Si haguérem de triar un invertebrat fòssil marí representatiu de la província de València, segurament els eriçons de mar fòssils del gènere Clypeaster serien els triats, tant pel seu excel·lent estat de conservació com per la seua gran grandària i importància paleontològica.
Aquests exemplars tenen una edat d'uns 8 milions d'anys (període geològic del Miocé Superior) i es troben en sediments arenosos pertanyents a antigues zones litorals d'aigües poc profundes i més càlides que les actuals. Espectaculars exemplars s'han localitzat en municipis com Paterna, Manises o Torrent i tenint en compte que vivien en zones de platja, podem dibuixar on estava la línia de costa en eixos temps unint els jaciments on s'han trobat entre si.
Els Clypeaster són equinoderms o eriçons marins de grans dimensions de fins a 18 centímetres de diàmetre amb una closca gruixuda formada per calcita. Les espècies més cridaneres localitzades en el llevant valencià com Clypeaster classicostatus o Clypeaster campanalatus es caracteritzen per tindre una base pentagonal, amb una zona central més elevada i acampanada on se situa una estructura amb cinc pètals disposats en forma estrelada anomenada ambulacro, responsable del desplaçament, respiració i alimentació de l'animal. La closca estava completament ocupat per fines i curtes pues que ajudaven als eriçons en les seues funcions vitals.
S'han identificat a tot el món més de 300 espècies fòssils diferents de les quals en els jaciments valencians almenys s'han identificat 5 d'elles. El jaciment de Paterna està situat en una pedrera d'arenes en el polígon Font del Pitxer mentre que el jaciment clàssic de Torrent es localitza en el barranc de la Horteta, el qual va ser arrasat en la Dana d'octubre del 2024 i per tant no existeix perill que puguen recol·lectar-se exemplars de manera il·legal en cap dels jaciments. En l'actualitat existeixes unes 50 espècies de Clypeaster que viuen en aigües succintes tropicals sobretot en el Pacífic i són considerats com a autèntics fòssils vivents que a penes han canviat respecte dels seus ancestres fòssils.
Els sediments marins del Miocé superior al voltant de la ciutat de València es van estudiar per primera vegada a principis del segle XX (Gignoux, 1922) i com a exemplar del mes hem triat aquest Clypeaster històric donat al museu pel pare Ignacio Salas dels Jesuïtes de València, i que té una curiosa inscripció en la zona inferior, on apareix la data en què va ser trobat, l'any 1915 i segurament el nom de qui el va trobar “F. Bru”.
(Gignoux, M., 1922. Sud le Miocene dones environs de Valence (Espagne). Bull. Soc. Geol. Fr. 22, 137–139).
Com la fossilització d'aquests eriçons és tan bona, molts museus nacionals i internacionals té entre els seus fons algun exemplar valencià o d'alguna província mediterrània, per contra, també ha existit una recol·lecció il·legal d'exemplars durant molts anys que a vegades han acabat sent decomissats o donats a museus. En el museu s'exposen alguns d'aquests exemplars, encara que també es poden veure en 3D en els següents enllaços:
Fossil Equinoderm collection MUVHN by Museo [UV] Historia Natural on Sketchfab
- Publicació Equinoderms fòssils de Paterna València: http://dx.doi.org/10.1016/j.palaeo.2015.07.021
