CarmenRM/Shutterstock

Gemma Lluch, Universitat de València

La literatura per a joves lectors (una etiqueta que en el món editorial es coneix amb l'expressió anglesa young adult o YA) és un mercat en creixement. Els llibres que més es llegeixen a les biblioteques públiques d'Espanya repeteixen aquest patró narratiu: són llibres contemporanis, publicats sobretot després de 2007, la majoria  traduïts de l'anglès i en forma de llargues sagues o trilogies, i protagonitzats per personatges adolescents, que narren les seues peripècies en primera persona i amb un estil col·loquial, molt semblant al que utilitzen els seus lectors en la vida real.

Gràfic amb les característiques principals del tipus de llibres que més llegeixen els adolescents a Espanya, amb dades de l'informe de biblioteques de tot el país. Elaboració pròpia a partir d'un estudi.

Títols com ara Invisible, Wonder o les novel·les de Blue Jeans capten l'atenció dels joves lectors. Es tracta de lectures que aborden temes actuals i conflictes propis de l'adolescència i són espills de la seua realitat, documenten les seues vivències i acompanyen els seus processos d'autoafirmació.

Invisible, per exemple, ha superat les cinquanta edicions des de la publicació en 2018; autores i autors espanyols com Laura Gallego, Care Santos o Blue Jeans mantenen una presència constant en les prestatgeries i en les preferències lectores. No són només llibres populars: són referents emocionals i culturals per a la seua generació.

Una experiència de lectura audiovisual

Des del fenomen Harry Potter, ha crescut l'interès per relats amb estructures narratives més elaborades, com les que proposa l'expert estatunidenc Christopher Vogler en The Writer's Journey ('El viatge de l'escriptor'). Són històries que incorporen trames secundàries, personatges complexos i mons rics en detalls, com en Percy Jackson, Reina roja, Els jocs de la fam o After.

La majoria presenten un narrador en present i generen una experiència de lectura quasi audiovisual: el lector no sols llegeix, sinó que “veu” la història desenvolupar-se-li davant els ulls. Aquesta immersió narrativa reforça el vincle emocional amb els personatges i la trama.

Aquests universos s'amplien amb seqüeles, preqüeles o reinterpretacions, com ha ocorregut amb la fantasia èpica iniciada per El Senyor dels Anells i revitalitzada per Harry Potter. Així, els adolescents no sols cerquen una bona història, sinó també reviure una experiència lectora que els atrape. El criteri per a triar un nou llibre és clar: “m'enganxa”.

Cultura anglosaxona homogènia

Sembla que trien lliurement les seues lectures, però aquesta autonomia revela una tendència: l'homogeneïtat. Es repeteix un sol gènere (la ficció narrativa) i unes estructures, predominen els mateixos temes i s'imposa la cultura anglosaxona contemporània.

En realitat, el funcionament de tria s'assembla al dels algorismes de xarxes socials, plataformes audiovisuals o botigues digitals: tallats pel mateix patró. Les recomanacions reforcen els seus gustos previs i els proposen lectures que reflecteixen (o idealitzen) la vida que tenen o desitgen. Així, l'experiència lectora es converteix en un bucle de confirmació afermat en l'atractiu que provoca la familiaritat d'allò que és conegut, més que no pas en una oportunitat de descobriment.

Quan intervé el bibliotecari

En contrast amb la repetició de patrons en la lectura autònoma, els espais mediats (com els clubs de lectura) ofereixen una experiència distinta. El lector especialitzat selecciona les obres seguint criteris com els premis literaris, el reconeixement crític, el prestigi de l'autor o les recomanacions especialitzades.

Els joves accedeixen a textos que van més enllà de la narrativa juvenil dominant: s'obren a nous gèneres literaris, a obres escrites en altres temps, des d'altres cultures i amb estils diversos. Així, la lectura es converteix en una oportunitat per a descobrir noves veus, ampliar perspectives i enriquir la seua formació literària i personal.

Ensenyar literatura o ensenyar a llegir literatura

A partir de les dades, el criteri per a seleccionar els llibres al centre escolar ha de basar-se en el “m'agrada” de l'alumnat? I si és així, de quin alumnat parlem?

L'escola no és només un espai de transmissió de continguts, sinó també un lloc de formació i d'equitat, on s'anivella (o s'hauria d'anivellar) el capital cultural que cada estudiant porta de casa.

En aquest context, les assignatures de Llengua i Literatura no sols ensenyen literatura: haurien d'ensenyar a llegir literatura. No és el mateix, com expliquen els experts: la classe de literatura pot ser un espai per a descobrir que les paraules escrites en un altre temps poden parlar de nosaltres i del nostre món.

Com ajudar els joves a gaudir del patrimoni literari propi. Elaboració pròpia.

No es tracta només de transmetre un cànon o d'ensenyar a fer anàlisi, sinó també d'ampliar la capacitat de comprensió i gaudi de la lectura. Aquesta ha de ser guiada: es tracta d'acompanyar, mostrar camins, ajudar a superar obstacles i ensenyar a fer-ho de manera autònoma. Guiar la lectura implica convidar, suggerir i ensenyar estratègies interpretatives.

Totes les lectures no són iguals

Que la lectura literària educa emocionalment i socialment no és només una intuïció del docent: hi ha estudis recents que revelen que, a través de la ficció, els adolescents experimenten tant empatia afectiva (sentir allò que senten els personatges) com cognitiva (comprendre'n els pensaments i motivacions). Conclouen que la lectura voluntària no ha de limitar-se al plaer, sinó que ha d'incloure beneficis com l'empatia, el creixement personal i la connexió social.

Dos anys abans, un estudi longitudinal va demostrar que no tota lectura per plaer té efectes positius a llarg termini. Les conclusions mostren que la lectura acumulada de literatura clàssica i contemporània s'associa amb una conducta més prosocial i a un millor ajust social, mentre que la lectura de ficció narrativa repetitiva, per ella sola, no prediu aquests beneficis.

Gaudir del patrimoni literari: un dret

Acompanyar tots els estudiants (amb capital cultural o sense) en el seu accés a la literatura, en el seu dret a gaudir del seu patrimoni literari, no consisteix únicament a triar una sèrie d'obres, sinó a oferir enfocaments de lectura diferents. No n'hi ha prou amb opinions o impressions personals: cal exercir una mediació, oferir un context i desplegar estratègies que permeten a l'alumnat accedir a la seua riquesa estètica, històrica i cultural.

Les dades mostren que el lector adult tendeix a consumir majoritàriament ficció narrativa basada en patrons repetitius. Per això, és a l'escola on ha de forjar-se el dret a llegir i gaudir obres més exigents, escrites en català, èuscar, gallec, castellà i altres llengües curriculars.

Aquestes obres no sols conten històries: ens narren qui som, ens connecten amb les nostres arrels i ens ajuden a comprendre el món des de múltiples perspectives.

Gemma Lluch, Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat de València. ERI-Lectura. Departament Filologia Catalana, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.