30 de de maig de 2019

Títol: El dret notarial a l'Equador. Intervenció notarial en el dret de família.

Autor: Jaime Rafael Espinoza Cabrera

Arran de l'aprovació de la Constitució de la República de l'Equador de l'any 2008 i del Codi General de Processos del 2015, l'Equador ha sigut testimoni de profunds canvis en el sistema judicial. El legislador a fi d'afirmar el sistema oral i descongestionar els jutjats de tràmits nascuts de la jurisdicció voluntària ha determinat que la majoria d'aquestes atribucions que contenen actes provinents de la jurisdicció voluntària siguen coneguts i atesos de manera exclusiva pels notaris del país.

El treball està compost de tres capítols, en el primer es fa un acostament als conceptes comuns del notariat llatí, amb les adaptacions que el propi sistema equatorià ha adquirit des de l'expedició de la primera Llei Notarial en 1966.

El treball desglossa de manera general els conceptes bàsics i principals atribucions i competències del notari a l'Equador, les mateixes que es troben determinades en l'esmentada Llei Notarial, Codi Orgànic General de Processos, Codi Orgànic de la Funció Judicial, Codi Civil i altres cossos de llei.

Pel que fa a la funció notarial, el treball especifica els requisits, oposició, ingrés, períodes de permanència, absència temporal i la figura del notari suplent, arxiu i resguard del protocol matisant la realitat equatoriana amb les legislacions de l'Argentina, Xile, Mèxic, Colòmbia, països que han desenvolupat amb major profunditat el tema notarial.

El segon capítol anomenat d'Administració notarial estudia al notari no com un fedatari que imprimeix en les seues actuacions seguretat, publicitat i autenticitat sinó com un funcionari que ha de complir una sèrie d'obligacions de tipus administratives.

En principi el notari és un professional del Dret que dins de l'organigrama estatal està catalogat com a funcionari públic judicial perquè és part integrant de l'òrgan auxiliar de la Funció Judicial i que en delegació de l'Estat presta un servei públic i davant la complexitat de la seua naturalesa les obligacions són diverses i li les pot resumir en tres camps:

• Amb els seus treballadors, perquè per disposició de la Llei són considerats com a treballadors privats subjectes al Codi del Treball sota la dependència del notari públic;
• Amb certes institucions estatals com informant de moviments tributaris, econòmics i personals a fi de contribuir amb la prevenció de conductes finançades per rentada d'actius; i,
• l'obligació més delicada que es refereix a la contribució de la participació a l'Estat. Com es va expressar anteriorment, l'Estat en ser titular de la fe pública rep un percentatge de participació dels ingressos bruts que ha de ser depositat els primers deu dia del mes sota pena de sancions per part del Consell de la Judicatura, que és l'òrgan de govern i control del notariat.

El tercer capítol, ens introdueix en el camp del Dret de família i els conceptes de jurisdicció voluntària. Per això el notari té la competència privativa per a conéixer els tràmits de comú acord referents a les institucions de la Unió de fet, Divorci, Dissolució i Liquidació de la Societat conjugal o de béns.

El treball aborda els antecedents, evolució històrica de la transferència d'aquestes atribucions al pla notarial, els requisits i tràmit en aquesta seu i particularment estudia la possible afectació al dret al lliure accés a la justícia.

El treball acaba amb les conclusions i possibles mesures per a millorar el servei notarial que es resumeixen així:

• Elaboració d'un nou Codi Notarial on s'actualitzen les institucions arcaiques i es viabilitze l'expedició d'un manual de procediments que millore el sistema informàtic notarial.
• Creació d'una norma deontològica que tipifique i sancione conductes antiètiques.
• Creació d'un organisme que absolga consultes de tipus notarial i siga un generador de Dret, solucionant les antinòmies i esmenant les anomies en matèria notarial.
• Revisió de la participació a l'Estat en el sentit que s'apliquen els principis tributaris, especialment del de progressivitat.