26 de d’octubre de 2021

Títol: Sobre la igualtat de condicions per als ciutadans colombians de cara a l'ingrés de la pensió per vellesa en un sistema de seguretat social integral de règim de pensions dividit

Autora: Marcela Lugo García

A Colòmbia aquest sistema està dividit en dos subsistemes principals: el Règim d'Estalvi Individual amb Solidaritat que anomenarem (RAIS) i el Règim de Prima Mitjana al qual anomenarem (RPM). Tots dos es desenvolupen baix connotacions diferents com l'administració dels recursos, el finançament, els requisits per a accedir a la pensió i el càlcul final de les prestacions que rep cada contribuent, entre altres aspectes principals. No obstant això, dues persones amb el mateix temps laborat, la mateixa edat, el mateix tipus de contracte, mateix gènere i complint requisits similars, que opten per diferents règims, aniran en pensió amb ingressos diferents, d'acord amb les condicions i necessitats que es plantegen inicialment, deixant en controvèrsia la igualtat de drets per a tots els actors dins d'un Estat intervencionista i social de dret.

En el RPM les aportacions pensionals d'un aportant van a un fons comú, juntament amb els estalvis de tots els altres afiliats; l'administració de les seues aportacions, i les decisions sobre el maneig d'aquests són exclusives del règim que és administrat per l'entitat pública a càrrec de l'Estat.

En el RAIS, cada aportació va a un compte individual i els diners o aportació podrà ser administrat per l'afiliat com una mena d'estalvi i la pensió dependrà de les actuacions i disciplina de cada afiliat ja que està relacionada amb l'estalvi, la suma cotitzada i la regularitat amb què es faça per a millorar les condicions de pensió, a més, les variacions poden augmentar d'acord amb inversions i guanys fets pels fons privats que administren aquest règim.

El treball consta de 9 grans blocs així:

El primer constitueix un acostament sobre els règims de pensió o jubilació, com naixen i com s'adapten o desenvolupen a través de la història.

Un segon bloc, de dret comparat, en referir-se a tres països de la regió, exposant a Bolívia, l'Argentina i Xile com a comparatius d'aquest.

Aquesta breu revisió sobre aquests tres països (que són més aviat la norma a la regió quant als dèficits dels models, més enllà de la seua forma), ens permet afirmar que, almenys pel que fa a Amèrica Llatina, el problema no sembla estar vinculat solament a si es tria un model de repartiment, capitalització, o mixt, sinó a altres factors els quals s'exposen en aqueix capítol.

Un quart bloc en el qual ens centrem en el sistema pensional Colombià.

En el cinqué bloc presentem les megapensions a Colòmbia i s'exposa el “fons especial de pensió” per a parlamentaris nacionals, com ho són senadors, representants a la cambra i empleats del Congrés de la República, aquest fons és administrat pel règim de prima mitjana, RPM.

En el sisé bloc ens acostem a la igualtat com a concepte jurídic fent èmfasi a la nostra constitució nacional de 1991 i conseqüentment en els decrets llei i les lleis que intenten regular-ho.

Ja en el seté bloc, trobem més detalladament dels models: públic i privat a Colòmbia, ací es demostra mitjançant un quadre comparatiu, els requisits per a accedir a una pensió, com ara l'edat i el gènere, possibilitat o no de fer aportacions voluntàries, Modalitats de pensió, devolució de saldos, suma pensional, herència de la pensió en cas de defunció, requisits quant al mínim de setmanes.

Ara bé, no vam poder escapar a una realitat mundial, la pandèmia, per la qual cosa es va desenvolupar un huité bloc sobre la situació pensional arran d'aquesta.

L'últim capítol apunta a les conclusions d'aquesta investigació.

És evident que no solament ha de donar-se resposta a aquestes necessitats per la via legislativa, si no també es troba necessari abordar-ho des de la perspectiva administrativa en matèria de promoció i educació a l'estalvi pensional, i un fort enteniment al desmunt de la corrupció estatal, com el vam veure amb les mega pensions i un escata fortament estatal ja que de res serveix que es facen esforços per a desenvolupar la figura, si la mateixa no produirà efectes econòmics que és la seua principal raó de ser.