La professora de Dret i Història del Dret Pilar Hernando parla sobre la trajectòria d'Ascensión Chirivella, la primera dona a col·legiar-se com a advocada a Espanya.

Al gener de 1922, la valenciana María Ascensión Chirivella Marín (València, 1893 – Mèxic, 1980) es va convertir en la primera llicenciada en Dret que va poder col·legiar-se a Espanya per a exercir com a advocada, tal i com recull la revista Blanco y Negro l’11 de desembre de 1921. En aquest anuari il·lustrat apareix una fotografia d’Ascensión Chirivella vestida amb toga i corbatí amb un peu de fotografia que ressalta que «ha obtingut en la Universitat Central el Títol de Llicenciat en Dret i Filosofia». En aquest mateix any entra a formar part del Col·legi d’Advocats de València i des d’aquest moment comença a exercir la professió com ho feien els seus companys de promoció, a diferència del que ocorria a altres dones, que intentaven col·legiar-se en països veïns com França, Bèlgica o Itàlia, a les quals se’ls rebutjava la sol·licitud.

En un primer moment va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València. En aquesta mateixa universitat va cursar l’assignatura de Pedagogia dels estudis de Magisteri, una carrera professional que feien de manera molt habitual les dones que entraven al món acadèmic superior en aquell moment. No obstant això, Ascensión –filla d’un procurador dels tribunals i per la qual cosa va continuar la tradició jurídica familiar– es va matricular en la llicenciatura de Dret, i es va especialitzar en Dret Civil al mateix temps que participava activament en reunions per a reivindicar els drets de les dones. En acabar la Guerra Civil, la seua defensa de la II República va portar-la a l’exili a Mèxic, on va morir. Durant el temps del seu exili, va ser col·laboradora de la Junta de Cultura Espanyola, que aglutinava moltes de les persones intel·lectuals exiliades com a conseqüència del triomf del bàndol nacional en la guerra del 36.

Quan les dones van aconseguir exercir l’advocacia a Espanya, la legislació els prohibia accedir a la judicatura i la fiscalia. En concret, l’article 3.2.c de la Llei 56/1961 de 22 de juliol sobre drets polítics, professionals i de treball de la dona va establir el seu accés als llocs de la funció pública en idèntiques condicions que l’home. Des de llavors, les dones podien participar en oposicions, concursos oposicions i qualsevol altre sistema per a la provisió de places de qualsevol administració pública. Però aquesta llei va exceptuar l’ingrés de les dones en els tres exèrcits: la marina mercant, els instituts armats i els càrrecs de magistrats, jutges i fiscals en l’Administració de Justícia. Mentre aquesta ordenança es va mantindre vigent, la incorporació de les dones al poder judicial es va endarrerir fins a mitja dècada després, quan la Llei 96/1966 de 28 de desembre va admetre la seua participació en les carreres judicial i fiscal i va derogar aquell article de 1961. La nova reforma va justificar l’anterior normativa adduint que aquella excepció de gènere va respondre no a la idea d’una falta de capacitat o responsabilitat de la dona per a exercir tals càrrecs, sinó a una protecció dels seus sentiments davant determinades actuacions que el compliment del càrrec feia ineludibles.

L’any 2012, l’Associació de Juristes Dones d’Alzira (AJUDA) van començar a organitzar un homenatge a Ascensión Chirivella, i va convocar el Premi AJUDA a la Igualtat Ascensión Chirivella Marín prenent-la com a exemple de la gent que treballa per la igualtat amb convicció.