23 de de maig de 2019

Títol: Els mecanismes judicials disponibles per a l'exercici dels drets del consumidor enfront dels productors i proveïdors establits a l'estranger. Estudi comparatiu entre Espanya i Colòmbia, en el marc del Comerç Electrònic.

Autor: Edison Camilo Largo Marín

Tutor: Guillermo Palao Moreno

El comerç electrònic és un mitjà mercantil que cada dia creix més, no obstant això, algunes persones encara són escèptiques o receloses d'aquest mecanisme o hi ha unes altres que han sigut víctimes d'algunes conductes irregulars que els porta a tallar l'ús d'aquest tipus d'eines comercials. Entre les raons que justifiquen aquesta classe de decisions d'alguns usuaris, trobem la falta d'informació, tràmits enutjosos i els costos que poden derivar en l'esdeveniment d'haver de presentar una queixa o acció legal.

Examinades les raons per les quals les persones eviten utilitzar la Xarxa per a realitzar activitats comercials, es va efectuar una investigació sobre els mecanisme que s'han creat dins de la Xarxa amb el propòsit de garantir la defensa dels drets dels consumidors i atraure els usuaris al comerç electrònic. La investigació es va enfocar en dos punts fonamentals, el primer, analitzar el funcionament d'Internet i els mecanismes que directament s'han disposat, el segon, examinar els mecanismes d'accés a la justícia que han disposat els països, realitzant una comparació normativa entre Espanya i Colòmbia.

Com a resultat de la investigació es va trobar que efectivament tant en la Web com a Colòmbia i a Espanya s'han establit eines que permeten que els consumidors exercisquen els seus drets, davant eventuals conflictes que es poden suscitar amb els proveïdors de productes o serveis, no obstant això, també es va evidenciar que aquests instruments té algunes deficiències que les limiten, per exemple, referent a la Internet s'han establit mètodes per a qualificar als usuaris que embenen productes, també inclusivament alguns llocs web serveixen com a garants, però aquestes eines tenen problemes perquè a vegades generen incertesa respecte a la fiabilitat, perquè en alguns casos de les qualificacions poden arribar a ser manipulades i quan es tracta de la intervenció d'un tercer garant pot d'igual forma vulnerar els drets dels usuaris que compren, ja que està sotmés al seu criteri, desconeixent si hi ha una efectiva neutralitat a l'hora de prendre una determinació.

Un altre exemple que aquests instruments tenen deficiències, és que tant a Espanya com a Colòmbia, per a poder executar una fallada judicial emanada per una entitat d'un altre país requereix un tràmit d'homologació, que de per si és enutjós, conjuminat al fet que per a arribar a tindre aquesta sentència, el ciutadà ja ha hagut de veure's abocat a tramitar una sèrie d'actuacions judicials o administratives, que en general impliquen un desgast en temps i econòmic, fins al punt que en alguns esdeveniments pot ser major el cost del procés que de la pretensió que es persegueix.

No vol dir l'anterior que les eines que fins hui s'han creat siguen dolentes o ineficaces, per contra han demostrat ser efectives, precisament la proposta plantejada en el TFM respecta aquests mecanisme, inclusivament els incorpora, tampoc es tracta de desconéixer les competències territorials o les regulacions substancials de cada país, el que es proposa és un simple ajust acompanyat de les eines per a accés a la Internet, que si bé pot implicar alguns costos per als països que els acullen, el cost pot ser inferior al d'altres alternatives legals podria implicar i addicionalment aquesta proposta no solament busca atendre les necessitats dels consumidors, també serveix com una forma de fer al país més competitiu econòmicament, en un mercat globalitzat que cada dia està en augment.

En síntesi, la proposta plantejada dins del TFM, tracta que els Estats fixen com una obligació la possibilitat que els consumidors puguen accedir a la justícia a través de les tecnologies de la informació, però no un accés parcial, ha de ser un accés total, de tal forma que si un ciutadà espanyol adquireix un producte per Internet a un venedor domiciliat a Colòmbia o viceversa, sàpia que té la possibilitat de demandar des del seu país sense haver de desplaçar-se a un altre o realitzar tràmits enutjosos, simplement a través de la Web podrà presentar la seua demanda, tramitar el procés, obtindre una sentència i en el cas que siga favorable, requerir el seu compliment. Possibilitat jurídica que li generara confiança a seguir comprat i farà al país més competitiu.