25 de de setembre de 2020

Títol: Regulació de l'Avortament a l'Equador: Reflexions entorn de la seua despenalització

Autora: Ana Ortiz Alcívar

La segona postura li nega el caràcter de persona i el denomina segons el seu procés evolutiu com: preembrió, embrió, fetus, producte, etc. al no ser considerat persona quedarien els drets de llibertat i reproducció de la dona, sobre el dret a la vida.

L'actual article 149 del Codi Orgànic Integral Penal sanciona amb una pena privativa de llibertat de sis mesos a dos anys a la dona que es practica un avortament, així com també, a la persona que la fa avortar, li imposa una pena d'un a tres anys.

Aquesta norma vulneraria els drets fonamentals de llibertat i reproducció de la dona, reconeguts també en la Constitució i instruments internacionals de Drets Humans, doncs, un dels arguments més utilitzats que sostenen els defensors dels drets de la dona sobre la il·legalitat de l'avortament és que aquesta pràctica es realitza de manera clandestina el que pot provocar morts, discapacitats, tractes degradants i inhumans a la dona.

En la palestra equatoriana s'ha debatut per diverses ocasions reformar el COIP. En el 2019 es va debatre incloure tres noves causals a l'avortament no punible, aquest projecte no va comptar amb la votació necessària pel que es manté l'avortament com un delicte excepte dos causals: quan s'ha practicat per a evitar un perill per a la vida o salut de la dona embarassada i, quan és conseqüència d'una violació en una dona que patisca de discapacitat mental.

El 25 d'agost del 2020 l'Assemblea Nacional aprova en segon debat el Projecte de Llei del Codi Orgànic de la Salut, en el qual l'article 201 obri novament el debat jurídic, ja que inclou com a emergències obstètriques “els avortaments de qualsevol tipus i per qualsevol causa aparent”.

Com està el panorama actual a l'Equador i Llatinoamèrica ens realitzem les següents interrogants: es pot despenalitzar l'avortament a l'Equador? Quina és la situació jurídica del nasciturus al país?

Per a donar contestació a allò, el treball de recerca s'ha desenvolupat en tres capítols:

En el primer capítol abordem el tema del dret del nasciturus, el seu desenvolupament històric- jurídic, les consideracions ontològiques del ser persona, els aspectes biològics-científics, on estudiem les diferents teories que sostenen l'existència de la vida: teoria de la concepció, teoria de la fecundació o implantació i la teoria del desenvolupament del sistema nerviós central.

En el mateix apartat estudiem la situació jurídica del nasciturus en l'àmbit internacional amb els tractats més rellevants ratificats per l'Equador, entre ells, la Convenció sobre els Drets del Xiquet i la Convenció Americana de Drets Humans. Dins de l'àmbit nacional revisem la Constitució, el Codi Civil, un Decret Executiu i el Codi de la Infantesa i Adolescència.

En el segon capítol abordem els drets reproductius de la dona, entesos com els drets de llibertat de decisió sobre el seu propi cos i la garantia que ha d'oferir l'estat d'accedir a l'avortament segur. En aquest capítol abordem la història dels drets de la dona i la seua situació jurídica a nivell Internacional i de Llatinoamèrica.

Finalment, en el tercer capítol analitzem els dos corrents en debat, d'una banda, el corrent pro-vida i les crítiques realitzades a les fallades pro-avortistes, especialment al cas Baby Boy als Estats Units. Analitzem una sentència de l'Equador on es prohibeix la venda de la píndola anticonceptiva d'emergència denominada POSTINOR-2, i incloem el més recent projecte de Llei del Codi Orgànic de la Salut.

Pel corrent pro-avort, analitzem el famós cas Roe vs. Wade, als Estats Units, on es determina que la decisió de la dona de donar a llum o no, està dins de l'àmbit de la seua intimitat personal o privacitat, dret reconegut com a fonamental en el cas Griswold vs. Connecticut.