El joc del marro té molta més història de la qual creiem: a Espanya hi ha nombroses restes medievals d'aquest joc
15 de de setembre de 2016
Els jocs de taula van sorgir en el Neolític i van ser evolucionant en l'Edat de Bronze. La història del tres en ratlla tal com el coneixem es remunta a la llunyana Pèrsia, fa quasi mil anys, des d'on mercaders italians ho van exportar a les seues terres i ho van estendre. En poc temps es va convertir en un dels jocs més populars de les classes baixes en l'Edat Mitjana. A Espanya es conserven nombroses proves de l'estès que estava aquest joc.
El joc que tots coneixem és molt fàcil de recrear i açò va ser vital a l'hora de la seua ràpida expansió. Va tenir un període negre, entre els segles X i XI a causa de la seua associació amb rituals pagans i la seua desqualificació per part de les classes altes de la societat. Tal va ser la seua importància i fama que el Papa Bonifacio VI va crear una butlla papal que prohibia la seua pràctica per a tots els cristians, arraconant així el joc com un element de la màgia negra o pagana.
La pràctica de les marro va ser a poc a poc ressorgint en les universitats, sent molt popular a Salamanca i Bolonya. Veritablement fins al Renaixement no va ser quan aquest joc va tornar a formar part de la cultura popular i es va estendre com mai abans, però açò no significa que no se seguira jugant en l'edat mitjana.
Les restes que conservem a Espanya formen part de l'Edat Mitjana i es tracta de taulers tallats en pedra, que estan situats on les classes baixes solien passar el seu temps lliure. En aquest blog pots trobar molta informació sobre els diferents tipus de taulers trobats, la seua ubicació i com es conserven.
Soria, Sevilla, Toledo i Navarra són solament alguns dels llocs en els quals s'han trobat nombrosos vestigis de les marro i sengles jocs de l'Edat Mitjana, demostrant així que l'oci de les classes baixes era senzill i necessitava pocs elements. En el cas de l'església barcelonina de Santa María del Mar (la imatge) el tauler es troba en la part més alta de la mateixa, podent haver servit com a passatemps per als guardians.
Una mostra que fins als costums més senzills que tenim a dia d'avui es remunten a temps molt llunyans i que l'ésser humà sempre ha cercat passatemps.
