Un equip de científics de l'Imperial College de Londres, entre els quals es troba l'espanyol César Terrer Moreno, s'han posat a treballar per donar resposta a un enigma sense resoldre des de fa dècades: per què algunes plantes creixen millor en ecosistemes amb elevats nivells de diòxid de carboni, mentre que unes altres no ho fan. Aquests comportaments dispars plantegen un debat sobre el paper que podrien exercir les plantes en la desacceleració del canvi climàtic segons augmenten les concentracions de CO2 en l'atmosfera.
7 de de juliol de 2016
En total, els científics van examinar vuitanta-tres estudis sobre els efectes de l'increment de concentracions de diòxid de carboni en algunes zones i van trobar que les plantes creixen més amb CO2 addicional si hi ha nitrogen disponible en el sòl. També van constatar que algunes d'elles responen positivament també quan tenen menors quantitats de nitrogen disponibles, sempre que comptin amb els socis microbians adequats per permetre'ls l'accés a aquest component.
“En les nostres observacions trobem que una associació entre plantes i fongs determina que el creixement d'aquestes siga major com a conseqüència d'un increment del CO2. Concretament, en condicions de poca disponibilitat de nitrogen, únicament les plantes que s'associen amb ectomicorizes aconsegueixen obtenir el nitrogen necessari per créixer”, explica Terrer Moreno.
“Uns enzims especials de les ectomicorrizas permeten accedir al nitrogen que hi ha en el sòl i que les arrels de les plantes no poden aprofitar, i l'hi presten a la planta a canvi de carbohidrats que el fong és incapaç d'obtenir”, afegeix el científic.
En una atmosfera que sigui més rica en diòxid de carboni, les plantes poden obtenir més carboni a través de la fotosíntesi, “tenen més recursos amb els quals negociar amb el fong l'intercanvi de nitrogen, la qual cosa accentua aquesta compensació”.
Els arbres es beneficien de les ectomicorizes
Les plantes que s'associen amb les ectomicorizes són principalment arbres. Els experts han descobert que, en general, moltes d'aquestes associacions apareixen en coníferes, boscos boreals i regions alpines, concretament en espècies entre les quals destaquen els pins, els fajos, els bedolls, els sauces, mentre que totes les espècies de prada, per la seva banda, s'associen amb les micorrizas arbusculares.
“L'efecte de les ectomicorizes és, en certa manera, equiparable a afegir nitrogen a un sòl, ja que la disponibilitat de nitrogen per a la planta augmenta en tots dos casos”, expressa Terrer Moreno.
Les plantes que més es beneficien de l'augment del diòxid de carboni atmosfèric són les herbàcies, com les típiques de prades i pasturatges, les dels deserts, i moltes de les espècies d'arbres d'àrees tropicals. “No obstant això, en aquest últim cas, es creu que la disponibilitat de nitrogen és relativament elevada, per tant és probable que les selves tropicals puguin seguir absorbint quantitats creixents de CO2 malgrat associar-se amb el fong, que no és especialment hàbil transportant nitrogen a la planta”, apunta l'investigador.
Aquesta nova recerca constata l'essencial que resulta tenir en compte els fongs micorrícicos, i suggereix que la propera generació de models del cicle global de carboni ha d'incloure a les micorizes com un important punt de control en la resposta de les plantes a l'augment de CO2 en l'atmosfera.
