En gener, Amics i Antics Alumnes desenvoluparà, juntament amb Valencia Club de Cocina, el curs de cuina ‘Plats de cullera’, que s’impartirà dimarts, dia 14, de 17 a 19:30 hores, a la seu del Club a València (carrer San Felipe Neri, 6-B). Es tracta d’una activitat subvencionada pel col·lectiu de la Universitat de València.

“Amics i Antics Alumnes vol recuperar els sabors més tradicionals i de sempre. En quasi totes les regions espanyoles hi existeix un gran nombre de suculentes receptes de guisats en les quals les excel·lents llegums (fesols, cigrons, llentilles…) mariden amb verdures, carn o peix donant lloc a exquisits plats que han anat consolidant-se a la gastronomia popular espanyola al llarg dels segles”, expliquen des del col·ectiu organitzador.

En el curs de cuina, les persones participants aprendran (o perfeccionaran) plats típics de cullera, que tanta acceptació tenen als freds dies de l’hivern, com ara putxero valencià, potatge de cigrons, putxero de soia i verdures, i fabada asturiana.

La inscripció en el curs inclou una classe pràctica de cuina, amb un receptari i els utensilis necessaris per a un correcte aprenentatge i un sopar degustació dels plats elaborats.

Així mateix, Amics i Antics Alumnes de la Universitat de València, amb la col·laboració del Club de Viatges Fil-per-Randa, ha programat tres eixides dins del cicle ‘València, per dins i per fora’ que es faran durant el gener. El dia 22, visitarà la Torre del Micalet amb motiu de la Diada de Sant Vicent; el dia 26, passejarà per l’eixample popular de Russafa, l’indret on el governador musulmà Abd Allah al-Balansi va construir la ‘ben plantada’; i, eixe mateix dia, recordarà la figura del pintor valencià Joaquín Sorolla amb un recorregut pels llocs on van transcórrer els anys de formació i els inicis de la seua carrera artística.

D’altra banda, el col·lectiu de la Universitat de València dedicarà una jornada a la Ruta dels Pobles per a conéixer els castells valencians. El dia 25 de gener es desplaçarà fins a la Marina Alta per a visitar les torres de defensa de la zona, unes construccions que perduren en el temps al llarg de 400 quilòmetres de costa. Es tracta també d’una activitat amb subvenció.

La Mediterrània era una de les fronteres més difícils de defensar, especialment al segle XVI, quan la presència dels moriscos era percebuda com un perill per les possibles aliances amb els pirates berbers d’Àfrica, i per tal de defensar el litoral es construïren les torres defensives.