12 de d’abril de 2021

Títol: “El règim peruà de sancions per a les pràctiques col·lusòries i la seua problemàtica enfront del principi de raonabilitat”

Autor: Luis Miguel León Luna

La investigació s'emmarca dins del context peruà de repressió de conductes anticompetitives, on en el cas específic de les pràctiques col·lusòries s'aprecia l'adopció per part de l’INDECOPI -autoritat en matèria de lliure competència- d'una postura orientada a sancionar les pràctiques col·lusòries amb tal rigor, que s'ha convertit en un punt de discussió constant a nivell casuístic la possible vulneració del Principi de Raonabilitat, el qual es constitueix com un dels paràmetres rectors fonamentals quant a l'exercici de les facultats sancionadores per part de totes les entitats de l'Administració Pública, sense cap excepció.

L'esmentat treball ha sigut dividit en tres capítols. En el primer d'ells, s'aborda la importància de la normativa administrativa peruana de caràcter general, així com els aspectes més rellevants del règim sancionador contemplat en ella, fent especial èmfasi en el Principi de Raonabilitat, el qual resulta aplicable a tot procediment administratiu tramitat per qualsevol òrgan estatal, encara que aquest es regisca sota els abastos d'una reglamentació especial.

El segon capítol es dedica a descriure els orígens de la legislació actual sobre lliure competència, la seua evolució i importància en l'ordenament jurídic peruà -fins i tot des del pla constitucional- i la rellevància de l’INDECOPI com a organisme governamental competent per a la fiscalització i sanció de les conductes anticompetitives que es materialitzen en el mercat.

El tercer capítol s'orienta al tractament del règim sancionador contemplat en la legislació peruana sobre pràctiques col·lusòries i a la presentació d'alguna casuística rellevant produïda des dels òrgans resolutius de l’INDECOPI, això amb la finalitat d'identificar la postura adoptada per aquests durant la seua història recent, en virtut de la qual, sobre la base d'alguns aspectes de dubtosa pertinència existents en la normativa de la matèria, s'ha instaurat un règim de fixació de sancions monetàries d'exorbitant quantia, el qual genera seriosos dubtes respecte de la correcta aplicació del Principi de Raonabilitat.

La problemàtica abans descrita origina l'elaboració d'aquest TFM, perquè més enllà de l'especificitat de la normativa en matèria de lliure competència, no pot perdre's de vista el fet que les potestats punitives estatals se subjecten al Perú als paràmetres de garantia dels quals gaudeixen tots els administrats i que es troben consagrats en la normativa administrativa general. En aqueix sentit, el Principi de Raonabilitat pretén orientar les sancions administratives a un propòsit dissuasiu i alliçonador mes no destructiu cap als subjectes infractors, de tal manera que el que s'ha de buscar és que aquests comprenguen les conseqüències de les seues accions i assumisquen el ferm propòsit de no tornar a incórrer en elles, la qual cosa naturalment serà impossible de materialitzar si aquests acaben sent objecte de multes de tan gruixut calibre, que els ocasionarà un daltabaix econòmic irreversible que, al seu torn, els condemne a la desaparició del mercat.