El Dr. Miguel Ángel Alcázar és psicòleg forense i professor de la Universidad Autónoma de Madrid.
Sota la premissa de “trencar el marc” ens va presentar l'activitat del psicòleg en els jutjats de menors. Va plantejar que la psicologia forense és la psicologia que es desenvolupa en un jutjat, entenent-se per tant que és tota la psicologia que es produeix en el context legal. Aquest context es caracteritza per presentar un marc rígid. L'actuació des de la psicologia en aquest marc, comporta un alt grau de complexitat, també d'incertesa i responsabilitat. La presència d'estrès és usual així com l'aparició d'engany i simulació. Si tot açò és elevat, el temps d'actuació amb el qual disposa el psicòleg és escàs. En la seua activitat el psicòleg forense deu tenir coneixements actualitzats d'avaluació de la personalitat, de psicobiologia, de neuropsicologia i per descomptat del consum de drogues, del trastorn per ús de substàncies i de l'addicció.
El psicòleg forense actua dins d'un equip tècnic, compost per un psicòleg, un educador i un treballador social. La seua missió és realitzar un informe en el qual es recolzarà el veredicte judicial. En l'informe es consideren diferents aspectes, com la situació familiar, escolar-laboral i psicològica, amb aquesta avaluació l'equip tècnic emet una sèrie de recomanacions relacionades amb la rehabilitació del menor que ha realitzat una infracció. Va indicar que la mesura adequada que es considera amb prioritat és la teràpia, que per a ser efectiva ha de basar-se en la confiança amb el menor. En la situació judicial, on el temps és escàs, l'actuació del psicòleg és primordial i ha d'iniciar-se ja en el primer contacte, enfrontant-se en cada ocasió a transcendir l'esquema rígid del context, a utilitzar la intuïció per a trencar l'esquema existent i a desenvolupar la confiança necessària amb el menor per a poder realitzar l'informe de recomanació de mesures.
L'informe de l'equip tècnic no té caràcter vinculant, si bé és una poderosa influència per a sustentar l'acusació del fiscal i motivar la sentència del jutge de menors. Així, la recerca que ha realitzat de les seues actuacions des de 2001-2012 en l'àrea de Toledo, ha posat en relleu que les seues recomanacions han sigut les mesures acordades pel jutge en més del 60% de la intervenció en menors. Igualment, els seus estudis han informat que la franja d'edat en la qual es cometen els delictes és entre els 15-18 anys, sent el delicte primordial els robatoris. Va assenyalar que encara que l'ús de drogues en els menors que delinqueixen és habitual, ha observat que principalment presenten un major consum de cànnabis respecte a la resta de substàncies d'abús, que s'administren amb un patró crònic i sever.
El consum de drogues és un aspecte a tenir present de manera específica, ja que afecta a la conducta i en ocasions mediatitza tot el context de l'avaluació al menor. En aquests moments es considera que la formació especialitzada del psicòleg judicial en l'àmbit de les drogodependències és primordial i necessària per a realitzar una intervenció adequada.
Llista d'enllaços:
