31 de de maig de 2016

L'establiment d'estàndards probatoris en un sistema processal constitueix una decisió legislativa que involucra una elecció política-valorativa sobre la incorporació de llindars de suficiència de la prova i determinació de marges d'error en la decisió judicial. Tals criteris, regles o principis -o la seua absència-contribueixen a la definició del sistema processal en el seu conjunt, en lliurar eines que permeten adoptar i justificar aquesta decisió, distribuint els costos de l'error implícit en aquest acte.

La discussió sobre l'existència i rols que corresponen als estàndards constitueix una qüestió de recent interès per part de la doctrina i legislació continental europea i llatinoamericana, a diferència del sistema del common law, que tradicionalment ha reconegut i recollit estàndards tant en matèries penals com a civils. En el cas xilè, actualment es desenvolupa un procés mitjançant el qual es pretén efectuar una radical i profunda reforma processal en l'àmbit civil.

La seua primera etapa considera la substitució del Codi de Procediment Civil, que ha regit des de 1903, per un nou estatut, denominat Codi Processal Civil (CPC), que, entre altres modificacions, estableix un sistema de valoració preponderantment de sana critica, amb algunes excepcions de prova legal.

Aquest Projecte de Llei, que a aquesta data es troba en la seua primera fase de tramitació, omet establir un estàndard de prova per a la convicció judicial. Encara més, declara en el Missatge de la llei, que constitueix un antecedent de futura interpretació, que açò resulta innecessari i per a justificar aquesta elecció assevera que l'establiment de regles racionals de valoració de la prova i exigències de fonamentació de les sentències constitueixen garanties suficients.

En el cas xilè, actualment es desenvolupa un procés mitjançant el qual es pretén efectuar una radical i profunda reforma processal en l'àmbit civil.

De l'absència de norma legal específica dins del Projecte de Llei, però especialment de la declarada falta de necessitat d'establiment d'un estàndard de prova civil en el seu missatge, va sorgir el treball de recerca, que es planteja des d'un punt de vista funcional i que s'estructura en un apartat contextual i tres capítols:

Apartat contextual. Està destinat a lliurar una visió panoràmica general i sintètica de les principals reformes introduïdes en el sistema processal xilè dels últims anys.

Capítol Primer. Exposa les consideracions fonamentals entorn dels estàndards de prova, les funcions o finalitats que exerceixen en un procés judicial i les principals categories reconegudes a nivell doctrinari, especialment en el common law.

Capítol Segon. Persegueix exposar les normes presents en el sistema xilè, tant en l'actual CPC, com en el projecte. Aquest segon capítol és principalment normatiu, destinat a servir de nexe o connexió entre el primer, més aviat conceptual, amb el tercer, d'anàlisi i comparació.

Capítol Tercer. Aborda la relació entre les finalitats de la valoració racional amb els objectius assignats als estàndards probatoris. En aquest capítol s'aborden i analitzen els costos i riscos d'operar un sistema processal civil sense estàndards de prova, tant a propòsit de la creació de falsos estàndards, com pel risc d'estendre i fer aplicable un estàndard a un àmbit per al qual no ha sigut concebut.

Respecte a la metodologia emprada, Raul Montero va optar per un estudi i anàlisi tant dogmàtica com comparat per a referir-se a les institucions, analitzar les principals característiques i finalitats de cadascuna, i després vincular-les per a determinar si les funcions dels estàndards quedaven satisfetes per aquelles complides per la valoració de la prova.

Codi Processal Civil de Xile: https://www.iberred.org/sites/default/files/cdigo-procesal-civilchile.pdf