L'Agència Europea de Drets Fonamentals ha fet públic l'informe de 2015 sobre l'estat dels drets fonamentals en la UE. En aquest post analitzem alguns dels resultats de les iniciatives europees sobre migració, drets infantils i accés a la justícia.
23 de de juny de 2016
L'Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA, per les seues sigles en anglès) ha publicat el seu Informe anual sobre l'estat dels Drets fonamentals en la UE, corresponent a 2015. En ell, s'expliquen els resultats de les diferents iniciatives engegades per la UE i els seus Estats membres, i es plantegen els reptes de futur per a aconseguir els objectius arreplegats en Horitzó 2020.
L'agència Europea per a la gestió cooperativa de les fronteres FRONTEX assenyala que en 2015, aproximadament un milió de refugiats i immigrants van arribar a Europa per mar, fonamentalment a Grècia i Itàlia, enfront dels 200.000 que ho van fer en 2014. Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (IOM, per les seues sigles en anglès), al voltant de 3.771 persones van morir en 2015 en creuar el Mediterrani utilitzant embarcacions que no compleixen les mesures de seguretat mínimes.
Per recomanació de la UE, 27 Estats membres han acceptat reasentar a les refugiats que arriben al continent europeu entre 2015 i 2017, enfront dels 16 països que van subscriure aquesta mateixa mesura en 2014. En aquest sentit, alguns països de Centreeuropa han expressat la seua preferència per acollir tan sol a refugiats cristians, argumentant que els resulta complicat integrar a immigrants musulmans, la qual cosa contradiu l'article 21 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE sobre la no discriminació.
Així mateix, amb l'objecte de garantir el dret d'asil, els Estats membres hauran de facilitar l'entrada de persones a la UE de forma legal, mitjançant el reasentament i l'admissió humanitària.
Font imatge: http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra_uploads/fra-2016-fundamental-rights-report-2016-2_en.pdf
Drets infantils
Reduir en 20 milions el nombre de xiquets en risc de pobresa contínua sent un dels objectius proposats per la Comissió Europea per a Horitzó 2020. En 2014, un 27,8% dels menors es trobaven en risc de pobresa o exclusió social.
L'informe també destaca la voluntat de la Comissió Europea per establir mesures que protegisquen als menors en Internet. En una enquesta realitzada pel grup de recerca EU Kids Online a 25.000 xiquets i pares de 25 Estats membres sobre els hàbits, habilitats i riscos de navegar en la xarxa, va quedar demostrat que els menors d'11 a 16 anys tenen més possibilitats de trobar-se missatges d'odi (20% en 2014 comparat amb el 13% en 2010) i patir cyberbullying (12% en 2014, comparat amb el 7% en 2010) quan accedeixen a Internet.
Font imatge: http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra_uploads/fra-2016-fundamental-rights-report-2016-2_en.pdf
Accés a la justícia
Nacions Unides, el Consell Europeu i la Unió Europea continuen amb la labor d'assegurar una justícia independent i un sistema judicial estable. Concretament, l'informe elaborat per FRA posa en relleu els esforços de la Unió Europea i dels Estats membres per millorar l'accés de les víctimes a la justícia i protegir-les quan interposen una denúncia.
En la tasca de visibilitzar la violència exercida contra la dona, els mitjans de comunicació també tenen part de responsabilitat, en ocasions, de forma negativa. Per exemple, en el tractament informatiu dels abusos sexuals comeses en Colònia la passada Nit de cap d'any es va associar l'arribada de refugiats a la ciutat alemanya amb les violacions produïdes aquella nit. No obstant açò, la recerca realitzada per l'Agència Europea de Drets Fonamentals demostra que molts dels autors d'aquests abusos són ciutadans europeus; normalment, familiars, amics i reunits de les víctimes.
