Julia González Alonso és especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

Ha estat directora de l'Observatori Español sobre Drogues, responsable del Sistema Estatal d'Informació Permanent sobre Addiccions a Drogues; Cap del Servei de Benestar Social de la Junta de Castella i Lleó; Cap del Servei de Registres Sanitaris de la Sotsdirecció General de Promoció de la Salut i Epidemiologia.

Ha participat en l'elaboració de Lleis Orgàniques. Consellera Tècnica Direcció general de Salut Pública i Sanitat Exterior. Col·labora amb la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues. Ministeri de Sanitat i Política Social.

En la seva intervenció ens va plantejar diferents reflexions a tenir present al món complex que tenim amb les drogues. Va assenyalar que encara que cada cultura té la seva droga d'elecció, en l'actualitat el maneig de les noves tecnologies ha canviat de manera sensible el panorama del consum de substàncies d'abús. L'accés a internet és general i l'oferta que es pot realitzar a través d'aquest mitjà, s'incrusta al món de les toxicomanies. Així a l'addicció a substàncies químiques s'uneix ja l'addicció sense substàncies, com a joc, sexe, noves tecnologies.

Estem en un moment en el qual s'ha canviat el plantejament en la lluita contra l'addicció, on s'intenta no ja eliminar el consum sinó més aviat reduir el risc i el dany.

Reflexionar sobretot ha plantejat que l'addicció al segle XXI és un problema de salut pública i no d'ordre públic. La reflexió del tractament social que es realitza del consum de drogues posa en relleu que no s'ha de normalitzar el consum, regulant els llocs en els quals es consumeix amb un determinat patró, com és el consum de borratxera. Igualment, cal considerar el canvi en el consum de les drogues que s'està produint, així en el consum d'alcohol s'ha passat de “m'he emborratxo perquè he begut” a “vaig a beure per emborratxar-me” que està indicant un patró de consum als països mediterranis diferent al que es realitzava al segle passat, un patró més proper al patró de consum dels països nòrdics.

Reflexionant sobretot això, s'arriba a observar que també es van produint canvis en els riscos associats al consum: pràctiques sexuals, violència, agressió, percepció del risc i canvis en les normes i regulacions socials del consum.

•