L'ocelot (Leopardus pardalis), espècie descrita per Linnaeus (1758), es tracta del tercer felí més gran del continent americà. La seua distribució és la segona més àmplia després de la del puma (Puma concolor) i abasta des del sud de Texas als Estats Units fins al nord de l'Argentina i l'Uruguai a Sud-amèrica.

Poden ocupar una gran varietat d'hàbitats com a boscos tropicals humits, manglars, pantans costaners, pasturatges o zones muntanyenques, encara que sempre estan associats a zones amb densa vegetació.
És degut a aquesta distribució que la IUCN (2012) ha classificat a l'espècie en categoria de “preocupació menor” encara que en les dècades de 1950 i 1970 va arribar a estar en perill d'extinció a causa de la caça furtiva per a la comercialització del seu preciós pelatge, que presenta patrons diferents en cada exemplar.

Aquest depredador oportunista presenta un comportament nocturn i crepuscular, passant la major part del dia dormint en les branques dels arbres o amagats entre la vegetació. Posseeix un gran sentit auditiu, a més de comptar amb uns ulls de gran grandària i molt expressius que estan molt ben adaptats als canvis de lluminositat el que al costat de la seua gran agilitat i sigil li permet emboscar amb gran efectivitat a les seues preses, que solen ser mamífers de mitjà i petita grandària.

Es tracten d'espècies solitàries, encara que en l'època de reproducció solen viure en parelles i a estar en constant contacte vocal entre ells.