Logo de la Universitat de València Logo Màster en Investigació, Tractament i Patologies Associades en Drogodependències Logo del portal

Image de la noticia

El Dr. Gonzalo Haro és Psiquiatre i Professor Associat. Departament de Medicina. Universitat CEU Cardenal Herrera. Castelló de la Plana. Membre de la Xarxa de Trastorns Addictius

El passat 25 de Maig de 2016, el Dr. Gonzalo Haro va presentar un cas clínic que atén en la unitat de Psiquiatria, per a mostrar la complexitat que existeix a l'hora de rehabilitar l'encèfal humà. Va assenyalar que la confluència d'intervencions socials, mèdiques i afectives associades a factors biològics incideix en el desenvolupament neurològic afectant a tota l'activitat de l'individu. El pacient, en tractament per desintoxicació, havia patit amb anterioritat una intervenció que havia desconnectat la zona límbica, aïllant les emocions del control executiu, presentant actuacions no ben adaptades i problemàtiques, sent rellevant la dificultat per a retardar el reforç immediat i aprendre de la por.
Va explicar que la motivació, com a força per a activar i dirigir la conducta, està relacionada amb el sistema dopaminérgic. El nucli accumbens, estructura diana tant de l'acció de la dopamina com de les drogues, actuaria com a pont d'enllaç per a aconseguir objectius amb la força necessària (activació dopaminérgica) i utilitzant l'experiència prèvia (connexió amb l'amígdala). Des d'altres perspectives i en altres èpoques “ voluntat” faria referència al concepte de motivació; voluntat com a indicatiu de la capacitat de controlar la conducta i esforçar-se per a aconseguir-ho.

Què succeeix quan el cervell presenta una desconnexió de la voluntat? Com es reestructura?. Va ressaltar la importància de realitzar tractament multidimensional i multidisciplinari així com la necessitat d'utilitzar eines que permeten avaluar la intervenció que realitzen.


Va informar que una de les probes que realitzan es el Test de inhibició pre-pols (IPP). El valor de la inhibició de la resposta de sobresalt s'utilitza com a indicador psicofisiològic, ja que la inhibició que el subjecte realitza està relacionada amb alteracions produïdes pel consum de drogues o malalties psiquiàtriques.