.jpg)
La investigació, publicada en la revista Parasitologia, analitza la presència de paràsits en el verat d’ull gros (Scomber colias), un tipus de cavalla, venut a supermercats espanyols i avalua el risc de contraure anisakiosi, una infecció parasitària emergent a Europa, produïda per larves del gènere Anisakis.
A l’Estat espanyol es comercialitzen dues espècies de cavalla, el verat o cavalla de l’Atlàntic Nord-Est (Scomber scombrus) i el verat d’ull gros (Scomber colias), i que sovint s’hi solen confondre tant pels consumidors com pels propis dispensadors de peix. L’equip d’investigació del Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia i del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València ha analitzat 250 exemplars de verat d’ull gros comprats en diferents supermercats de la ciutat de València i rodalies, per saber el risc d’anisakiosi humana i si aquest difereix en funció de l’espècie de cavalla.
Els resultats, extensibles a la resta de l’Estat espanyol, posen en relleu que una part significativa del peix analitzat contenia larves viables de paràsits que poden afectar tant la salut humana com la qualitat sensorial del producte, i alerten de la necessitat de millorar el control sanitari, la traçabilitat i la informació al consumidor.
La prevalença d’Anisakis tipus I, responsable principal de la anisakiosi humana, una infecció intestinal causada pel consum de peix cru, poc cuinat o no convenientment congelat, va ser major en la mostra de l’Atlàntic que en la de la Mediterrània. D’altra banda, també es trobaren larves de Contracaecum i d’Hysterothylacium que, encara que no solen ser patògens, deterioren l’aspecte i la textura del peix, i el cuc Rhadinorhynchus pristis, de grans dimensions i fàcilment visible, que no és perillós per a la salut però si per a la qualitat del producte.
El consum de peix té nombrosos beneficis nutricionals i un impacte positiu en la salut humana. En el cas de les dues espècies de cavalla, es tracta de peixos que tenen una bona font d’àcids greixos poliinsaturats i omega 3, que ajuden a prevenir les malalties cardiovasculars, i un alt contingut en proteïnes i baix en carbohidrats. Tradicionalment es consumeixen al forn, fregits, a la planxa o en conserva, però el consum en cru ha anat en augment, així com el marinat amb llima i vinagre, fumat, ceviche, sushi i tàrtar. El peix cru pot suposar un risc per a la salut dels consumidors ja que pot ser portador de diversos patògens biològics, com ara virus, bacteris i paràsits, si no s’apliquen les mesures preventives adequades.
L’anisakidosi, considerada com una malaltia emergent en molts països, és una parasitosi causada pel consum de peix amb larves d’anisàkids amb un tractament tèrmic insuficient o una congelació insuficient, i que provoca molèsties gastrointestinals o reaccions al·lèrgiques. L’Estat espanyol presenta la major incidència de casos d’anisakidosi a Europa i la segona a nivell mundial, després del Japó. A l’Estat espanyol els casos d’anisakidosi notificats és de 150 a l’any, però està infradiagnosticada. Un model predictiu basat únicament en el consum d’aladroc, un plat típic, estimà que el nombre de casos anuals a l’Estat espanyol supera els 8.000.
La comparació d’aquests resultats amb els publicats prèviament per aquest grup d’investigació mostra que la cavalla o verat comú està encara molt més parasitat que el verat d’ull gros, i que, per tant, és necessària una correcta diferenciació entre aquests dos tipus de peix pel risc variable d’anisakiosi humana. El risc d’anisakiosi humana pel consum d’ambdues espècies disminueix si el peix procedeix de la Mediterrània en lloc de l’Atlàntic.
També mantenen que la informació en les etiquetes és importat per a prevenir el risc d’anisakiosi en els consumidors. És important revisar la informació en les etiquetes en el punt de venda per a certificar l’espècie i el seu origen. En tot cas, per reduir el risc d’anisakiosi, es recomana als consumidors que prenguen les mesures preventives recomanades per l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) per a eliminar paràsits en els productes de pesca destinats al consum humà, com ara: cuinar el peix a una temperatura central de 60ºC o més durant al menys un minut, o congelar el peix a -20ºC durant no menys de 24 hores, preferiblement tres dies, o a -35ºC durant al menys 15 hores.
“Aquest treball és fruit de diversos treballs d’investigació avançats i d’una tesi doctoral duts a terme i dirigits pels signants de l’article”, explica l’investigador Màrius V. Fuentes. “L’objectiu principal de la recerca és obtenir informació d’interés pels consumidors, referent a la càrrega parasitària d’anisàkids de peix de consum freqüent i dels factors biòtics i abiòtics que poden influir en el risc de parasitació humana, com ara l’espècie de peix, l’origen, el pes i l’estació anual de captura. Per això, la importància de consultar l’etiquetatge de la partida, que ha d’estar disponible en el lloc de venda. És ben important ser conscient de les mesures culinàries preventives que cal emprar per evitar tot risc”, conclou Fuentes.
Article:
Imatges:
