Com podem aconseguir que l’aigua deixe de ser balafiada cada dia? Segons els experts, l’estalvi d’aigua es pot incrementar significativament si es considerara la despesa energètica. A més, es reduiria l’emissió de gasos d’efecte hivernacle no només en el consum, sinó també en el tractament i en la distribució urbana de l’aigua. La recerca s’ha desenvolupat a Califòrnia, regió pionera en la distribució i la gestió d’aigües.
23 de de maig de 2016
- En 2050 el consum del líquid element augmentarà un 44% per satisfer les demandes industrials i de la població.
- La Terra conté uns 525 milions de quilòmetres cúbics d’aigua. La quantitat d’aigua que conté el nostre planeta no ha disminuït ni augmentat en els últims dos mil milions d’anys.
- El 97% de l’aigua es troba als oceans i el 2% roman congelada.
- El 80% de l’aigua que es troba als continents és a la superfície. El 20% restant es troba sota terra o en forma de vapor d’aigua atmosfèric.
- Només el 2,5% de l’aigua que hi ha a la Terra és aigua dolça. D’aquesta quantitat, el 0,5% es troba a dipòsits subterranis i el 0,01% a rius i llacs.
- El 90% dels recursos disponibles d’aigua dolça del planeta són a l’Antàrtida.
- Només el 0,007% de l’aigua que hi ha a la Terra és potable i aquesta quantitat es redueix any rere any a causa de la contaminació.
Bé, aquestes són algunes dades sobre l’aigua al nostre món. Així d’important és, així de necessari és per a cadascun de nosaltres. La humanitat, sense aigua, deixaria de ser tal.
L’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i el Medi ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV) es va crear en 2001 amb l’objectiu d’impulsar la recerca sobre la transferència de tecnologia i la col·laboració amb empreses i organismes públics així com la promoció de la docència i de l’assessorament sobre l’aigua.
Àlvar Escrivà-Bou, investigador de l’IEAMA-UPV durant la seua etapa doctoral, ha indicat que l’estalvi d’aigua es pot incrementar significativament: “Si els consumidors tingueren en compte les despeses energètiques que van associades al consum d’aigua.” L’investigador valencià indica que un aspecte destacable és que les inversions econòmicament rendibles: “S’incrementen quan es consideren els costos d’energia.” En aquest sentit, afirma que s’augmentaria l’estalvi potencial d’aigua des d’un 5% fins a més d’un 6%, la qual cosa significaria un increment en l’estalvi: “De més del 20% d’aigua i prop d’un 30% d’energia i de gasos d’efecte hivernacle, respecte a l’escenari en el qual només es consideren els costos d’aigua”, sentencia el Dr. Escrivà-Bou.
Tot això seria possible si es potenciaren unes mesures tan simples com instal·lar airejadors o limitadors de cabal en les aixetes, així com substituir els electrodomèstics més antics per d’altres de més eficients. A més, es reduirien significativament l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la qual cosa tindria un notable impacte no només en el consum, sinó també en el tractament i en la distribució urbana de l’aigua, perquè: “Quan vam fer l’estudi comprovàrem que el consum energètic més gran del cicle de l’aigua es fa a les ciutats, essencialment pels sistemes de calefacció d’aigua de les cases, però també pel cicle urbà de l’aigua, que inclou el tractament, la distribució i el posterior tractament de les aigües residuals”, explica el doctor de l’IEAMA-UPV.
Califòrnia, gran referent en infraestructures hidràuliques.
El projecte s’ha executat a Califòrnia (EUA), a causa que es tracta d’una regió molt conscienciada sobre el canvi climàtic i el seu impacte sobre l’aigua. El científic valencià destaca que en aquest estat hi ha una sèrie de condicions climatològiques i socioeconòmiques molt similars a les del sud-est de la península Ibèrica pel pes de l’agricultura en l’activitat econòmica i l’important consum urbà d’aigua. Tot això, facilita la col·laboració entre ambdues entitats.
Tanmateix, la diferència més gran és que a Califòrnia la gestió de l’aigua té un caràcter molt més descentralitzat, amb una multitud d’agències que hi intervenen, mentre que a Espanya les confederacions hidrogràfiques han jugat un paper determinant en la centralització i la gestió integrada dels recursos hídrics. A més, l’estat nord-americà disposa d’una excel·lent infraestructura hidràulica que va desenvolupar essencialment en el segon terç del segle XX i que inclou grans aqüeductes d’interconnexió de conques. Això ha facilitat el desenvolupament de mercats d’aigua i altres eines de gestió innovadores.
Segons afirma el Dr. Escrivà-Bou: “Històricament, els períodes de sequera, com el que està donant-se des de 2012, han estat catalitzadors de la millora de les polítiques de gestió de les aigües en un estat que per si mateix té un estrès hídric significatiu, ja que les demandes superen els recursos disponibles pràcticament cada any.”
Califòrnia té una dedicació especial a la lluita contra el canvi climàtic. En l’àmbit social, la conscienciació és plena. En aquest sentit, el Dr. Escrivà-Bou indica que ens dirigim a un escenari en el qual: “S’ha de minimitzar l’emissió de gasos a l’atmosfera. El canvi climàtic és un fet i em sent orgullós que projectes com el meu plantegen solucions per al problema.”
El Dr. Escrivà-Bou està treballant per al Public Policy Institute of Califòrnia, a San Francisco, un centre de pensament sobre polítiques públiques en el qual investiga sobre l’aigua, l’energia i el canvi climàtic. Per tant, coneix la situació de primera mà.
