
Dimarts passat 19 de setembre, l'alumne del Màster Universitari en Dret, Empresa i Justícia, Sebastián I. Sánchez Cannavó, va defensar davant el tribunal el seu TFM titulat ‘Responsabilidad del concedente de crédito por el sobreendeudamiento del consumidor en el derecho argentino’, que ha sigut dirigit pel Professor Dr. Jesús Olavarría Iglesia.
26 de de setembre de 2016
L'estudi va estar motivat per la rellevància del finançament per al consum, no solament per als consumidors, sinó també per al desenvolupament de la indústria i el comerç i, en general, per al funcionament de l'economia capitalista -que és essencialment creditícia-. No pot desconèixer-se que el crèdit contribueix tant al benestar de les persones, com al desenvolupament dels països. El primer atès que el consumidor pot satisfer les seues necessitats mitjançant l'adquisició de béns, particularment de caràcter durador, sense tenir la disponibilitat econòmica actual necessària per a açò. I l'un altre perquè és innegable que el crèdit al consum és un important dinamitzador de l'economia, en la mesura en què fa possible el desenvolupament de branques de la indústria en atorgar liquiditat als consumidors per a adquirir béns i serveis als quals no podrien accedir d'una altra forma.
En els últims anys en l'Argentina es va promoure i va estimular el consum com a forma d'augmentar l'activitat econòmica. I en aqueix context el crèdit va prendre un paper fonamental, doncs para grans sectors de la població va constituir la forma d'accedir a gaudir d'una sèrie de béns i serveis per a millorar el seu nivell de vida (v.gr. adquisició d'electrodomèstics per a la llar, indumentària, automòbils, turisme, arranjaments en l'habitatge, etc.) i als quals d'una altra forma no tindrien possibilitat d'accedir. De manera que la problemàtica del finançament per al consum és un tema de gran actualitat.
La recerca es va enfocar en el fenomen del sobreendeudament. Es tracta de la situació del consumidor que ha realitzat despeses i contret deutes domèstics -no professionals o empresarials- per sobre de la seua capacitat de pagament. La conducta desplegada per les entitats financeres i proveïdors de béns i serveis constitueix un element insoslayable -encara que no l'únic- en la generació del problema del sobreendeudament. Són determinants en aqueix sentit les publicitats enganyoses, les promocions agressives, el finançament sense adequada verificació de les possibilitats de pagament del consumidor i la deficient informació sobre les condicions del crèdit. Aquestes són probablement les causes més usuals de l'excessiu endeutament dels consumidors.
La recerca es va centrar en el sobreendeudament del consumidor com a fenomen patològic derivat de la concessió indiscriminada de crèdit, a fi de determinar les condicions per a atribuir responsabilitat a les entitats financeres i altres concedentes de crèdit. El treball es va dividir en quatre capítols.
En el capítol 1 es posa en context el règim general de dret privat, així com l'especial de defensa del consumidor en relació amb el sistema econòmic constitucional argentí. Es caracteritza el crèdit al consum, s'esmenten les mesures de protecció del consumidor en aquest aspecte i es dóna notícia de la regulació existent en el nostre país.
En el capítol 2 s'analitzen les característiques que distingeixen al finançament del consum, així com el fenomen patològic associat denominat sobreendeudament. L'estudi inclou tant les notes característiques a nivell global, com la descripció de la situació del finançament i de l'endeutament a Argentina.
Després, en el capítol 3, s'especifiquen les noves obligacions precontractuals dels concedentes de crèdit imposades per la normativa comunitària i establides en l'ordenament intern espanyol. En primer lloc es descriu l'evolució de les Directives de la Unió Europea vinculades al crèdit al consum i als contractes de crèdit celebrats amb els consumidors per a béns immobles d'ús residencial, on es va introduir la noció de crèdit responsable. Després es detallen les diferents disposicions legals espanyoles en què van ser concretades les noves obligacions de responsabilitat creditícia.
I finalment en el capítol 4 s'estudien en particular els deures del finançador vinculats a la prevenció del sobreendeudament en el dret argentí. S'assenyalen les obligacions expressament previstes en la legislació, així com la diligència exigible amb vista a evitar la concessió irrestricta de crèdit. Després es descriuen amb les conseqüències del seu incompliment, tant respecte en l'àmbit contractual, com en l'òrbita administrativa en matèria de defensa del consumidor i de supervisió del sistema financer. Finalment s'exposa la qüestió des de la perspectiva de la responsabilitat civil, en el règim general i en l'especial de consum.