A través dels periòdics novaiorquesos, amb els seus innombrables articles sobre la vida de Vicente Blasco Ibáñez, les seues bones obres, les seues novel·les, les pel·lícules basades en elles, les controvèrsies i la seua rebel·lió contra la monarquia espanyola, a més de les disputes que provoquen tant la seua rebel·lia com els seus escrits, juntament amb la seua mort, Blasco estableix contacte, manté i/o aprofundeix la seua relació amb un públic lector novaiorqués que ja l'admirava quan arriba als Estats Units a la fi d'octubre de 1919 per a realitzar una gira de conferències.

La celebritat que els periòdics novaiorquesos descobreixen en Blasco a principis del segle XX, i que després ajuden a desenvolupar i projectar (ja siga de manera intencionada o no), és la d'un gran novel·lista que posseeix un sorprenent coneixement en una àmplia gamma de camps, una ànima excepcionalment oberta que és un emissari cultural, no designat per Espanya, als Estats Units, un heroi que desafia a la monarquia en la seua pàtria i un ésser humanitari que mor mentre intenta dur a terme un noble projecte que milloraria la vida dels altres.

La trajectòria general de l'acolliment i el tractament crític que els periòdics van donar a les novel·les traduïdes de Blasco dibuixa un retrat fascinant del seu ascens a la fama, el seu llarg període d'influència i presència cultural, i el seu eventual declivi en este camp. No obstant això, la seua fama va continuar creixent durant l'era del cinema de Hollywood en el període entre 1921 i 1926, que es va solapar amb el seu retorn públic a la política en 1924, i finalment amb la llarga sèrie d'esdeveniments que, a mode de novel·la per lliuraments, van envoltar la seua mort en 1928, el seu enterrament i el retorn de les seues restes mortals a València en 1933.