Bresca de vespa asiàtica (Vespa velutina Lepeletier, 1836) procedent de Vilobí d'Onyar (Girona) de la Col·lecció d'Entomologia del MUVHN. Donació d'Adela de los Reyes Mauri Aucejo. Codi: MUVHNZE0015.

La vespa asiàtica s'ha convertit en un problema d'actualitat, en tractar-se d'una espècie exòtica invasora en gran part d'Europa, que s'ha expandit molt ràpidament en els últims anys. Al marge de la competència negativa que aquest insecte pot generar enfront de les espècies autòctones, la seua predilecció per depredar sobre abelles de la mel, a les quals captura i consumeix en grans quantitats, afecta greument a un sector determinat de la ramaderia, l'apicultura, a la qual ha implicat fortes pèrdues econòmiques.

La seua propagació al llarg de tota la franja nord d'Espanya, des de poblacions veïnes instal·lades a França, ha sigut extraordinàriament ràpida. En l'actualitat, s'observa una expansió cap a zones més meridionals de la península ibèrica a través dels principals sistemes muntanyencs, com la Serralada Ibèrica. De moment, no ha sigut detectada en la Comunitat Valenciana.

La grandària d'una obrera d'aquesta espècie, que pot arribar als tres centímetres de longitud, és considerable. De fet, després de l'espècie autòctona europea Vespa crabro, és una de les vespes i vèspids més grans que podem trobar en la naturalesa. Podem distingir-la de la resta d'espècies de vespes per reunir dos caràcters junts: mancar de taques grogues en el tòrax i presentar l'extrem de les potes de color groc. Les reines són encara majors que les obreres i sobreviuen a l'hivern guarnides en refugis o buits de troncs i roques. A la primavera comença ella sola la fabricació d'un niu provisional on criarà la primera generació d'obreres, que la rellevaran dels treballs de cria i adquisició d'aliments. A partir d'ací, la reina només es dedicarà a la posada d'ous. Les obreres trien si mantindre el rusc on el niu provisional o construir un nou. La bresca definitiva se situa, en general, a una altura considerable, en els cims i branques altes dels arbres, molt rarament en infraestructures humanes.

La imatge il·lustra un dels últims elements que ha rebut el MUVHN, recollit per Ángel Batchelli Teixidor i donat a la nostra institució per Adela de los Reyes Mauri Aucejo, als quals expressem el nostre agraïment des d'aquestes línies. El niu procedeix del municipi gironí de Vilobí d'Onyar, i s'ha obtingut el mes de febrer d'enguany. Correspon a un niu construït i actiu l'any anterior, en la copa d'un xop alt, que ja havia sigut abandonat per la colònia de vespes.