Autora: Lay-Yun García Kong

Aquest TFM va nàixer de la convicció que regular bé és tan important com jugar bé, perquè una norma pot protegir la salut pública o asfixiar la iniciativa privada, recaptar per al bé comú o obrir clivelles que alimenten la informalitat. Des de l'inici vaig entendre que estudiar el joc exigia creuar mons que normalment es lligen per separat. El sector del joc és, en efecte, una sort de laboratori jurídic, un espai on es posen a prova la llibertat d'empresa, la protecció social, la fiscalitat i la tecnologia, i on el dret revela tant la seua força com les seues limitacions.

El germen d'aquest treball va ser la curiositat. Primer, una inquietud sobre el disseny tributari; després, el descobriment que els buits acadèmics eren tan amplis que la investigació havia d'anar més enllà. No es tractava només de descriure normes, sinó de reconstruir com l'Estat peruà ha oscil·lat entre la condemna moral, l'explotació fiscal i la regulació habilitant. I tampoc bastava amb el marc normatiu: calia mirar el pes econòmic, les vulnerabilitats socials i els riscos derivats de la transformació digital.

En aquest treball, el joc apareix com a espill social i com a indústria en expansió. Des dels rituals prehispànics fins a la ruleta que gira hui en la pantalla d'un telèfon, es revela com cada època redefineix el risc, la fortuna i l'autoritat. Eixa mirada permet comprendre que el joc no és sol entreteniment, sinó una pràctica amb profundes implicàncies culturals, econòmiques i jurídiques.

El recorregut històric mostra les oscil·lacions de l'Estat peruà entre la condemna moral, l'explotació fiscal i la regulació habilitant. Eixa trajectòria explica tensions actuals: el formal enfront de l'informal, el nacional enfront del global, el presencial enfront del digital. Mancant un marc especialitzat, el dret comú ha servit de pegat, útil però insuficient per a respondre a un sector que concentra innovació tecnològica, impactes socials i desafiaments fiscals.

L'anàlisi també es deté a esmicolar la supervisió administrativa i la necessitat d'una coordinació institucional capaç de donar resposta a fenòmens com la traçabilitat d'operacions, la recaptació tributària o la prevenció de riscos. Al mateix temps, observa la dimensió social: la ludopatia i la vulnerabilitat d'uns certs col·lectius posen a prova la legitimitat de qualsevol regulació que aspire a ser justa.

El futur no es limita a corregir mancances. Aquest estudi convida a pensar en una governança del joc basada en dades i tecnologia, amb avaluacions normatives i un Observatori Nacional que faça de l'evidència el motor de la política pública. El Perú pot liderar un model propi, robust i socialment responsable, construït des de la innovació i el compromís ètic.

Aquest treball ha sigut, més que un exercici acadèmic, una experiència d'immersió. Va confirmar la meua convicció que vull estar en aquest espai: on es defineixen les regles que no sols ordenen el mercat, sinó que també poden corregir desigualtats, promoure innovació i cuidar el col·lectiu. Ací vaig intentar teixir-les en un relat jurídic que obri més preguntes de les que tanca.

Tanque agraïda amb el Dr. Carlos Esplugues Mota pel seu acompanyament i guia rigorosa, i amb un claustre de professors que van fer d'aquest màster una veritable escola de pensament jurídic. Haver conclòs aquesta etapa acadèmica a la Universitat de València, amb un programa de prestigi i exigència, em deixa la certesa d'estar preparada per als reptes professionals i acadèmics que vindran.