CICLE 'CIÈNCIA A LA FRESCA'
DIA: 18 JULIOL 2019
HORA: 20 h.
LLOC: plaça Carles Pau del Jardí Botànic de la Universitat de València (entrada per c/ Quart, 80).
ACCÉS: entrada gratuïta, aforament limitat.
DESCRIPCIÓ
Arribem a la tercera i última sessió de Ciència a la fresca i això es mereix un gran final, enorme. Per això el dediquem a la Ciència a lo bèstia, amb diferents especialistes que, des de les seues disciplines, ens aproparan a magnituds i dimensions inabastables però que, en bona companyia i refrescant, podrem digerir millor. En aquesta ocasió, la potència musical de Cientambores serà la banda sonora de la nit.
En primer lloc, escoltarem la paleontòloga Anna García amb Hi havia una vegada... fa milions d'anys disposada a llançar (i respondre) moltes preguntes: sabem comptar enrere? Fins quan? Fins a 3.800 milions d’anys, els nostres primers avantpassats? Quantes espècies distintes viuen ara en la Terra? Quantes han viscut des que es va originar la vida? Com podria arribar a ser l’animal més gran que ha existit a la Terra? Sabíeu que la vida ha estat a punt de desaparèixer diverses vegades? Per què? Com de gran era el meteorit que va fer desaparèixer els dinosaures? I el viatge amb García ens portarà fins a un bosc carbonífer, de fa 350 milions d’anys, amb falgueres de 40 m d’alt, aranyes com un cap humà de gran, libèl·lules com àguiles...
A continuació, M. Ángles Alonso ens parlarà de botànica a lo bèstia en PLANTAS... en mayúsculas. I és que des dels primers organismes fotosintètics que canviaren l’evolució de la vida i el salt al mitjà terrestre de les plantes que havien evolucionat en el mitjà aquàtic, han passat moltes coses. La conquesta del mitjà aeri no va ser fàcil, però les plantes guanyares la batalla en una carrera adaptativa en què desaparegueren moltes espècies. Però d’altres es feren grans. Els més grans organismes. Conquerien el mitjà terrestre pràcticament en la seua totalitat i s’han convertit en els de majors dimensions i més longeus dels que habiten el nostre planeta. Alonso ens parlarà de totes eixes plantes que, per la seua grandesa, s’han convertit en icones del món vegetal.
Per tancar la tercera sessió i el cicle Ciència a la fresca, comptarem amb l’ambientòleg Andreu Escrivà i el seu Diccionari incomplet per a entendre com canvia el planeta. Ens llança, abans de començar, una reflexió: si tots sabem ja això de “pensa global i actua local”, com és pensar en global directament? Quina magnitud tenen els canvis que s’estan produint a nivell planetari? Quantes piscines olímpiques es fonen cada any a Groenlàndia? Quantes tones de diòxid de carboni emetem a l’any? Semblen magnituds inabastables, però el medi ambient ho és tot i està patint canvis inimaginables fins fa ben poc.
PARTICIPANTS
ANNA GARCÍA
De Xàtiva. Llicenciada en Biològiques, doctora en Paleontologia per la Universitat de València i Màster en Gestió Cultural i Patrimoni per CEU Sant Pau. Ha participat en diversos projectes d’investigació, codirigit diverses excavacions paleontològiques i realitzat diverses estàncies en centres de reconegut prestigi nacional i internacional en matèria de museística, divulgació i patrimoni. Ha estat codirectora de la Xarxa de Museus de Paleontologia de la Comunitat Valenciana i primera dona directora del Museu d’Història Natural de la Universitat de València. Té publicats articles en llibres, revistes d’investigació i de divulgació i ha estat revisora de revistes científiques de reconegut prestigi. També ha comissariat diverses exposicions de caràcter científic i divulgatiu per a la Universitat de València i en col·laboració amb altres centres, com Els nostres dinosaures en la Ciutat de les Arts i les Ciència de València.
M. ÁNGELES ALONSO
Doctora en Biologia i professora titular de Botànica en el departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals de la Universitat d'Alacant, on a més és investigadora del G. I. “Botànica i Conservació vegetal”. Autora de nombroses publicacions en llibres i articles científics, sent com un deure exercir la transferència del coneixement a través de la divulgació científica, perquè aquest, més que un mitjà per a saber, és un instrument per a conviure. En aquest sentit, ha participat en xerrades divulgatives en ajuntaments i centres educatius, cursos, programes radiofònics de divulgació, etc. És directora de la Seu Universitària de Villena de la UA, l'objectiu principal de la qual és l'extensió universitària, que es crea com una porta oberta, bidireccional, entre la Universitat i la societat. A més, és coordinadora del Grau en Biologia de la Facultat de Ciències i representant d'aquesta facultat en la Comissió d'Igualtat de la UA, des d'on es treballa per la inclusió de les dones en les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), sempre a través de la transferència i la divulgació.
ANDREU ESCRIVÀ
Ambientòleg, màster en Conservació d'Ecosistemes i doctor en Biodiversitat. Exerceix de divulgador científic i ha escrit Encara no és tard: claus per a entendre i frenar el canvi climàtic, obra guanyadora del XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General. Actualment, treballa per a la fundació municipal València Clima i Energia i col·labora amb diferents mitjans de comunicació.
CIENTAMBORES
Grup de percussió afro-brasilera centrat, concretament, en un dels estils musicals més importants de Salvador de Badia (el Brasil), el samba reggae. Una banda que a més compta amb un format escola sense límit màxim d'edat, en el qual compten ja amb 100 alumnes. Cientambores treballa a més, de forma anual, en diferents projectes socials acostant aquesta experiència musical a col·lectius en situació de risc.
