Doctor en Química (Universitat d'Erlangen-Nuremberg (Alemanya)) per la seva tesi sobre la síntesi de polímers conductors d'electricitat per a la litografia amb feix d'electrons, que es va realitzar a Infineon Technologies AG (antiga empresa de el grup SIEMENS). Després es va unir a el grup UMDO a l'Institut de Ciència de Materials de la Universitat de València com a postdoc on va llançar una nova línia d'investigació en el camp de la síntesi química de nous nanomaterials per optoelectrònica, fotovoltaica i sensors. A finals de 2009 va cofundar Intenanomat S.L. empresa spin-off de la Universitat de València, on va ser gerent d'R + D durant 7 anys. Intenanomat està dirigit a la R + D de nanomaterials per a aplicacions en biotecnologia, sensors, optoelectrònica, catàlisi i energia renovable. En 2017 es va unir novament a la Universitat de València amb una beca Ramón i Cajal i va llançar una nova línia d'investigació en el camp de la síntesi i formulació de nanomaterials de nanomaterials per optoelectrònica, termoelèctrica, foto i electrocatàlisi i sensors.

La seva principal línia de recerca se centra en la síntesi i deposició de nous nanomaterials multifuncionals per optoelectrònica, conversió d'energia, detecció i catàlisi utilitzant diferents tècniques de deposició i impressió. En particular, té un gran interès en la síntesi de nanopartícules metàl·liques (Au, Ag, Pt), nanocristalls semiconductors (perovskita d'halur de plom, punts quàntics), òxids metàl·lics (TiO2, ZnO, NIOX, CoOx, SnOx, inox .. .) i polímers conductors i els seus nanocompostos. A causa de la combinació d'aquestes propietats, els nanocompostos són els candidats ideals per a la fabricació de baix cost de la propera generació de nanodispositius micro i d'alt rendiment en estat sòlid.

Actualment, ha publicat més de 70 documents de revisió per parells, 12 patents, més de 60 contribucions a la conferència, i ha rebut més de 1300 cites, un H = 21 i en Nanociència / Nanotecnologia i Física-Química (Font: Google Scholar ). Actualment supervisa 3 tesis, 5 tesis de mestratge, 8 tesis de llicenciatura i ha supervisat 1 tesis doctoral.

Mario Culebras, doctor en Química per la Universitat de València (2017). Actualment, Mario Culebras treballa com a professor en el departament de química física de la Universitat de València. També forma part de l'Institut de Ciència de Materials de la Universitat de València, on realitza investigacions centrades en la recuperació de residus de biomassa per a produir nanomaterials avançats. Ha publicat més de 70 articles en revistes revisades per parells, compta amb 9 patents, 4 capítols de llibres i ha presentat més de 43 ponències en reconegudes conferències internacionals. A més, participa en diversos projectes d'investigació nacionals i internacionals, sent l'investigador principal de diversos d'ells.

Rafael Muñoz-Espí és professor titular del Departament de Química Física a la Universitat de València. Es va llicenciar en Química el 2001 en aquesta universitat. Va continuar els seus estudis de doctorat a Alemanya amb una beca de postgrau del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD) i de la Fundació “La Caixa”. Del 2002 al 2006 va treballar sota la direcció del professor Gerhard Wegner a l’Institut Max Planck de Recerca de Polímers (MPI-P) de Magúncia, i es va doctorar el 2006 a la Johannes Gutenberg-Universität Mainz.

El 2007 es va traslladar als Estats Units com a investigador postdoctoral del grup del professor Benjamin Chu a la Universitat Estatal de Nova York a Stony Brook, on va treballar durant dos anys, amb estades freqüents al Laboratori Nacional de Brookhaven. De 2009 a 2015, el Dr. Muñoz-Espí va ser cap de grup (investigador principal) de l'equip "Col·loides híbrids polimèrico-inorgànics" a l'Institut Max Planck de Recerca de Polímers, al Departament de Química Física de Polímers, dirigit per la professora Katharina Landfester. Durant aquest temps va ser responsable de diversos projectes i contractes industrials en l'àmbit estatal (alemany) i internacional.

El setembre de 2015, el Dr. Muñoz-Espí es va incorporar a l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València (ICMUV) com a investigador Ramón y Cajal. Des de maig de 2021 és professor titular d'universitat en aquesta institució.

El Dr. Muñoz-Espí és coautor de més de 95 publicacions científiques amb revisió d'experts en revistes internacionals d’alt rang i 6 capítols de llibres. Actua periòdicament com a avaluador per a agències científiques i per a diverses revistes de química i ciència de materials. Els seus interessos de recerca actuals inclouen processos de mineralització, la síntesi de nanopartícules polimèriques i híbrides, la cristal·lització en sistemes col·loïdals i l’estudi de la interacció de polímers amb matèria inorgànica. En els darrers anys ha realitzat estades de recerca i docència com a professor/investigador visitant a la Universitat de Bar-Ilan (Israel, 2016), la Universitat de Pàdua (Itàlia, 2018) i la Universidad de las Fuerzas Armadas (Equador, 2018) .

A banda de la química, s'interessa per la lingüística. Té el títol de bàtxelor en Llengua Catalana per la Universitat d'Andorra (2015) i és graduat en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat Oberta de Catalunya (2016). Ha estudiat l'especificitat morfològica i semàntica de la neologia andorrana (consulteu ací).