Així ho diu una enquesta realitzada en abril als titulats del Màster, que va ser contestada pel 43% del total de titulats fins aleshores i mostrava que de tots ells, un 89% es trobava treballant en eixe moment, dels quals un 87% ho feien en llocs de treball relacionats amb els continguts del Màster en Enginyeria Ambiental.
20 de de juny de 2016
En definitiva, d'aquestes dades s'extrau que el 78% dels alumnes que havien cursat el postgrau treballava en quelcom relacionat amb els seus estudis. Així ho explica Ramón Barat Baviera, director acadèmic del Màster Interuniversitari en Enginyeria Ambiental i membre del grup d'investigació de Qualitat d'Aigües (CALAGUA), que pertany al IIAMA-UPV i al Departament d'Enginyeria Química (IQ-UV).
L' origen d'aquest postgrau es rmeonta a un títol propi de la UPV relacionat amb la Direcció de les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR), que va evolucionar fins a convertir-se en 2006 en el màster interuniversitari impartit per la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV).
Barat posa en valor el fet de que el Màster en Enginyeria Ambiental siga interuniversitari perquè, segons explica. d'aquesta forma s'aprofiten les fortaleses de cada universitat participant per a oferir als futurs professionals una formació més completa en la matèria. Així mateix, “la visió global que ofereix el pla d'estudis permet a l'alumne conèixer tots els àmbits relacionats amb l'enginyeria mediambiental", apunta el professor.
En aquest sentit, cal recordar que el diari El Mundo ha recollit al seu informe de 2016 sobre els millors estudis superiors a nivell nacional, que el màster d'Enginyeria Ambiental per la UV/UPV es troba entre els cinc primers a l'àrea de Gestió Ambiental.
“La visió global que ofereix el pla d'estudis permet a l'alumne conèixer tots els àmbits relacionats amb la enginyeria ambiental", apunta Ramón Barat
Deu anys després de la posada en marxa d'aquest títol interuniversitari, el màster en Enginyeria Ambiental, dirigit per Aurora Seco, es divideix ara en dos cursos. El primer està compost per 60 crèdits obligatoris de continguts troncals, necessaris per a la formació integral de l'enginyer ambiental, mentre que per al segon queden altres 30, amb les pràctiques externes curriculars, el Treball de Fi de Màster i quatre assignatures optatives que cada alumne ha de triar en funció de l'especialització que desitge. Les especialitzacions en “Direcció de EDAR”, “Gestió ambiental en la indústria” i “Gestió ambiental en la enginyeria civil” es cursen en el primer quatrimestre del segon any.
Pel que fa a la demanda del títol, Barat constata que existeix una demanda superior al 200% sobre el número de places ofertades. “Es per això que som exigents en l'admissió i seleccionem als alumnes que més s'ajusten al perfil”, afirma. En general, entre la Universitat de València i la Politécnica es tramiten més de cen sol·licituds cada curs, de les quals en prosperen entre 30 i 35. “Necesitem que els estudiants vinguen del grau amb una formació matemàtica i química adequada per a afrontar els continguts del postgrau", argumenta el professor.
Encara que el perfil de l'alumnat que tria el nostre Màster es heterogeni, des de la comissió de selecció intentem escollir a aquells que més s'ajusten als continguts del Màster i, per tant, els nostres alumnes solen ser estudiants que han estudiat els graus d'Enginyeria Química, Ciències Ambientals, Química, Biotecnologia, Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, Enginyeria Forestal i del Medi Natural, Enginyeria Civil i Obres Públiques i les antigues Enginyeries Tècniques Industrials, d' Obres Públiques , Agrícola i Forestal.
“Al postgrau oferim una formació que permeta a l'alumne insertar-se en qualsevol consultira, empresa o engineyria, així com també en investigació”, comenta Barat, que es mostra molt satisfet amb l'enfocament del títol cap a la investigació, perquè el màster obri la porta dels equips d' investigació del propi professorat del màster, i permet seguir els diferents programes de doctorat.
