Títol: La desprotecció del consumidor en exercir el dret de retracte en la compra de tiquets aeris a través de mètodes no tradicionals o a distància a Colòmbia enfront del dret de desistiment a Espanya.

Autora: Silvia Hoyos

El dret de retracte va ser consagrat per primera vegada en l'ordre jurídic colombià en l'article 41 del Decret 3466 de 1982, el qual va habilitar als consumidors que adquirien béns i serveis mitjançant sistemes de finançament per a exercir la facultat de retracte respecte d'un contracte vàlidament celebrat, potestat que contemplava un terme peremptori per al seu exercici, així com, l'observança dels requisits legals.

L'esmentada regulació es va mantenir vigent per més de vint anys. No obstant açò, a causa de l'evolució tecnològica i la seua incidència en els canals de distribució i comercialització de béns i serveis, els mètodes de negociació entre els consumidors i els agents del mercat (productors i proveïdors) es van transformar incorporant-se noves formes de vendes utilitzant per a açò mètodes no tradicionals o a distància (Internet, vies telefòniques, entre uns altres).

En aqueix context, el legislador colombià va veure la necessitat de regular aquest tipus de convencions efectuant-ho a través d'un nou i nou règim, el denominat “Estatut del Consumidor”, normatividad desenvolupada a través d'una llei ordinària, Llei 1480 de 2011, expedida pel Congrés de la República en exercici de les seues facultats legislatives conferides per l'article 150 de la Constitució Política de 1991.

Amb l'entrada en vigència de l'Estatut de consum el dret de retracte va ser reinventat, generant canvis rellevants en la matèria.

• L'àmbit d'aplicació va ser ampliat a altres negocis jurídics.
• El terme per a l'exercici va passar de 2 dies a 5 dies hàbils, on no es tenen en compte els dissabtes, diumenges i firats.
• El Decret 3466 de 1982, va habilitar a qualsevol de les parts per a l'exercici del retracte. Per la seua banda l'Estatut va concedir tal facultat únicament als consumidors.

Les normes en l'Estatut del Consumidor es regeixen sota el principi de “pro consumidor”, que reconeix que el consumidor és la part feble de la relació de consum a causa de la seua manca de coneixement dels elements objectius dels béns i serveis

En aqueix context jurídic podem observar que les normes consagrades en l'Estatut del Consumidor des de la seua essència són de caràcter proteccionista i es regeixen sota el principi de “pro consumidor”, el qual reconeix que el consumidor és la part feble de la relació de consum, a causa de la seua manca de coneixement respecte dels elements objectius dels béns i serveis. D'allí que, l'Estatut cerca restablir la simetria entre les parts, atorgant-li als usuaris eines que li permeten garantir els seus drets.

El restabliment dels drets dels consumidors no solament s'observa en l'àmbit colombià, sinó també en l'espanyol, tant el legislador nacional com el comunitari, de manera gradual han millorat i ampliat les garanties atorgades als consumidors, tal com s'evidencien en les Directives proferides posteriors al Tractat de Maastricht del 7 de febrer de 1992. Sota aquest mateix context, s'observa que per disposició comunitària i l'adequat acatament en el sistema jurídic espanyol, el termini per a l'exercici del dret de desistiment, el qual va incrementar de set (7) dies a catorze (14) dies naturals.

Amb tot es denota que el dret de consum, tant en l'ordre jurídic colombià com en l'espanyol, gaudeix de matisos diferents a qualsevol altre tipus de regulació i cerca constantment optimitzar les condicions dels consumidors en el mercat i la simetria en la relació.

El TFM analitza per què la Resolució 1375 de 2015 va desmillorar les garanties dels consumidors colombians en el seu dret de retracte comparant les legislacions de Colòmbia i Espanya

I és en aqueix context jurídic que evolucionen les prerrogatives dels consumidors. No obstant açò, en el sistema jurídic colombià açò va canviar a partir del mes de juny de l'any 2015, quan el director de la Unitat Administrativa Especial de l'Aeronàutica Civil de Colòmbia (Aerocivil) va proferir la Resolució No. 1375 de 2015, per mitjà de la qual va modificar els lineaments establits en la RAC 3. En ells, i segons criteri d'aquesta entitat, tenia la potestat per a reformar el dret retracte dels passatgers que adquirien tiquets aeris a través de les plataformes virtuals de les aerolínies, generant una desprotecció als drets dels consumidors.

En conseqüència, el present Treball Final de Màster té com a fi resoldre els següents interrogants; és jurídicament vàlid aplicar la Resolució No. 1375 de 2015 dictada per l'Aeronàutica Civil de Colòmbia en els casos del dret de retracte en la compra de tiquets aeris mitjançant mètodes no tradicionals o a distància? i quines conseqüències es deriven de l'aplicació de la regulació especial en contrast amb la normativa legal?

Per a resoldre els plantejaments jurídics abans indicats, la metodologia utilitzada per al desenvolupament integral del present TFM és la de naturalesa exegètica-critica, a través de la qual es pretén analitzar les regulacions del dret de retracte, efectuar una comparació entre si i al seu torn amb el dret de desistiment consagrat en el sistema legal espanyol per a finalment establir per què la Resolució 1375 de 2015 va desmillorar les garanties dels consumidors i usuaris en l'exercici del dret de retracte.