El treball de recerca busca exposar el context actual de falta d'institucionalitat de la mediació penal a Xile, en un escenari de justícia penal global en què urgeix legitimar llits alternatius de resolució del conflicte penal.
19 de d’octubre de 2020
Títol: Justícia Restaurativa i Mediació Penal a Xile
Autora: Alejandra Silva Vásquez
El text es desenvolupa en tres capítols, el primer d'ells aborda la situació actual de la justícia penal - vinculada especialment al fenomen de la globalització i el desenvolupament de tecnologies-, i la necessitat de part dels Estats de proporcionar noves respostes al conflicte penal enfront de les noves formes de comissió delictiva que s'han generat en aquest context. Es realitza una revisió històrica i s'analitzen els factors que han incidit en la crisi profunda del paradigma de justícia, i aquells que han donat pas a la concepció d'un model que efectivament busque resoldre els conflictes que subjauen a la conducta delictiva, la denominada justícia restaurativa. Les seues idees sorgeixen en els anys 70-80 del segle XX com un moviment que cerca, en termes generals, resoldre el conflicte penal mitjançant la comunicació, el diàleg i la reparació de la víctima per part de l'ofensor. Això implica un canvi de mirada radical sobre el model penal tradicional retributiu, que se sustenta en l'aplicació d'un càstig a l'ofensor a conseqüència de la comissió d'un delicte, excloent a la víctima d'una participació rellevant en el procés penal.
El segon capítol es refereix a la mediació penal en particular, tocant temes rellevants amb vista a la seua implementació formal en els ordenaments jurídics -com la relació entre aquella i el principi d'oportunitat i la necessitat d'establir uns certs estàndards per a víctimes i ofensors-, i els principis que la mediació ha d'observar amb vista a aconseguir legitimar-se com un complement normatiu adequat entre un tradicional mecanisme retributiu i un restauratiu. La mediació va tractant de buscar un lloc en el model de justícia del segle XXI, configurant-se com un dels mecanismes amb què opera la justícia restaurativa per a aconseguir els seus fins. No és l'únic, no obstant això, en l'àmbit penal la mediació és un mecanisme idoni per a resoldre el conflicte, atès que el procés es duu a terme enfront d'un tercer neutral tècnicament preparat, la qual cosa permet resguardar els drets de totes dues parts mentre facilita la comunicació i enteniment directe entre víctima i ofensor, perquè puguen aconseguir un acord de reparació.
En últim terme, s'aborda en el tercer capítol la situació particular de l'ordenament jurídic xilé. Es presenta una breu ressenya històrica-normativa respecte a la incorporació de la mediació en àmbits específics de la legislació nacional, no trobant-se l'àrea penal inclosa entre aquells. La mediació penal a Xile s'ha desenvolupat -igual que succeeix en altres legislacions- a través d'uns certs mecanismes processals que han permés incorporar la seua pràctica en contextos alternatius de terme de judici, o a través de l'exercici per part del fiscal del principi d'oportunitat en les seues diferents manifestacions. Les experiències s'han implementat a través de programes pilot, des de l'inici de la reforma processal penal l'any 2000, existint a la data àmplia experiència en la matèria i la seua aplicació ha presentat resultats positius punt per a víctimes i ofensors. El text desenvolupa en forma separada la situació d'adults i joves, així com el marc normatiu que s'aplica als uns i els altres, evidenciant en definitiva, que a nivell de justícia juvenil els avanços han sigut majors puix que a la data existeix un projecte de llei actualment en tramitació sobre una reforma al sistema processal adolescent, que proposa la institucionalitat de la mediació penal d'acord amb principis i fonaments pròpiament restauratius.
