participat als projectes Acadèmia accelerada i innovació docent (ACID) durant el curs 2021-2022, El podcasting per aprendre a oferir informació de servei públic relacionada amb la biomecànica i la patomecànica podològiques durant el curs 2023-2024, i Tota pedra fa paret. Un pòdcast de sociolingüística durant el curs 2024-2025.

Des del setembre del 2017 fins al setembre del 2019 ha estat el coordinador de MediaUni (www.mediauni.es), la plataforma audiovisual de la Universitat de València, i de les pràctiques externes al Grau de Comunicació Audiovisual, durant el mateix període. També ha estat coordinador de Segon curs del Grau en Comunicació Audiovisual del 2013 al 2015.

A més, ha estat col·laborador habitual a les revistes Caràcters i Lletres Valencianes, on ha realitzat nombroses ressenyes literàries, i ha participat en altres de divulgació, com Saó. També ha publicat diversos articles d'opinió als principals mitjans digitals espanyols, ha coordinat durant dos anys (2005-2007) els cursos de guió per a televisió organitzats per la Fundació per a la Investigació de l'Audiovisual (FIA/UIMP, València) i ha treballat de periodista a Ràdio 9, la ràdio pública valenciana (2001-2003).

Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UV, 2005) i Periodisme (UV, 2007). Doctor en Comunicació (UV, 2016) amb Premi Extraordinari.

Professor Ajudant Doctor en el Departament de Teories dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, amb docència en el Grau de Comunicació Audiovisual, en el Màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals, i en el Màster Universitari en Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement. Acreditat a Professor Titular d'Universitat.

Coordinador de la unitat docent de Comunicació Audiovisual i Publicitat, i del Grau en Comunicació Audiovisual.

Membre del grup interuniversitari de R+D Mediaflows.

Principals línies d'investigació: comunicació política, estructura de la comunicació, desinformació i nous mitjans audiovisuals i/o multimèdia.

Articles:

• Alonso-López, N., López-Olano, C., & Gamir-Ríos, J. (2025). Video podcasting español en YouTube y Spotify: conversacional y profesionalizado. index.Comunicación, 15(2), 249–274. https://doi.org/10.62008/ixc/15/02Videop
• Palau-Sampio, D., Mukhortikova, T., Fenoll, V., & Gamir-Ríos, J. (2025). Intereses informativos y calidad: Preferencias y percepción de la audiencia en España. Revista Latina de Comunicación Social, (83), 1–23. https://doi.org/10.4185/rlcs-2025-2374 
• Fenoll, V., Gamir-Ríos, J., & Alonso-del-Barrio, E. (2024). Política, ideología, populismo y desinformación. La verificación de la comunicación política de los partidos españoles. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 30(4), 843-856. https://doi.org/10.5209/emp.96629
• Fenoll, V., Alonso-del-Barrio, E., & Gamir-Ríos, J. (2024). Anti- and pro-environmental disinformation: Fact-checking Spanish political parties’ discourse. Observatorio (OBS*), 18(6), 85-103. https://doi.org/10.15847/obsOBS18520242582
• Cano-Orón, L., & Gamir-Ríos, J. (2024). “Informativo matinal para ahorrar tiempo”: Un noticiario alternativo con fandom propio. Revista de Comunicación, 23(2), 17–34. https://doi.org/10.26441/RC23.2-2024-3488
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & García-Casas, D. (2024). Twitch’s Second Phase of Development: Analyzing Streamer Profiles and Content Trends That Boost Its Evolution into a Mass Media. Games and Culture, 0(0). https://doi.org/10.1177/15554120241257030 
• Lava-Santos, D., Gamir-Ríos, J., & Llorca-Abad, G. (2023). Crude, anonymous, partisan, sectorial and anti-elitist: Electoral disinformation in Spain (2019-2022). Profesional de la Información, 32(5), e320506. https://doi.org/10.3145/epi.2023.sep.06
• Estrada-Garcia, S., & Gamir-Ríos, J. (2023). Soft news in original videos. Adaptation to TikTok of the main Spanish online media. Profesional de la Información, 32(2), e320222. https://doi.org/10.3145/epi.2023.mar.22
• Malquín-Robles, A., & Gamir-Ríos, J. (2023). Desinformación y sexismo digital. El feminismo y su agenda como objeto de engaño en español. ICONO 14. Revista Científica de Comunicación y Tecnologías Emergentes, 21(1). https://doi.org/10.7195/ri14.v21i1.1963
• Llorca-Abad, G., & Gamir Ríos, J. (2023). La sociedad de las turbas, la sociedad de la incomunicación. InMediaciones de la Comunicación, 18(1), 43-65. https://doi.org/10.18861/ic.2023.18.1.3303
• Gamir-Ríos, J., & Lava-Santos, D. (2022). Desinformación sobre historia, memoria democrática y simbología del Estado en redes sociales. Estudio de los bulos desmentidos por los fact-checkers españoles. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 28(4), 777-788. https://dx.doi.org/10.5209/esmp.82846
• Gamir-Ríos, J. & Ibáñez-Cuquerella, M. (2022). Fascist Heroes’ vs. progressive policies and political correctness. Agenda and framing of the Spanish Alt-lite micro-celebrities on YouTube. Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, 14(2), 189-206. https://doi.org/10.1386/cjcs_00068_1
• Gamir-Ríos, J. & Cano-Orón, L. (2022). Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization and commercial logic. Profesional de la Información, 31(5), e310505. https://doi.org/10.3145/epi.2022.sep.05 
• Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Evolución de la desinformación sobre COVID-19 en Argentina a través de los desmentidos del verificador Chequeado. Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación, (161), 57-72. https://doi.org/10.18682/cdc.vi161.6978
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Baviera, T. (2022). Análisis del aumento de seguidores y de la presencia multiplataforma de la clase política en Facebook, Twitter e Instagram en campañas electorales (2011-2019). Fonseca, Journal of Communication, (24), 211–231. https://doi.org/10.14201/fjc.28295  
• Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Asustar para desestabilizar: desinformación sobre la COVID-19 en Argentina y España. Cuadernos.info, (52), 47–68. https://doi.org/10.7764/cdi.52.42915  
• Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Características de la desinformación en redes sociales. Estudio comparado de los engaños desmentidos en Argentina y España durante 2020. Contratexto, (37), 201-226. https://doi.org/10.26439/contratexto2022.n037.5343
• Gamir-Ríos, J. & Sánchez-Castillo, S. (2022). The political irruption of short video: Is TikTok a new window for Spanish parties? Communication & Society, 35(2), 37-52. https://doi.org/10.15581/003.35.2.37-52
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2022). Evolución de la comunicación política digital (2011-2019): Ocaso de los blogs, declive de Facebook, generalización de Twitter y popularización de Instagram. Observatorio (OBS*) Journal, 16(1), 90-115. https://doi.org/10.15847/obsOBS16120221879
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Lava-Santos, D. (2022). De la localización a la movilización. Evolución del uso electoral de Instagram en España de 2015 a 2019. Revista de Comunicación, 21(1), 159–179. https://doi.org/10.26441/RC21.1-2022-A8
• Gamir-Ríos, J., Pop, A.-I., López-García, G., Llorca-Abad, G., & Fenoll, V. (2022). Unidireccionalidad, promoción partidista y polarización. Actividad en Twitter de los candidatos a la presidencia del Gobierno de España en las elecciones generales de 2019. Profesional de la Información, 31(2). https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.03
• Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Predominio de las cheapfakes en redes sociales. Complejidad técnica y funciones textuales de la desinformación desmentida en Argentina durante 2020. AdComunica, (23), 97-118. https://doi.org/10.6035/adcomunica.6299
• Gamir-Ríos, J., Tarullo, R., & Ibáñez-Cuquerella, M. (2021). Multimodal disinformation about the otherness on the internet: The spread of racist, xenophobic and Islamophobic fake news in 2020. Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, (64), 49-64. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3398  
• Gamir-Ríos, J. (2021). El uso político de Facebook en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Revista Dígitos, (7), 211-227. http://dx.doi.org/10.7203/rd.v1i7.218
• Gamir-Ríos, J. (2020). La transmisión digital de las agendas políticas en las Elecciones Locales de 2015 de la ciudad de Valencia. Revista de Comunicación Política, (2), 55−79. https://doi.org/10.29105/rcp2-3  
• Gamir-Ríos, J. (2019). El uso político de Twitter en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Miguel Hernández Communication Journal, (11), 35-54. https://doi.org/10.21134/mhcj.v11i0.329
• Gamir-Ríos, J. (2016). Blogs, Facebook y Twitter en las Elecciones Generales de 2011: Estudio cuantitativo del uso de la web 2.0 por parte de los cabezas de lista del PP y del PSOE. Revista Dígitos, (2), 101-120. https://revistadigitos.com/index.php/digitos/article/view/53
• López-García, G., Gamir-Ríos, J., García-Ull, F. J., Llorca-Abad, G., Cano-Orón, L., & González-Esteban, J. L. (2015). El debate sobre Europa en Twitter: Discursos y estrategias de los candidatos de las elecciones al Parlamento Europeo de 2014 en España. Revista de Estudios Políticos, (170), 213-246. http://dx.doi.org/10.18042/cepc/rep.170.07
• Valera-Ordaz, L., Gamir-Ríos, J., & López-García, G. (2015). La blogosfera política española en las Elecciones Generales 2011: Una comparación entre blogs de candidatos, periodistas y ciudadanos. Doxa Comunicación, (21), 79-11. https://revistascientificas.uspceu.com/doxacomunicacion/article/view/771
• Gamir-Ríos, J. (2006). Poder político y estructura mediática: La comunicación en la Comunidad Valenciana durante la presidencia de Eduardo Zaplana (1995-2002). Aposta Digital, (23). http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/gamir.pdf

Llibres:

• López-García, G., Gamir Ríos, J., & Valera Ordaz, L. (2018). Comunicación política: teorías y enfoques. Editorial Síntesis.

Capítols:

• Gamir-Ríos, J., & Tarullo, R. (2023). Conspiranoia y negacionismo, síntomas de la infodemia. En A. Carratalà, M. Iranzo-Cabrera & G. López-García (eds.), De la desinformación a la conspiración: política y comunicación ante un escenario mediático híbrido (pp. 217-235). Tirant Humanidades.
• Fenoll, V., & Gamir-Ríos, J. (2023). Mentiras, ideología y medios sociales. Topografía de la desinformación en la comunicación política digital. En G. López-García (ed.), Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 137-155). Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b20308
• López-García, G., Llorca-Abad, G., Fenoll, V., Pop, A. I., & Gamir-Ríos, J. (2022). Europe and Euroscepticism on Twitter During the 2019 European Parliament Elections: An Analysis of the Spanish Candidates. En D. Palau-Sampio, G. López-García, & L. Iannelli (eds.), Contemporary Politics, Communication, and the Impact on Democracy (pp. 171-185). IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-8057-8.ch010
• López-García, G., Fenoll, V., Llorca-Abad, G., Gamir-Ríos, J., & Pop, A. I. (2021). Los debates de las elecciones generales de abril y noviembre de 2019: Discursos políticos y mediáticos. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 41-60). Comunicación Social.
• Gamir-Ríos, J., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2021). Las cifras de la cibercampaña de las Elecciones Generales de abril de 2019. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 83-104). Comunicación Social.
• Calvo, D., Cano-Orón, L., Llorca-Abad, G., & Gamir-Ríos, J. (2021). La campaña subterránea: Sesgos informativos y noticias falsas. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 105-122). Comunicación Social.
• Gamir-Ríos, J. (2019). Los medios valencianos en el contexto español. En G. López-García (ed.), La comunicación en la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisis y cambio (pp. 47-66). Institució Alfons el Magnànim.
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Calvo, D. (2017). La campaña electoral de 2015 en cifras: La presencia en la blogosfera, Facebook y Twitter de los cabezas de lista provinciales de PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos. En G. López-García & L. Valera-Ordaz (eds.), Pantallas electorales: El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015 (pp. 41-58). Editorial UOC.
• López-García, G. & Gamir-Ríos, J. (2011). Los medios españoles en la campaña de 2008. En G. López-García (ed.), Política binaria y SPAM electoral. Elecciones Generales 2008: nuevas herramientas, viejas actitudes. (pp. 89-114). Tirant lo Blanch.
• Bernardo-Paniagua, J. M., Gamir-Ríos, J., & Martínez-Sanchis, F. (2010). La comunicación en la Comunidad Valenciana y su contexto. En G. López-García (ed.), El ecosistema comunicativo valenciano: Características y tendencias de la primera década del siglo XXI (pp. 35-54). Tirant lo Blanch.

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València (UVEG)-(Premi extraordinari de doctorat, 2006). Actualment professor titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de València des de 2012. Amb anterioritat, professor asociat de la mateixa titulació entre 1995 y 2012. Imparteix les assignatures de "Ideació i producció televisiva" y "El reportatge televisiu". També imparteix docència en el Màster de Producció de Continguts i Formats Audiovisuals de la UV. Des de 2010 és docent del mòdul de televisió en el Postgrado de Periodismo científico de la UNED i del Máster en Comunicación Corporativa Integral de la Universitat Ramon Llull des de 2017.

A més, periodista-redactor de plantilla en l'àrea d'informatius de la Ràdio-Televisió Pública Valenciana-Canal 9 durant els anys 1993-2012, amb realització de treballs de redacció, edició, guió i producció de notícies, reportatges i documentals, com també en producció de programes de debat i en  programació de documentals. Anteriorment, realització de diferents activitats en premsa (La Vanguardia, El Temps, Mediterráneo-delegación Valencia) i ràdio (Ràdio 9). Corresponsal també a València dels diaris El Observador de la actualidad, Diari de Barcelona i El Mundo-secció cultura.

Les seues principals línies d'investigació se centren en l'anàlisi dels discursos mediàticos, amb especial incidència en el discurs d'opinió en premsa, l'anàlisi de la producció audiovisual i el discurs polític a les xarxes. Els resultats d'aquests treballs estan publicats en Quaderns de Filologia, Revista Latina de Comunicación Social, Quaderns del CAC, Zeitschrift für Katalanistik, Comunicació, Mètode, Afers, Cultura, lenguaje y representación, Zer, Cuadernos.Info, Revista de investigación lingüística, entre altres. És autor, a més, dels llibres Martí Domínguez i Barberà: la passió per la paraula (2004), El solc de l’escriptura: anàlisi del discurs periodístic de Martí Domínguez Barberà (2011), i co-autor de Las comisiones parlamentarias de investigación: “El accidente de la Línea 1” (2019). També és autor de diversos capítuls de llibres publicats, entre altres editorials, en Tirant Lo Blanch, Gedisa, Thomson-Reuters Aranzadi, Biblioteca Nueva, Comunicación Social, Nau Llibres y PUV, i co-editor dels volums Mutaciones discursivas en el siglo XXI: la política en los medios y las redes (2019), Notes d’un desficiós (2017), Ser Joan Fuster; 33 visions sobre l’escriptor (2008), El debate sobre la cultura de la imagen (2003) y Justicia y representación mediática (2001).

Ha participat en diversos projectes de recerca finançats relacionats amb l'agenda temàtica dels mitjans, el tractament mediàtic de la violència de gènere, la regulació de l'audiovisual i el discurs polític a través de les xarxes socials, a més d'altres projectes d'innovació educativa.

La tasca de recerca ha estat reconeguda pel CNEAI amb dos sexennis. També ha realitzat estades a la Universitat Autònoma de Barcelona (2013) i a l'Institut de Journalisme de Bordeaux Aquitaine (2018).

Docència: Professor Titular de Dret Constitucional, Universitat de València. En l'àmbit docent, també ha sigut professor a la Universitat de Barcelona, en la UOC, i Director del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració, de la Universitat de València.

Formació: Doctor en Dret, per la Universitat de Barcelona. DEA en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona.

Publicacions: autor d'un centenar d'articles  i monografies en l'àmbit del Dret de la Comunicació i el Dret Constitucional. Així, entre les seues monografies més recents, poden citar-se els llibres: Llibertats informatives i mitjans de comunicació (2019); Els marcs jurídicos autonòmics i els drets lingüístics en els mitjans de comunicació (2021); La regulació de la Comunicació en l'era digital. Continguts, reptes i objectius de la nova regulació espanyola i europea de l'audiovisual (2024).

Experiència professional i institucional: President Consell Audiovisual Comunitat Valenciana. 2021-…; Secretari Autonòmic de Comunicació. Generalitat Valenciana. 2015-2019; President de l'Alt Consell Consultiu de radiodifusió, televisió i altres mitjans de comunicació. Generalitat Valenciana. 2015-2017; Director del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració. Facultat de Dret. Universitat de València. 2014-2015; Director General de Cooperació Autonòmica. Ministeri d'Administracions Públiques. 2005-2007; Director del Centre de Noves Estratègies de Governança Pública (INAP) i Assessor del Gabinet del Ministre i la Ministra d'Administracions Públiques. 2004-2005 i 2007; Cap de Gabinet i Àrea Jurídica. Consell d'Administració de l'Ens Públic Radiotelevisió Valenciana, 1989-2004. 2008-2011; Lletrat Assessor del Banc Exterior d'Espanya. Barcelona. 1984-1989.