28 de de setembre de 2016

• Títol: ‘Respuestas jurídica de los desastres naturales en España y Chile’
• Autor: Carlos Ruiz-Tagle Vial
• Tutor: Mario Clemente Meoro

El TFM porta per títol Respuestas jurídica de los desastres naturales en España y Chile i va ser defensat dilluns passat 12 de setembre davant un tribunal compost per Josefina Boquera, María Luisa Atienza i Jesús Olavarría.

L'objectiu d'aquest Treball de Final de Màster consisteix en una recerca científic-jurídica sobre la forma en què el Dret espanyol i xilè ha enfrontat els desastres naturals. Ens interessa ressaltar el tractament contractual que fa exigible una reparació dels danys provocats per aquestes calamitats. Per açò, aquest treball se centrarà en el rol que tenen els contractes d'assegurances privades amb cobertura en riscos extraordinaris i si aquestes indemnitzacions requereixen ser complementades per altres mecanismes per a obtenir una efectiva reparació.

El tema dels desastres produïts per la naturalesa ha interessat a l'home perquè el mateix es veu afectat per danys, morts o desplaçaments, i per les sorprenents forces que desplega la naturalesa. Home i terra es relacionen estretament com la llum i les ombres, requerint-se mútuament.

Les calamitats generen un clima d'inestabilitat en l'home que moltes vegades ho porten a pensar en la fragilitat dels seus punts de suport i la difusa frontera entre la vida i la mort. No obstant açò, sorprenentment, les exigències de l'immediat, especialment del seu treball, ho porten molt ràpid a oblidar-se del passat i fins i tot a edificar en el mateix lloc destruït.

D'aquesta forma, les inundacions se succeeixen a Espanya com un torrent incontrolable, causant seriosos danys en els béns i persones. Només l'any 2014, les indemnitzacions per inundacions espanyoles van aconseguir la sorprenent summa de 124, 4 milions d'euros. En el cas de Xile, aquesta realitat es constata cíclicament, i ports que han sigut arrasats per sismes submarins, com Talcahuano o Valdivia, es tornen a alçar en el mateix lloc. Ciutats, o pobles que han vist la força destructiva dels terratrèmols, com Concepción, o l'energia d'un volcà, com Chaitén, tornen reconstruir-se sobre els enderrocs deixats pel desastre.

Aquest tema i el seu incipient tractament per la doctrina van captar el nostre interès per les repercussions jurídiques que indubtablement tenen en el desenvolupament de les polítiques públiques. Aquestes han d'assumir les pèrdues dels béns públics i prestar els seus serveis als particulars més desvalguts. Però les ajudes i solidaritat no poden ser exigides, sinó només agraïdes. Igualment, ens ha cridat l'atenció el tema a causa que en el mateix no solament estan involucrats els Estats i els organismes internacionals, sinó també els privats, tractant de superar les dificultats que directament se'ls presenten amb aquests fenòmens, sinó també per l'ocupació dels instruments creats pel mercat per a enfrontar aquests riscos. Per aquest motiu cercarem examinar com afecta al dret, i més específicament, a les relacions entre particulars, aquests fenòmens de la naturalesa i els instruments jurídics amb que l'home ha cercat dominar els seus efectes. Ens sembla un desafiament apassionant, que presenta innombrables conseqüències per a la vida en societat.

Quant a l'estructura, el treball es divideix en tres capítols. El primer capítol descriurà de manera general els desastres naturals, la seua noció i característiques més rellevants, particularment la previsibilitat el tractament que la llei espanyola i la llei xilena donen al cas fortuït i la força major. En el segon capítol, el TFM se centra en les formes actuals d'organització social per a enfrontar els desastres naturals. En aquest capítol, l'autor aborda la distinció dels desastres conforme els denominats elements de la naturalesa (aigua, aire, foc, i terra) i posteriorment se centra en la classificació d'acord als subjectes afectats.

En el tercer i últim capítol examina els règims jurídics aplicables i les formes d'organització social que es dóna la societat per a enfrontar, les normes sobre la matèria en l'àmbit dels estats, i una selecció d'algunes normes regionals que es referisquen als punts descrits.

L'autor distingeix entre els contractes d'assegurances amb cobertures de béns d'aquells d'assegurances de vida, i destaca la rellevància que han tingut aquestes formes de contractació comercial en la cobertura de les catàstrofes naturals. Com a tancament de la recerca, s'aborda la relació de la contractació privada i les institucions o fons públics en què s'atorga cobertura dels riscos de desastres naturals.