El 30% de les persones a les quals assisteix ACNUR són ancians i la majoria són dones. L'èxode els ha obligat a fugir dels seus països, a abandonar les seus llars i a viure en una terra estranya, però mantenen l'esperança de tornar algun dia.

Els ancians refugiats tenen necessitats específiques de protecció i assistència. Sovint, les seves possibilitats de formació i ocupació estan limitades; tenen poca informació sobre els seus drets; desconeixen els serveis i les instal•lacions que estan a la seva disposició i corren el risc de veure's desatesos o abandonats pels seus familiars, que ja no poden ocupar-se d'ells. Sense cap dubte, els reptes als quals s'enfronten són: tenir un lloc on viure, poder guanyar-se la vida i tenir suport familiar per integrar-se.

La societat d'acollida ha d'afavorir la participació activa de les persones majors refugiades així com valorar la importància de la seva figura en les comunitats de refugiats i desplaçats. És fonamental propiciar l'espai per a transmetre la seva cultura, habilitats i arts, reafirmant les seves tradicions com a nexe per a dignificar la seva vida.