El 23 de juny de 2016 es va signar l'últim punt de l'acord dels Diàlegs de Pau de l'Havana entre el govern colombià i les FARC. Per a aconseguir una pau duradora, l'Estat ha d'establir les condicions necessàries per a afavorir que els excombatents puguen reintegrar-se en la societat i es consciencien sobre les oportunitats emergents contràries a la participació en la guerra.
29 de de juny de 2016
Dilluns passat 27 de juny, l'alumna del Màster Universitari en Dret, Empresa i Justícia, Viviana Lucía Rodríguez Blanco, va defensar davant el tribunal el seu TFM titulat La participación de la empresa en la implementación de las medidas de reintegración económica del excombatiente en un escenario de posconflicto en Colombia. A continuació us deixem un petit resum del mateix:
Després de seixanta anys, Colòmbia està prop de posar fi a un conflicte armat que ha fracturat els pilars del seu sistema de desenvolupament econòmic, la seua sostenibilitat política i la seua prosperitat social. L'any 2012, el govern nacional va anunciar el va iniciar dels Diàlegs de Pau amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i el contingut dels sis punts de l'agenda de negociació, com són el desenvolupament agrari integral, la participació política, la fi del conflicte, el narcotràfic, els drets de les víctimes, i la implementació, verificació i refrendació dels acords.
Al marge de la polarització que han causat els Diàlegs de Pau de l'Havana en diferents sectors del país, la societat colombiana ha de preparar-se per al posconflicte, raó per la qual és imperatiu que es configuren les condicions necessàries perquè els futurs excombatents puguen reintegrar-se a la societat i es concienticen de les oportunitats emergents contràries a la participació en la guerra. Per açò, es considera que per a assegurar una estabilitat i seguretat durant el posconflice, es requereix que es desenvolupen mesurades de reintegració econòmica de l’excombatent a través de l'assegurament del seu sustento econòmic derivat d'activitats de caràcter laboral.
El Document CONPES 3554 de 2008 del Consell Nacional de Política Econòmica i Social va ser la primera política nacional concernent a la reintegració social i econòmica per a persones i grups armats il·legals, dissenyada per a ser executada durant el conflicte colombià de cara a les desmobilitzacions parcials i sectoritzades que sorgien de certs grups armats al marge de la llei com els paramilitars. El govern nacional, a través de l'Agència Colombiana per a la Reintegració, va començar la implementació de les mesures de reintegració econòmica juntament amb la col·laboració de les empreses, raó per la qual l'experiència positiva obtinguda va permetre que se li otorgara un rol preponderant a l'empresa privada, en la mesura en què és considerada com un mitjà a través del com s'aconsegueixen les polítiques de reintegració econòmica relacionades amb la creació de noves ocupacions i de la capacitació dels excombatents en activitats lícites per a la seua subsistència i la de les seues famílies.
Per a assegurar una estabilitat i seguretat durant el posconflicte, es requereix que es desenvolupen mesurades de reintegració econòmica de l’excombatent a través de l'assegurament del seu sustento econòmic derivat d'activitats de caràcter laboral
Si ben algunes de les polítiques públiques relacionades amb la reintegració econòmica es van començar a implementar amb la participació del sector privat des de l'any 2008, ha d'afirmar-se que les empreses privades hauran d'assumir un repte major com a resultat dels Diàlegs de Pau de l'Havana, tenint en compte que aquest procés tindria com a conseqüència el desistiment d'armes d'aproximadament 17.500 guerrillers i al costat d'açò, la necessitat de crear les condicions adequades perquè mitjançant la reintegració econòmica d'aquestes persones s'aconseguisca una pau duradora.
D'aquesta manera, tenint en compte el desafiament que haurà d'assumir l'empresa privada per a respondre a les necessitats que sorgiran entorn del millorament de la qualitat de vida dels excombatents a través de l'obtenció d'una ocupació, la seua participació haurà de continuar a través de les tres dimensions ja exercides, és a dir, com a beneficiària, com a actor i com a promotora de les mesures de reintegració econòmica de l’excombatent. No obstant açò, es proposa que aquestes tres maneres de fer part d'aquestes polítiques es duguen a terme depenent de les fases del posconflicte, com són la fase d'estabilització, recuperació i desenvolupament, puix que es va poder identificar que no totes les formes de participació de l'empresa privada són apropiades per a cadascuna de les fases.
Conjugar les tres dimensions de la participació de l'empresa privada amb les tres fases del posconflicte permetrà que s'adopten les mesures adequades per a aconseguir els objectius a curt, mitjà i llarg termini de la reintegració econòmica de l’excombatent, i que es conforme una força empresarial per a la pau. No obstant açò, aquesta proposta deixa en clar que encara que l'empresa privada tinga un rol preponderant en la reintegració econòmica de l’excombatent, la seua participació implica un treball articulat amb institucions estatals, però no suplir a l'Estat quant a les responsabilitats que li corresponen, atès que és aquest l'encarregat de definir els lineaments de la política de reintegració econòmica de l’excombatent i de determinar les accions i els recursos per a complir amb els objectius de la mateixa.
