Es justifica a Xile la creació del delicte d'administració deslleial de patrimoni?, existien llacunes de punibilitat en el tractament jurídic penal de les conductes d'administració deslleial de patrimoni alié a Xile?, els tipus penals existents fins davant de l'entrada en vigència de la Llei 21.121 responien satisfactòriament a la necessitat de protecció del ben jurídic patrimoni, des de la perspectiva polític criminal?, per què el legislador xilé va demorar tant en temps a establir aquest nou tipus penal?, va aprofitar el legislador xilé l'experiència, la doctrina i la jurisprudència internacional per a establir un tipus penal concorde a les necessitats de l'actualitat?, existeixen diferència reals entre el tipus penal establit a Xile, en comparació amb el d'Espanya? Aquestes són algunes de les preguntes que es van intentar respondre en aquesta investigació.
7 de de novembre de 2019
Títol: Primer estudi comparat entre Espanya i Xile del delicte d'administració deslleial de patrimoni.
Autor: Alejandro Chaparro Uribe
Darrere d'elles es troben un conjunt de raons per a realitzar l'estudi: investigar per què es va establir el tipus penal, trobar les raons que justifiquen la demora de la seua tipificació, entendre el model ocupat per a la seua tipificació, analitzar la influència de la doctrina espanyola en la tipificació xilena, establir les semblances i diferència entre tots dos tipus, entre altres.
El treball s'ha dividit en quatre capítols. En el primer es realitza un breu resum de les condicions sociològiques, històriques i polítiques, tant nacionals com internacionals, que han permés el manteniment de la impunitat per als delictes de “coll blanc” a Xile i que justifiquen l'aparició d'aquest nou tipus penal.
En el capítol segon s'estudia, primerament, com l'ordenament jurídic xilé ha evolucionat en matèria de delictes econòmics, com s'enfrontava l'administració deslleial de patrimoni abans de l'entrada en vigència de la nova Llei i quina va ser la trajectòria de la seua tramitació legislativa, per a després conéixer el tipus penal xilé: l'objecte del delicte amb les seues particularitats, al subjecte passiu i a l'actiu, per a continuar amb el *itercríminis, el grau de participació requerit per a estar en presència d'ell i les relacions concursals d'aquest amb altres delictes. Es finalitza efectuant una anàlisi del tipus, realitzant algunes reflexions respecte de l'element subjectiu del delicte, en particular l'ànim de lucre i el dol; com també les modificacions que va efectuar la Llei 21.121 a la Llei 20.393, que consagra a Xile la responsabilitat penal de la persona jurídica, particularment en el que diu relació amb la incorporació del tipus penal al catàleg de delictes en què pot incórrer l'empresa, les sancions i la determinació de les penes aplicables per a aquesta mena de persones.
En el capítol tercer, l'investigador s'aboca a conéixer la regulació que el legislador espanyol ha donat al delicte d'administració deslleial de patrimoni. S'estudia, primerament, en forma breu, l'evolució legislativa que va tindre aquest tipus penal. Després s'analitza el model que ha utilitzat el legislador espanyol per a implementar el delicte d'administració deslleial de patrimoni en el seu ordenament jurídic. Es realitza també una anàlisi dels diferents elements objectius del tipus, després del subjecte passiu i actiu, per a concloure amb l'anàlisi dels elements subjectius d'aquest, en particular del dol i l'ànim d'enriquir-se.
En el quart i últim capítol de la investigació es realitza una anàlisi comparativa entre tots dos delictes, analitzant les fonts materials que van donar raó a la regulació jurídica d'aquests il·lícits, i s'estudia el model aplicat en tots dos països, els elements objectius del tipus, els elements subjectius de tots dos, per a concloure respecte de l'aplicació d'aquest tipus penal en la responsabilitat de les persones jurídiques.
Aquesta investigació és la primera anàlisi comparada entre Espanya i Xile respecte del delicte d'administració deslleial de patrimoni i el primer que es realitza en profunditat a Xile d'aquest tipus penal, delicte que ha sigut incorporat a l'ordenament jurídic del país austral recentment al novembre de 2018.
