L'investigador Enrique Gracia, de la Universitat de València, analitza les últimes dades europees i globals i adverteix que els nivells de violència es mantenen estancats fins i tot en els països més desenvolupats i igualitaris

València, 17 de juny de 2026

La revista Nature Communications, una de les publicacions científiques multidisciplinàries de major prestigi i impacte internacional, publica hui un article del professor Enrique Gracia, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de València i Director del grup d'investigació VIO-Strategy (https://www.uv.es/viostrategy), en el qual analitza si l'eliminació de la violència contra les dones és un objectiu assolible en un futur pròxim. La conclusió és clara: amb les dades disponibles, no ho és.

L'article, publicat com a Perspective (un format reservat per la revista per a anàlisis d'especial rellevància des d'una visió experta), examina els resultats de l'última gran enquesta de la Unió Europea sobre violència de gènere (realitzada a més de 114.000 dones en 2024) i els situa en el context de les estimacions globals de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), els informes de progrés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de la ONU i els principals indicadors internacionals de desenvolupament humà e igualtat de gènere.

Quasi una de cada tres dones: una xifra que no descendeix Segons l'enquesta europea, el 30,7% de les dones en la UE han patit violència física i/o sexual al llarg de la seua vida des dels 15 anys, una xifra equivalent a uns 50 un milions de dones. Esta proporció és consistent amb les últimes estimacions globals de l'OMS, que situen la prevalença mundial en el 30,4%. La dada més preocupant és que estos nivells no han experimentat reduccions significatives en les últimes dècades.

Els països més avançats i igualitaris, també afectats Una de les troballes més cridaneres de l'estudi és que alguns de l'països més desenvolupats i amb majors nivells d'igualtat de gènere en la UE registren nivells de violència tan alts o més alts que la mitjana europea. Això qüestiona la idea que el desenvolupament econòmic i la igualtat de gènere per si sols siguen suficients per a reduir la violència contra les dones. A més, les generacions més joves declaren nivells de violència iguals o superiors als de les generacions majors, la qual cosa suggereix que els esforços de prevenció no estan arribant a les dones més joves.

Eines provades, però sense voluntat política per a aplicar-les a escala L'article destaca que la investigació de les últimes dècades ha identificat estratègies de prevenció amb evidència demostrada de reducció de la violència. No obstant això, segons el professor Gracia, “el principal obstacle no és la falta de coneixement ni d'eines provades, sinó la insuficient voluntat política per a implementar-les a l'escala necessària”. L'estudi conclou amb una crida a una iniciativa científica internacional de gran escala per a abordar la violència contra les dones com la crisi de salut pública que representa.

La Meta 5.2 de l'Agenda 2030, fora d'abast La Meta 5.2 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides aspira a eliminar totes les formes de violència contra les dones i les xiquetes per a 2030. L'article analitza la viabilitat d'este objectiu i conclou que, a la vista de les dades, la seua consecució no és realista per a 2030, i fins i tot resulta difícil d'assolir en un futur pròxim, plantejant serioses preguntes sobre què serà necessari perquè la promesa d'eliminar la violència contra les dones passe de l'aspiració a la realitat.

Referència: Gracia, E. Is the elimination of violence against women a realistic goal for the near future? Nature Communications 17, 5313 (2026). https://doi.org/10.1038/s41467-026-74656-y

Contacte: Prof. Enrique Gracia Catedràtic de Psicologia Social, Universitat de València enrique.gracia@uv.es