Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Estudiants del màster

Cent Anys de Camilo José Cela

Camilo José Cela

La Biblioteca Nacional d'Espanya acull una exposició que recorda la vida i obra de l'escriptor gallec, Premi Nobel de Literatura de 1989, en el centenari del seu naixement.

11 de de juliol de 2016

"Escric des de la solitud i parle també des de la solitud. Mateo Alemany, en el seu Guzmán d'Alfarache, i Francis Bacon, en el seu assaig Of Solitude, van dir [...] que l'home que cerca la solitud té molt de déu o de bèstia. Em reconforta la idea que no he cercat, sinó oposat, la solitud [...]".

Amb pocs autors de la postguerra es pot al·ludir als termes "Cent anys" i "solitud" sense virar el pensament directament cap a Gabriel García Márquez. No obstant açò, amb Camilo José Cela, en aquest 2016, l'associació també es produeix de forma natural. El paràgraf anterior procedeix del discurs que va pronunciar en 1989 davant l'Acadèmia Sueca; un premi, encara el penúltim collit per un espanyol, fruit de "una prosa rica i intensa que, amb compassió continguda, arreplega una visió desafiadora de la vulnerabilitat de l'home".

L'associació és natural en aquest 2016 perquè fa cent anys que, en "la seua" Iria Flavia, va nàixer Camilo José Cela. Ara la fundació que porta el seu nom s'aventura a relatar la seua "aventura personal, intel·lectual, literària, artística" amb una exposició que arreplega més de sis-centes peces personals del novel·lista.

"CJC: 1916-2016. El Centenari d'un Nobel. Un llibre i tota la solitud" és una mostra organitzada per aquesta Fundació Pública Gallega Camilo José Cela i Acció Cultura Espanyola, en els preparatius de la qual ha participat a més la Biblioteca Nacional d'Espanya. És aquesta institució la que acollirà l'exposició, inaugurada aquesta setmana i oberta al públic fins al pròxim 25 de setembre.

Posteriorment, la mostra es traslladarà al Museu Centre Gaiás de la Cidade da Cultura de Galícia (Santiago de Compostel·la), on romandrà del 18 de novembre de 2016 al 19 de febrer de 2017.

Les més de sis-centes peces exposades delaten la varietat de personalitats de l'escriptor: el manuscrit del rusc o la primera edició de la família de Pascual Duarte; la seua diploma de Premi Nobel; els olis que va pintar; fotografies en sèpia de la seua infància, el seu primer matrimoni, la seua família... Contenen l'ordre tres invariantes de la seua vida adulta, columnes en les quals es recolza l'exposició: "el narrador, la importància de les novel·les i la relació de CJC amb la cultura i la societat de cada moment històric".

No és l'únic homenatge a l'escriptor gallec. Dotzenes d'exposicions, xarrades, reedicions de les seues obres i altres actes se succeiran enguany i el pròxim en tota Espanya. Alguns d'ells els arreplega l'Institut Cervantes ací (encara que la llista no és ni molt menys exhaustiva). Però de moment el que sembla recordar més àmpliament al CJC escriptor, al CJC artista, al CJC esquive, està, fins a setembre, en el Passeig Recoletos de Madrid.
 

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies