Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Dret, Empresa i Justícia Logo del portal

L'alumna Sofía Hilario defensa el seu TFM sobre els mecanismes jurídics per al desenvolupament de 'startups' al Perú

  • 21 de setembre de 2026
Sofia Hilario Nakasone

L'alumna Sofía Gracia Hilario Nakasone va defensar el seu Treball de Fi de Màster davant el tribunal avaluador del Màster Oficial en Dret, Empresa i Justícia.

Els mecanismes jurídics per a la promoció i desenvolupament de startups al Perú

En els últims anys, les startups s'han consolidat com un dels principals motors d'innovació i desenvolupament econòmic a escala global, gràcies a la seua capacitat d'introduir models de negoci disruptius i atraure inversió de risc. Aquest fenomen ha portat a diferents Estats a dissenyar mecanismes jurídics específics orientats a afavorir la seua creació, creixement i consolidació. El Perú no ha sigut aliè a aquesta tendència: en els últims anys ha incorporat diversos mecanismes jurídics, tant públics com privats, per a fomentar aquest ecosistema. No obstant això, la sola existència d'aquests instruments no garanteix que resulten eficaços.

D'aquesta constatació naix el Treball de Fi de Màster titulat "Els mecanismes jurídics per a la promoció i desenvolupament de startups al Perú", elaborat en el marc del Màster Universitari en Dret, Empresa i Justícia de la Universitat de València, baix la direcció del professor Guillermo Palao Moreno. La investigació parteix d'una pregunta central: resulten realment eficaços els mecanismes jurídics existents al Perú per a promoure i desenvolupar startups, o presenten limitacions que justifiquen l'adopció de noves mesures regulatòries?

El treball s'estructura en tres capítols. El primer construeix el marc conceptual, delimitant què és jurídicament una startup (la seua base tecnològica, la seua capacitat d'escalabilitat i el seu particular perfil de risc) i qui són els subjectes que intervenen en el seu ecosistema, des dels fundadors fins als inversors àngel i els fons de venture capital. Aquesta delimitació resulta clau per a justificar per què la startup requereix un tractament jurídic diferenciat enfront de l'empresa tradicional o la petita i mitjana empresa.

El segon capítol sistematitza els mecanismes jurídics, públics i privats, existents al Perú i a Espanya, país que es pren com a referent comparat per comptar amb un marc normatiu més articulat, centrat en la Llei 28/2022, coneguda com la Llei de Startups. Mentre que a Espanya conviuen incentius fiscals, laborals i societaris en un sol cos normatiu, juntament amb l'acreditació d'empresa emergent davant l'ENISA, al Perú els mecanismes existents (com el programa StartUp Perú, ProInnóvate o el Decret d'Urgència 013-2020) es troben dispersos entre diferents normes, sense un marc integral que els articule.

El tercer capítol, nucli de la investigació, avalua l'eficàcia dels mecanismes peruans a partir d'un esquema propi d'anàlisi, construït sobre tres criteris: la finalitat jurídica del mecanisme, la seua configuració jurídica i el seu funcionament pràctic. Aquesta metodologia se sustenta en la doctrina sobre qualitat normativa i en les recomanacions de l'OCDE sobre avaluació de lleis i regulacions. L'anàlisi revela que el principal problema de l'ordenament peruà no és l'absència de mecanismes, sinó les seues limitacions per a complir efectivament la finalitat per a la qual van ser creats: l'alta taxa de mortalitat primerenca de les startups, la reduïda participació del capital privat en etapes primerenques, la concentració del finançament en instruments de deute abans que en instruments de capital (equity), i la falta d'especialització sectorial de les entitats de suport són algunes de les evidències que sustenten aquesta conclusió.

La investigació confirma així la seua hipòtesi de partida: les limitacions de l'ecosistema emprenedor peruà no responen únicament a factors econòmics o de mercat, sinó també a insuficiències en la configuració jurídica dels seus mecanismes de promoció. En eix sentit, el treball sosté que enfortir l'ecosistema peruà de startups no exigeix necessàriament crear instruments completament nous, sinó perfeccionar, articular i especialitzar els que ja existeixen; una aportació que busca contribuir, des del Dret, a la reflexió sobre com acompanyar el desenvolupament de l'emprenedoria innovadora al Perú.