DADES BÀSIQUES

Denominació específica: Màster en Migracions per la Universitat de València (Espanya), Université Catholique de Lille (França), Conservatoire National des Arts et Métiers (França) i Università de Calàbria (Itàlia).

Títol oficial conjunt internacional de 120 ECTS:

• Crèdits totals: 120
• Nombre de crèdits en pràctiques externes: 9
• Nombre de crèdits optatius: 0
• Nombre de crèdits obligatoris: 120
• Nombre de crèdits Treball Fi de Màster: 6

INTERÈS ACADÈMIC, PROFESSIONAL I DEMANDA SOCIAL

Les poblacions subjectes a desplaçaments forçats, que han estat afectades en els seus drets humans, han patit alteracions de la salut física i mental, i han d'enfrontar-se a nous reptes com l'educació, el bilingüisme i l'habitatge entre d'altres, necessiten una assistència especialitzada. Un dèficit important per a l'ajuda a aquestes comunitats s'evidencia, en la manca de formació integral en el tema per part de professionals com ara els advocats, els psicòlegs, els treballadors socials, els metges i els infermers entre d'altres. Aquest Màster cerca sensibilitzar i formar acadèmicament i en recerca un grup de professionals, per tal de coordinar programes d'intervenció social, globals, adreçats a les persones i famílies que migren. Aquest perfil professional tan comprehensiu no apareix a l'espai d'educació superior europeu. Ni tampoc en un marc internacional més ampli.

El MIM (ara MUM), va començar a gestar-se com a idea l'any 2003 i es va plasmar en una proposta oficial concreta el 2005 amb la primera edició com a màster internacional. Des d'aquests anys, es presenta com una opció innovadora, valenta i àmplia en la formació de professionals i investigadors de la migració. Tant aleshores com fins ara, cobreix un buit en la formació de professionals de gran importància en el desenvolupament social dels diferents països europeus. Els màsters existents no aposten per la creació de la figura del “tècnic en migracions”. Són programes d'estudis més teòrics i de recerca amb un caràcter sociològic i/o legal clar. On s'entén la interdisciplinarietat només des de la perspectiva de les ciències socials. Quan apareix un perfil professional, es concep com una formació complementària de què ja es posseïx (treballador social, educador, psicòleg) però no un perfil amb entitat en si mateix que implique 120 ECTS de formació professional específica en migracions.

Al nostre projecte comptem amb una aposta educativa innovadora del “tècnic en migracions” o “migròleg” on s'opta per un ensenyament ampli amb un disseny curricular que inclou: Educació; Salut; Economia; Dret; Psicologia; Ciències Polítiques-Sociologia; Antropologia; Treball Social; Història; Demografia i Geografia. Es tracta de formar amb les aportacions més rellevants, amb què aquestes àrees contribuïxen a l'estudi de les migracions internacionals. Per aquesta raó, ia diferència d'altres màsters existents, nosaltres incloem aquestes disciplines com a assignatures concretes i obligatòries per a tots els alumnes. A més, comptem amb 9 ECTS de pràcticum a diferents institucions tant locals, com europees i mundials, d'alt nivell i consolidada experiència a l'àrea de les migracions, que fan molt més valuosa i eficaç la nostra formació de professionals.

L'exclusivitat, la interdisciplinarietat i la profunditat en la seua oferta acadèmica, juntament amb l'experiència acumulada des de fa setze edicions en mobilitat obligatòria europea i pràctiques professionals i investigadores tant nacionals com internacionals, el fan especialment competitiu i únic al mercat. Tot i els anys i ser pioners en la formació d'aquest perfil professional, segueixen sense trobar-se perfils tan holístics, exhaustius i de tan alta qualitat com el nostre. La proposta que presentem tracta d'incidir en les diferents ofertes que s'han multiplicat els darrers anys en el domini de les migracions i que posa en relleu la importància del fenomen. La multidisciplinarietat del Màster fa que aporte una singularitat peculiar a l'estudi del fenomen migratori i que plantege un apropament diferent.

Gran part dels estudis de postgrau concernents a les migracions s'estructuren des del vessant política-ètnic-cultural. De fet, la major part de màsters internacionals consultats presenten, per ordre d'incidència, els perfils acadèmics i investigadors següents: sociologia; b) Estudis Ètnics; c) Ciències Polítiques i Relacions Internacionals; d) Desenvolupament i Política i Planificació Social. En menor mesura apareixen àrees com l'antropologia o les lleis. Un màster en particular estudia les migracions des del vessant de la salut, el “Global Urban Health” (University of Freiburg) on s'analitza l'impacte de la migració en el disseny del treball social urbà. Un altre màster inclou aspectes psicològics i mostra una aproximació més interdisciplinària: “Migration and Refugee Studies” encara que està fora de la UE (a l'American University al Caire, Egipte). Tot i que molts màsters consultats es descriuen com a multidisciplinàries, les temàtiques tractades es mouen a l'eix sociològic-polític-ètnic rarament s'amplien a altres camps com l'economia, la salut, la psicologia, el treball social o la lingüística. A més a més, la gran majoria són d'orientació acadèmica i investigadora. La demanda de professionals formats en la multiculturalitat a les societats europees és una realitat. De fet, al nostre consorci trobem tant països de vella camina en temes d'immigració (França) com països més nous com Espanya, Itàlia i Portugal. Això resulta més enriquidor per a l'intercanvi i el flux d'idees i experiències. Els països “vells” ja tenen figures professionals properes al migròleg, més o menys consolidades, però no tan completes i especialitzades com la d'aquí. Per als nous països, crear aquest perfil professional és un repte social i polític. Amb el valor afegit que es pot aprendre de l'aposta professional que fan els experts dels països amb més experiència mitjançant aquest màster. Calen especialistes, ben qualificats en el camp de les migracions, tant investigadors com professionals, per afrontar els nous reptes a què s'enfronta la cultura europea. Tant des de la intervenció social i comunitària com des de la reflexió de les polítiques d'integració que es proposen a Europa i en el context internacional. Les ONG, les administracions (locals, regionals, nacionals), els sindicats, els organismes internacionals (OIM, OIT, OIJ) i els diferents col·legis professionals i la societat en general, demanen una creixent professionalització a l'àrea de les migracions.

A més, el recent interés polític europeu per la qüestió de la integració i de la “gestió de la diversitat” a l'espai europeu es pot comprovar a les quatre conferències ministerials sobre integració que s'han dut a terme:

I CONFERÈNCIA MINISTERIAL SOBRE INTEGRACIÓ
PRESIDÈNCIA HOLANDESA: 9 10 11 novembre de 2004 a Groningen,

 II CONFERÈNCIA MINISTERIAL SOBRE INTEGRACIÓ
PRESIDÈNCIA ALEMANYA: maig de 2007 a Postdam,

III CONFERÈNCIA MINISTERIAL SOBRE INTEGRACIÓ
 PRESIDÈNCIA FRANCESA: 3 i 4 de novembre 2008 a Vichy

IV CONFERÈNCIA MINISTERIAL SOBRE INTEGRACIÓ D'IMMIGRANTS
PRESIDÈNCIA ESPANYOLA: 15 i 16 d'abril 2010 a Saragossa

V CONFERÈNCIA MINISTERIAL SOBRE INTEGRACIÓ D'IMMIGRANTS
PRESIDÈNCIA ITALIANA, 5 i 6 novembre 2014 a Milà

PRIMERA CONFERÈNCIA MINISTERIAL SOBRE IMMIGRACIÓ I DESENVOLUPAMENT ENTRE LA UE I EL CONJUNT DEL CONTINENT AFRICÀ, 22 i 23 de novembre de 2006

REUNIÓ MINISTERIAL DE L'OCDE SOBRE MIGRACIÓ I INTEGRACIÓ “FENT QUE LES POLÍTIQUES DE MIGRACIÓ I INTEGRACIÓ ESTIGUIN PREPARADES PER AL FUTUR.” París, 17 de gener de 2020

Les conclusions d'aquestes reunions mostren que cal un perfil professional que reculla totes aquestes expectatives polítiques i que impulse el desenvolupament de la integració europea a través de la cohesió social.

De l'existència de només 49 màsters a l'àrea europea el 2010, n'hem passat a 478 actualment (MastersPortal) (només 2 a Espanya (oficials)). Aquestes dades avalen la necessitat de crear i/o mantindre un espai formatiu com el que aporta el MUM que aglutina, els aspectes ja recollits per aquests màsters i els amplia amb blocs temàtics nous. A través dels seminaris de formació alternatius als 120 ECTS del màster, oferim una opció oberta, adaptada i flexible que reflectesca de manera dinàmica els nous reptes acadèmics i socials que es presenten al llarg de les futures edicions del màster.

El poder d'atracció del MUM es plasma a l'alt grau d'internacionalitat dels nostres alumnes en aquestes 16 edicions, no només europeus sinó també de països tercers. El percentatge mitjà d'alumnes extracomunitaris a les 16 edicions del màster és del 48% que provenen de països tan diversos com Algèria, Argentina, Perú, Senegal, Veneçuela, Brasil, Colòmbia, República Dominicana, EUA, Guatemala, Kazakhstan , Ucraïna, Panamà, Bolívia, Xile, Equador, Mèxic, Canadà, Xina, Índia, Islàndia, Iran, Israel, Nigèria, Marroc, Paraguai, Rússia i Uruguai. La resta dels/les estudiants són de diversos països europeus (Bèlgica, Itàlia, Alemanya, França, Hongria, Irlanda, Portugal, Suïssa, Romania i Espanya). El perfil acadèmic és obert i multidisciplinari, ja que els nostres estudiants provenen principalment de Psicologia, Dret, Economia, Ciències Polítiques, Treball Social, Filologia, Periodisme, Geografia, Medicina i Història. La taxa d'èxit i les qualificacions mitjanes aconseguides són altes.

En les darreres cinc edicions, la taxa de rendiment mitjana és del 94%. La taxa mitjana d'èxit és del 100% i la taxa d'abandonament mitjana és del 7,6%.

Si observem les dades de preinscripció, cal destacar que el nombre de preinscrits totals al màster ha estat notablement creixent i ha anat en notable augment.

Aquesta demanda, entenem, que rau en una correspondència adequada entre el disseny del pla d'estudis respecte a les necessitats formatives i professionals que demana el mercat de treball i la diversa formació de procedència dels seus estudiants. En síntesi, entenem que el màster té un èxit notable de demanda i matrícula en correspondència o com a indicador d'un alt interés tant acadèmic com social i professional.

INTERÉS INVESTIGADOR

Les migracions actuals al món han pres cada vegada més importància en les agendes internacionals dels governs, per a molts d'ells és un problema per resoldre. La crisi econòmica i la desocupació creixent han portat a prendre decisions doloroses per als migrants i les seues famílies. Europa que ha tingut el lideratge en la defensa dels drets humans, de l'assistència i acolliment als refugiats, avui ha pres mesures restrictives a les seues lleis migratòries i està provocant moltes deportacions i expulsions voluntàries o no.

En el camp de l'estudi i la investigació es podrien donar noves aportacions i enfocaments sobre la governabilitat de les migracions, la defensa i el respecte dels drets dels migrants i les seues famílies, la integració i no discriminació dels migrants. Tal com figura a l'Objectiu 1 del “Pacte Mundial per a una Migració Segura, Ordenada i Regular” (A/RES/73/195) de les Nacions Unides.

Els camps d'interés assenyalats i els compromisos principals són:

• Reforçar l'elaboració de polítiques basades en dades i drets humans i discurs públic sobre la migració;
• Reduir al mínim els factors adversos de la migració, inclosa la lluita contra la pobresa i la discriminació, i abordar els desplaçaments relacionats amb el clima i les catàstrofes;
• Garantir els drets dels immigrants a la informació ia la identitat legal;
• Ampliar i diversificar la disponibilitat de vies per a una migració segura, ordenada i regular, tenint en compte les necessitats particulars dels migrants en situació de vulnerabilitat;
• Protegir el dret a la feina decent i altres drets laborals dels immigrants;
• Abordar i reduir les vulnerabilitats i les violacions dels drets humans en el context de la migració;
• Protegir el dret a la vida en el context de la migració;
• Combatre el contraban i el tràfic de persones, protegint alhora els drets humans de les persones que han estat objecte de contraban o tràfic;
• Respectar els drets humans a les fronteres i dur a terme un examen, una avaluació i una derivació dels migrants basats en els drets humans;
• Protegir el dret a la llibertat i no ser detingut arbitràriament, fins i tot donant prioritat a les alternatives a la detenció d'immigrants;
• Garantir el dret dels immigrants a accedir als serveis bàsics, com ara la sanitat, l'educació i el suport social, sense discriminació;
• Eliminar la discriminació i lluitar contra la incitació a l'odi i la xenofòbia;
• Mantindre les prohibicions d'expulsió col·lectiva i d'expulsió per a tots els migrants, garantint que el retorn siga segur i digne i que la reintegració siga sostenible.

A l'àmbit de l'ONU, l'aplicació del Pacte Mundial compta amb el suport de la Xarxa de Nacions Unides sobre Migració.

UNESCO

Ens basarem en les prioritats de la UNESCO al camp de les ciències socials per desenvolupar projectes que puguen no només donar dades per a la recerca sinó també orientacions i suggeriments als governs i la societat civil per millorar la qualitat de vida dels migrants.

1. Protecció dels drets dels migrants: l'instrument més important és la Convenció dels treballadors migrants i les seves famílies, adoptat el 1990 per les Nacions Unides, molts països no han signat, especialment a Europa.
Estratègies: campanya de ratificació de la Convenció per part dels governs.
Construcció de capacitats per implementar-la amb els creadors de les polítiques i la societat civil.
Línies de recerca: analitzar la situació de l'observança i els abusos dels drets dels migrants treballadors i les seues famílies als diversos països d'Europa. Analitzar països que han signat la Convenció i com les apliquen a les polítiques migratòries.

2. Generar polítiques nacionals als països d'enviament, trànsit i destí dels migrants.
Estratègies: incrementar la relació i col·laboració entre els investigadors i els creadors de les polítiques per establir un millorament de la qualitat de vida dels migrants. Estimular noves polítiques per als migrants.
Línies de recerca: estudiar les polítiques públiques i migratòries aplicades als països d'enviament, trànsit i destí. Generar diàlegs i noves polítiques migratòries entre els creadors de les polítiques, els diferents estaments de l'Estat i l'acadèmia.

3. Promoure el valor i el respecte de la diversitat cultural dels migrants a les societats multiculturals.
Estratègies: promoure una millor visió dels migrants i la seua acceptació a la societat, excloent tot tipus de discriminació i intolerància.
Línies de recerca: analitzar limpacte dels mitjans de comunicació en la generació dimatge negativa dels migrants. Mesurar la discriminació i xenofòbia als diferents països i les polítiques que apliquen pel que fa a la integració o segregació dels migrants. Aportar nous enfocaments per al respecte de la diversitat cultural i la cohesió social.

4. Combatre el trànsit, tracta de persones i lexplotació dels migrants. La desesperació dels migrants per trobar un millor futur els porta moltes vegades a ser enganyats per inescrupoloses organitzacions que els exploten o els porten a la feina esclau, la prostitució i l'ingrés il·legal als països receptors.
Estratègies: proporcionar informació i coneixement sobre lexplotació de migrants. Promoure polítiques per combatre el trànsit i el tràfic de persones.
Línies de recerca: diagnòstics sobre la situació tracta i trànsit als països d'enviament, trànsit i destinació. Aportar noves polítiques contra el trànsit i el tràfic. Estudis per sensibilitzar i conscienciar la societat en general sobre aquesta problemàtica.

5. Les xarxes de migrants a la diàspora com als seus països d'origen generen moltes vegades feina i intercanvi d'experiències, coneixement i remeses. Les migracions qualificades podrien contribuir molt més als seus països i famílies amb la transferència de tecnologia. Know How i expansió de negocis i inversions.
Estratègia: contribuir a la promoció dels investigadors i científics amb els països d'origen, desenvolupar mecanismes de cooperació entre els països d'origen i destí. Enfortir les xarxes de migració qualificada a les diàspores.
Línies de recerca: analitzar les aportacions de la migració qualificada, científica i estudiosos, als països d'acollida. Analitzar experiències aplicades als països d'origen sobre transferència de coneixement i tecnologies.

Aquest interés per la migració el podem constatar a les línies de treball de l'”Informe de seguiment de l'educació al món, 2019: Migració, desplaçaments i educació: construint ponts, no murs” UNESCO, Informe 2019.

Unió Europea

En sintonia amb tot allò exposat i en resposta a les prioritats polítiques i el pla de recuperació de la Unió, s'han definit quatre orientacions estratègiques clau per a la recerca i la innovació de la UE per al període 2021-2024 (HORIZON EUROPE STRATEGIC PLA 2021 –2024). La quarta (CREATING A MORE RESILIENT, INCLUSIVE AND DEMOCRATIC EUROPEAN SOCIETY) tracta sobre “crear una societat europea més resilient, inclusiva i democràtica, preparada i receptiva a amenaces i desastres, abordant les desigualtats i brindant atenció mèdica d'alta qualitat, i empoderar tots els ciutadans per actuar a les transicions verda i digital”. Presenta sis clústers. Al punt 2 (clúster 2) d'aquesta prioritat s'exposa:

“CLUSTER 2 (Cultura, Creativitat i Societat Inclusiva) contribuirà a abordar les desigualtats socials i econòmiques, de gènere i culturals a través d‟estratègies d‟inclusió, no discriminació, solidaritat, protecció social, apoderament i inversió social (com l‟enfortiment de la protecció social i leducació i sistemes de formació). També contribuirà a una estratègia europea integral per al creixement inclusiu i la convergència ascendent per al benestar dels ciutadans. A més, les inversions rellevants en recerca i innovació donaran suport a l'acció política a favor de la democràcia, la seva estabilitat i el seu major desenvolupament amb vista a millorar la representació, la participació, l'obertura, el pluralisme, la tolerància, la no-discriminació i la intel·ligència col·lectiva. Estimularà l'eficàcia de les polítiques públiques i la protecció dels drets fonamentals i l'estat de dret. Finalment, el clúster 2 ajudarà a produir estratègies basades en evidència per gestionar la mobilitat i la migració i la integració dels immigrants a la societat europea, incloent una millor comprensió de com la migració interactua amb altres camps de política rellevants (per exemple, benestar , educació, provisió d'habilitats, habitatge, serveis públics). Les activitats contribuiran a ampliar la resiliència social, abordar l'extremisme polític i augmentar la confiança en la governança democràtica en general. Les inversions també contribuiran a salvaguardar el patrimoni cultural en perill dels perills naturals i els desastres antropogènics mitjançant intervencions preventives, així com a garantir un accés equitatiu i ampli als béns culturals i als llocs patrimonials”.

Altres línies de recerca:

• Migracions i societat: estudis sobre la reacció de les poblacions de societats cada cop més interculturals i interreligioses. Quins models de societat sense perdre la identitat? El diàleg de les civilitzacions.
• Migracions i joventut: estudis sobre la integració o marginalització de les segones i terceres generacions de migrants.
• Migracions i educació: estudiar l'impacte dels infants i els joves migrants en el sistema educatiu.
• Migracions i gènere: estudis transversals d'enfocament de gènere. Estudiar el rol de les dones a la mediació cultural i religiosa de les seues famílies i amb la societat.