Crani de flamenc comú (Phoenicopterus roseus Pallas, 1811). VER0000489. Col·lecció docent del Departament de Zoologia de la Universitat de València. A, vista lateral; B, vista frontal.

El flamenc comú és una espècie distribuïda a Àfrica, Àsia i països meridionals del Mediterrani. El seu sistema i maneres d'alimentació confinen a aquests ocells a zones aquàtiques de caràcter salí, per la qual cosa solen observar-se en les proximitats d'aiguamolls litorals i aigües salobres. A Espanya, és una espècie amb una forta restricció a les zones litorals, encara que també pot aparéixer en llacunes salines de l'interior peninsular. Es tracta d'una espècie nòmada, que no efectua vertaders moviments migratoris sinó que es dispersen en funció dels nivells hídrics dels aiguamolls on cria. En la llacuna de Font de Pedra (Màlaga) es concentra la principal colònia de cria d'Espanya, que pot reunir la meitat de les parelles reproductores del país.

El pic dels representants d'aquesta família és molt peculiar. Es troba eixamplat, per a formar una espècie de cambra àmplia i lleugerament corbada que augmenta el volum d'aquesta. Per a alimentar-se, remouen amb les potes el fons de la llacuna i atrapen dins del pic l'aigua amb les partícules i organismes en suspensió. Aquesta mateixa aigua és expulsada amb la llengua mantenint el pic tancat, amb el que l'eixida de l'aigua es produeix entre les comissures del pic on es troben unes laminetes que actuen a manera de filtre retenint els organismes aquàtics i expulsant només l'aigua. Consumeixen invertebrats i altres microorganismes aquàtics, com a larves d'insectes, crustacis, anèl·lids, microalgues, etc.

La família està representada per dos gèneres actuals, totes elles espècies filtradores, distribuïdes principalment en l'hemisferi sud. Es coneixen també diverses espècies en el registre fòssil.