3 de de maig de 2016

Més conegut com TTIP, el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç està més d'actualitat que mai a causa de la reunió que van mantenir la setmana passada Barack Obama, Angela Merkel, François Hollande i els primers ministres de Regne Unit i Itàlia en la ciutat alemanya d'Hannover. Una trobada que va servir per a ratificar el que aspira a ser l'acord que crearà la zona de lliure comerç més gran del món.

Lluny de semblar un tractat beneficiós per a l'economia global -Brussel·les estima en 100.000 milions d'euros els beneficis per a la UE i EUA-, són nombrosos els detractors que veuen en aquest acord una amenaça per a l'ocupació i els drets socials i mediambientals europeus. Les crítiques també apunten a la falta de transparència en el procés.

Arbitratges privats

El TTIP proposa la creació de tribunals d'arbitratge privats amb la finalitat de protegir la inversió estrangera. Estats Units considera que serviria per a penalitzar les expropiacions i els tractes discriminatoris. Per contra, França i Alemanya expressen la seua disconformitat en entendre que les multinacionals poden imposar els seus criteris enfront dels legisladors. Ara com ara, la Comissió Europea ha proposat crear tribunals professionalitzats neutrals.

Aranzels

L'acord podria reduir els impostos a les mercaderies, la qual cosa abaratiria les importacions i exportacions. Actualment, la UE grava els béns procedents d'Estats Units amb un 5,2%. El percentatge és del 3,5% en sentit invers. Mentre en la Unió Europea els impostos més elevats s'apliquen a la importació de vehicles a motor i aliments elaborats, Estats Units penalitza la compra de material ferroviari i la importació de productes agrícoles amb un 350%.

Altres mesures

Però establir un acord entre la UE i EUA planteja el dilema de com regular marcs jurídics diferents. Per exemple, la legislació europea és més estricta en matèria de transgènics, explotació d'hidrocarburs, tècniques de fracking i drets laborals. Per la seua banda, des d'Estats Units es mostren poc inclinats a restringir la Buy American act, que privilegia la utilització de productes nord-americans en contractes públics.

Oposició internacional

Grups ecologistes, organitzacions humanitàries, sindicats, partits polítics i una àmplia part de la societat s'oposen al TTIP. El passat 23 d'abril, 25.000 persones segons la policia i fins a 90.000 segons els organitzadors es van manifestar a Hannover per a tractar d'impedir la seua signatura. Els detractors posen com a exemple acords similars que no van tenir els resultats previstos:

• NAFTA (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord)
• AMI (Acord Multilateral d'Inversions)
• ALCA (Àrea de Lliure Comerç de les Américas)
• ZETA (Acord Integral d'Economia i Comerç)
• TISA (Acord en Comerç de Serveis)

Pròxims passos

La intenció de la Unió Europea i Estats Units és tancar les negociacions abans que acabe 2016. El següent pas consistirà en la seua ratificació en el Congrés nord-americà i el Parlament Europeu, institucions en les quals podria ser rebutjat. De moment, l'esborrany de l'acord es troba en fase de middle game, en la qual ambdues parts han subscrit 17 capítols.

Notícia relacionada: http://links.uv.es/2tox2kd