La fluoroscòpia és el mètode d'obtenció d'imatges de raigs X en temps real, considerada com una eina molt eficaç per a una gran varietat d'exàmens diagnòstics i intervencions en pacients. No s'ha de confondre amb la radiologia convencional, que està basada en l'obtenció d'imatges estàtiques, conegudes comunament com a radiografies.

En fluoroscòpia, com en tota obtenció d'imatges de raigs X, l'exposició mínima necessària per a tota mena d'obtenció depén de la informació específica que es necessita veure o analitzar en aquesta imatge. Per aquesta raó, els temps requerits per a formar les sèries d'imatges poden ser bastant prolongats el que afecta tant el pacient com al staff de manera proporcional.

Des del punt de vista de la salut ocupacional, aquest mètode requereix la presència de personal de salut o staff en el mateix ambient on es genera la radiació, normalment una sala de procediments. Això suposa immediatament un risc d'exposició a la radiació secundària (dispersa o scattering), generat pel propi pacient cada vegada que es requereix produir una imatge fluoroscòpica.

Els fotons generats dins del tub de raigs X contenen un espectre d'energies. Els fotons d'energia més baixos no contribueixen a la formació de la imatge, i per tant es filtren utilitzant làmines d'alumini i coure.

El “feix útil” resultant és colimat mitjançant obertures amb plom per a eixir de la carcassa del tub al pacient, a una certa distància.

Els fotons entren en el cos, experimenten atenuació (absorció i dispersió en diferents graus pels teixits), ixen del pacient i es detecten formant la imatge necessària per al diagnòstic, amb el contrast i lluentor adequada.

L'energia i la quantitat de raigs X generats en fluoroscòpia són controlades principalment per tres paràmetres de funcionament:

• Kilovoltaje (kV): Regula principalment l'energia o la penetració dels fotons de Raigs X. Amb l'energia adequada proporciona el contrast necessari per a la imatge.
• Corrent del tub (mili-amperes, dt.): Regula el número o quantitat de fotons. Un nombre adequat de fotons tendeix a disminuir el soroll d'imatge i li proporciona la lluentor requerida.
• Duració de l'exposició: Depén del temps que s'activa aquesta exposició mitjançant un pedal o uninterruptor manual, depenent si el feix de raigs X és continu o premut. La fluoroscòpia premuda emet i tala el feix de raigs X diverses vegades per segon. Una quantitat molt xicoteta dels raigs X escapen pels costats de la carcassa del tub i una altra quantitat insignificant travessa la barrera formada pel tancament metàl·lic del tub.

L'orientació òptima d'una configuració de fluoroscòpia s'estableix amb el tub de raigs X per davall de la llitera del pacient i amb el sistema de detecció sobre ell, generalment un intensificador d'imatge o un detector digital de panell pla.

La distancia Font-Imatge (SID) és la distància entre el punt focal i la superfície del receptor d'imatge. La SID es fixa en Arc-C mòbils a 100 cm. L'Arc-C és capaç de girar al voltant del seu isocentre. La dosi de radiació augmenta amb el quadrat d'invers de la distància (la llei del quadrat invers).

La distància Font-Pell (SSD) es mesura des del punt focal del tub de raigs X al punt d'entrada del feix útil en el pacient. Per tant, la disminució de la SSD incrementa el risc de lesions de la pell induïda per radiació. La SSD mínima, generalment permesa en Arc-C, és de 30 cm. Molts fabricants proporcionen un espaiador en la carcassa del tub, que assegura la regla de 30 cm. Aquest separador no ha de ser remogut per l'usuari.

En les instal·lacions de radiografia i fluoroscòpia (R i F), la la altura de la taula no pot ser canviada respecte al tub de raigs X. En instal·lacions amb Arc-C fixos, com en pavelló de cateterisme cardíac, de procediments especials o vascular, existeixen sistemes d'imatges que es mouen independentment del tub, proporcionant una distància SID variable en el rang de 90 a 120 cm o més. Aquesta capacitat li permet al metge elevar el detector d'imatges quan es necessita espai per a dur a terme un procediment. En fluoroscòpia CT tota la superfície de la pell corresponent a l'amplària del feix útil s'irradia uniformement per la rotació del tub de raigs X.