Quan ens referim a dret ambiental parlem d'una matèria complexa des del seu objecte i la seua definició, que incloent la doctrina no és del tot pacifica respecte a la seua pròpia denominació. Però, malgrat això i allunyant-nos de discussions semàntiques, sí que podem afirmar que l'ambient o medi ambient és un sistema on interactuen components biòtics i abiòtics, sense distinció de gènere i espècie, en el qual s'inclou i participa l'ésser humà.
22 de de setembre de 2020
Títol: Accés a la Justícia Ambiental al Perú: Anàlisi des del dret ambiental i les seues principals institucions
Autor: César Alonso Palacios López
És justament la participació de l'ésser humà respecte del medi ambient la que presenta interés per al dret i en particular per a la branca del dret ambiental, atés que es busca regular les interaccions de l'ésser humà amb el medi ambient, però amb la fi última de buscar la seua conservació per a garantir la preservació de l'espècie. Això implica, al seu torn, que el dret ambiental i la seua materialització en instruments jurídics tinguen vocació d'afavorir i incentivar el desenvolupament sostenible.
Addicionalment, la seua major complexitat recau en la seua naturalesa tècnica, per la qual cosa des del Dret no podem comprendre al medi ambient si no ho entenem des de l'òptica d'altres ciències com la biologia, la química, l'enginyeria ambiental, zoologia, i qualsevol altra ciència que estudie algun component particular del medi ambient.
Això representa un repte en si mateix i fa que el Dret haja d'adaptar-se per a respondre a necessitats actuals i que la regulació en la matèria tinga per descomptat un contingut tècnic o científic preponderant. Per això, han de reforçar-se mecanismes i eines que permeten que tant els ciutadans com els operadors de justícia coneguen respecte del dret ambiental.
A l'ésser el dret ambiental i la protecció del medi ambient matèries relativament noves al Perú, el tractament dels temes ambientals i la implementació de regulació que instrumentalitze disposicions Constitucionals o derivades de tractats internacionals subscrits per l'Estat Peruà, com la Declaració de Rio de Janeiro de 1993, encara es troben en una etapa inicial.
Amb això ens referim al fet que l'Estat peruà ha desenvolupat polítiques, emés normes, creat institucions i iniciat amb el procés d'instrumentalització de la protecció al medi ambient, les quals inclouen enfortir mecanismes d'educació, comunicació i accés a la informació, no obstant això, en conjunt aquestes no porten més de quinze anys en execució i recentment podem trobar resultats tangibles en els últims anys.
Així mateix, per la complexitat intrínseca de la matèria ambiental, l'accés a la justícia ambiental és una matèria complexa perquè, en termes generals, el ben jurídic medi ambient és de titularitat de tots els ciutadans. Això de cara a l'interés i legitimitat per a obrar en una determinada via ha d'analitzar-se tenint en compte la naturalesa d'aquest determinat ben jurídic.
Si bé no existeix un procés ad hoc en matèria ambiental i cada via d'accés a la justícia és independent entre si, amb els seus propis pressupostos, la legislació peruana en termes generals brinda tutela jurisdiccional efectiva i protecció apropiada per a aquest tipus causes.
Finalment, com esmentem línies a dalt, el procés d'avanç a garantir la protecció del medi ambient al país és sostingut però encara en una etapa inicial del procés.
